Amb els cabells i el bigoti blancs, i sempre en bicicleta, Joaquim Cortés va ser durant dècades una figura fàcil de reconèixer pels carrers d’Alella. Havia treballat al camp, com a sabater i, durant trenta anys, fent transports amb un tricicle ben conegut al poble. Quan es va jubilar, es va passar a la bicicleta, que li era més còmoda que caminar.

Va veure com les vinyes donaven pas a les urbanitzacions i ho explicava amb realisme i memòria viva. També va viatjar molt amb l’Avi Turista, sempre actiu malgrat les dificultats físiques. Tenia un aire afable i discret, i una vitalitat que encomanava. La seva presència pel centre del poble no passava desapercebuda, era tan constant com singular.