Després d’un parell de mesos de treball amb un arquitecte per reformar el pis dels meus pares, ja tenim un disseny que ens agrada i el volem portar a terme.

Com que les obres no són menors – del tipus canviar les rajoles d’una paret – calen una sèrie de passos que requereixen temps i diners, o diners i temps, que tant fa l’ordre. Això sí, tots dos en la mateixa quantitat. I també paciència, con a mínim la mateixa.

Un cop acordat i revisat el projecte de reforma amb l’arquitecte cal un plànol detallat de la intervenció (canalització d’aigües netes i desaigües, distribució elèctrica i potència, endolls, sanitaris, preses d’aigua i cabals volumètrics, i un llarg etcètera). I a partir d’aquí treball en paral·lel en dues direccions: validació per part del Col·legi d’Arquitectes i pressupost dels diferents intervinents (paleteria, fusteria, electricitat ...), principalment empreses privades del poble mateix. Fins aquí la part ràpida del procés, ja que en dos mesos està tot fet i enllestit per començar l’obra.

Procedim al pagament de l’impost sobre el dipòsit de residus en dipòsits controlats, la incineració i co-incineració (l’antic cànon sobre residus ja derogat i substituït per aquest de nom tan llarg, que ja se sap que al nostre país els impostos pugen sempre o canvien de nom, o se’n creen de nous, però gairebé mai es suprimeixen) per tal que es pugui tramitar la llicència d’obres. Sense aquest pas no es pot tramitar el permís municipal per tal que la reforma sigui autoritzada.

Presenten de forma presencial a mitjans de febrer d’enguany la corresponent sol·licitud a l’Ajuntament, i quedem a l’espera de la seva autorització per a poder començar les obres. I esperem, i esperem, i esperem ... i finalment fem la pregunta: en sabeu res?

Quan escric aquesta carta han passat gairebé quatre mesos des de l’inici del tràmit, i comentant el tema amb uns amics em diuen que si l’autorització no triga un any, poc faltarà. No pot ser, els dic ... A mitjans de juny rebo una carta signada per l’arquitecte coordinador on se’m comunica que el termini previst per a la revisió tècnica del projecte és d’aproximadament deu mesos.

I em pregunto: perquè aquesta demora tan gran? Falten més arquitectes i personal? Hi ha massa obres i estan desbordats? No seria possible reforçar de forma transitòria el departament perquè no sigui, com ara, un coll d’ampolla, i així posar-se al dia? Alguna causa hi deu haver, imagino. En qualsevol cas, estem davant un funcionament absolutament deficient d’aquest servei municipal.   

Diu la dita que “qui escudella d’altri espera, freda se la menja”. Seguirem esperant.

Francesc Homs i Arenas