Article extret del número 396 de la revista Alella, que va arribar als punts de venda a finals del mes de maig. 

Una de les grans preguntes que apareixen sovint als actes que organitza l’ajuntament o diferents col·lectius i que també se sent als cafès i carrers en les converses que tenen els veïns és si tots els projectes urbanístics que preveu el POUM els anys vinents són irreversibles. La resposta de l’ajuntament és que sí, però val la pena remenar la documentació, consultar els experts i recordar casos semblants per veure que potser l’escletxa per actuar és més grossa que no ens pensem.

El POUM o pla d’ordenació urbanística municipal vigent actualment i que marca el desenvolupament del poble per als quinze anys vinents es va aprovar al 2014 després de més d’una dècada d’estudi. Un cop acordat, alguns dels propietaris dels terrenys implicats van decidir recórrer-hi i uns altres van tirar endavant perquè no van rebre cap oposició. L’ajuntament va haver de donar una nova viabilitat als plans que els jutges havien desestimat i desenvolupar els aprovats, però tot i assegurar que rebutgen el creixement expansiu, moltes han estat les veus que s’han alçat aquests darrers anys contra la proliferació constructiva que aquests plans permeten. I dues són les peces que han generat més polèmica: la Miralda i la Serreta, sense oblidar la Crison.

El sector de la Miralda

És la que concentra més mirades per la seva envergadura: des del rentat de cotxes i el torrent de Rials fins al límit municipal amb el Masnou, a tocar dels blocs, amb els terrenys de Can Torras i el club de tennis Trèvol, ara tancat. S’hi ha projectat el que l’ajuntament anomena “una nova centralitat” que es planteja clau, segons el consistori, per al futur del poble, perquè dinamitzarà econòmicament la zona amb una proposta inicial que incloïa un parc empresarial, un parc comercial amb dues o tres grans superfícies i un hotel. La casa i el passeig d’arbres passarien a ser públics, mentre que a la part de baix, tocant la carretera, s’hi aixecarien una seixantena d’habitatges. També s’hi preveu un gran parc urbà, aparcaments i infraestructures viàries, com els accessos a la C-32 i la futura estació de la línia interior de tren. Una petita llenca municipal podria servir per instal·lar una nova deixalleria o per fer una extensió de la ja existent al Masnou. A finals d’octubre l’alcalde, Marc Almendro, va presentar una revisió del projecte, condicionada a la viabilitat econòmica del promotor. En aquesta proposta, es descarta l’hotel previst inicialment i es passa de tres a dues grans superfícies comercials. Pocs dies després de veure la revisió, Primàries d’Alella va presentar al ple una moció demanant una consulta popular perquè els alellencs diguin què els sembla el nou pla, però Almendro la va rebutjar.

El sector de la Serreta

Després d’un llarg camí, en què hi ha hagut consultes de la Generalitat –que en va demanar algun retoc–, al·legacions ciutadanes i una audiència pública, la Serreta ja està en un estadi més avançat que la Miralda. Pendents encara de l’aprovació definitiva dels projectes d’urbanització i reparcel·lació, i sense saber-ne encara el projecte de construcció, al setembre la promotora immobiliària Corp va instal·lar a la Riera, just davant la sortida de l’autopista, una oficina temporal d’informació sobre la promoció, anunciant la nova construcció sota el nom d’Alella Terrace II, seguint l’estela de la promoció Alella Terrace I que es va aixecar a Can Calderó entre el 2015 i el 2017. Seran disset edificis, amb 108 pisos de promoció privada de venda, 45 pisos de promoció privada de protecció oficial concertada per a lloguer, 6 de promoció privada de protecció oficial general per a lloguer, i 39 de promoció pública de protecció oficial general també per a lloguer. Tot plegat, 198 habitatges que formen una “comunitat saludable”, en termes de la promotora, que inclou tres piscines, un gimnàs, una pista de pickleball, una zona de coworking, una sala multiusos, consergeria i aparcament. Enrere queda aquell moment en què es va preveure que tota la promoció fos de lloguer.

Render del projecte de la Serreta.

L’ajuntament preveu que al final del primer semestre del 2025 es començarà a urbanitzar la zona i que, tot esperant les llicències, a partir de l’estiu que ve començarà la construcció dels edificis. També reconeix que haurà de buscar els recursos per construir els habitatges de promoció pública i que l’inici d’obres podria començar mesos o anys més tard que els de promoció privada. Sigui com sigui, a l’octubre Corp assegurava a la revista Alella que aquell mateix mes començarien la comercialització d’Alella Terrace II. De moment, el que fan és apuntar els interessats que demanen informació per contactar-los properament amb més informació.

El sector de la Crison

Diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han anul·lat la planificació prevista al POUM del 2014 i han obligat l’ajuntament a replantejar-la. Ara, un cop avançat el projecte, des d’aquest mes de març un rètol de grans dimensions ja anuncia a la confluència de la Riera Principal i el carrer Charles Rivel la nova promoció immobiliària que s’hi aixecarà. Amb el nom del Portal d’Alella, la promoció ofereix 35 habitatges de venda i 16 de lloguer de protecció oficial, un aparcament subterrani, espais lliures, equipaments i superfícies comercials. Al darrere hi ha Think Big Capital. No se saben encara els detalls del desenvolupament urbanístic i, de fet, un grup de veïns que ja hi va presentar al·legacions –desestimades per l’ajuntament– ha tornat a interposar un recurs contenciós administratiu contra la modificació aprovada. El litigi encara no s’ha resolt, però com que no s’han dictat mesures cautelars la urbanització tira endavant. La revista Alella ha trucat al telèfon d’informació del rètol i se l’ha informada que l’inici d’obres està previst per a finals del 2025 i que la promoció podria estar llesta el primer trimestre del 2027. L’alcalde, per la seva banda, assegura que abans d’arrencar les obres cal acabar la tramitació del projecte d’urbanització i calcula que la construcció podria començar entre el primer i segon trimestre del 2026. De moment, la promotora anota els interessats per trucar-los quan hi hagi més informació.

Sector de la Crison.

Què hi diuen, els veïns?

Des que es va començar a conèixer el projecte de la Miralda, moltes veus van alçar-se per qüestionar-lo. Algunes, la majoria, a títol individual i sovint en àmbits privats. Uns altres han unit forces i s’han constituït en grups que proposen activitats divulgatives o reivindicatives.

Un exemple del primer cas és l’acció artística de Sara Milian. L’1 de gener de 2023 l’artista alellenca va obrir un nou perfil d’Instagram amb el nom @onvasmiralda i va penjar-hi un primer post amb el text “Desapareixeré… Deixareu que passi?” “La meva pulsió és explicar històries emprant els llenguatges visuals i plàstics”, explica. “Era un pas natural donar resposta a l'emergència, mostrar les febleses, incongruències i amenaces del pla urbanístic de la Miralda.” Fa tres anys que publica a la xarxa social: “El primer any és el recull de tot el que es perd amb el pla urbanístic; el segon, la creació d'éssers i carronyes presents en aquestes transformacions urbanístiques; i el tercer, aquest, estem fent una recollida dels certificats que voldrien els alellencs per a l'Alella del 2030. El desembre del 2025 tindrem uns cinquanta indicadors de cap a on vol anar Alella i l’acció culminarà en un ple quan s’acabi el 2025.” Després de més de cinc-cents posts i amb més de set-cents seguidors, Milian reconeix que està ideant una performance per d’aquí un temps que li agradaria que fos participativa.

On s’han aplegat molts veïns és en algun dels grups que s’han format d’oposició al projecte. Un d’ells és Sauló Miralda. Anna Rosat, una de les impulsores, recorda assabentar-se del pla urbanístic llegint El Full i indignar-se. “No hi vaig donar més importància fins que vaig quedar amb unes amigues i en vam parlar. Totes vèiem que ens ho estaven venent de manera meravellosa, però que potser no ho era tant; que no ens semblava una bona manera que el poble tirés endavant; i que ningú hi estava d’acord. I vam decidir muntar el grup.” A través de les activitats informatives que han fet, s’han adonat que “la gent no és conscient de la magnitud del que passa”. “Malauradament, no hem tingut gaire ressò. Crec que la gent s’hauria d’haver rebel·lat més.” L’activista llança una proposta: “Aniria bé que, en comptes de fer projectes, els polítics no fessin res durant quatre anys, que només pensessin què passarà a llarg termini amb allò que faran.” Rosat no dona res per perdut i assegura que “segurament es faran més activitats”.

Paral·lelament, un altre grup de veïns es van unir al Masnou. Laila Vivas, una de les implicades, recorda: “Ens vam assabentar del projecte urbanístic de la Miralda amb l’Instagram de la Sara Milian, vam pensar que era un tema important i vam començar a articular un grup. Érem gent sobretot del Masnou, però també d’Alella com jo, i vam batejar-nos amb el nom de Salvem la Miralda”. Reunits habitualment al Casal Popular la Mina del Masnou, “vam començar a organitzar activitats com encartellades, la instal·lació d’un estand informatiu, xerrades, presentacions de llibres i també la presentació de l’informe sobre la Miralda que vam fer amb en Sergio Ruiz com a investigadors d’ICTA-UAB i BC3. Ara fa un parell de mesos, a més, vam organitzar una assemblea oberta a l’Hort de la Rectoria a Alella” per analitzar el camí a prendre després del replantejament del projecte per part de l’ajuntament: “I volem fer una web. Seguim fent pressió i creiem que funciona.”

Si, com ells, us moveu per Instagram, segurament deveu haver vist en alguna ocasió un altre perfil relacionat amb la Miralda. Va aparèixer ara fa un any, es diu @soclamiralda i correspon a un capgròs, amb cabells de plantes verdes, una marieta al nas (que, segons que explica, “no és comprada a l’Amazon, sinó #DoAlella”) i la torre de la Miralda plantada dalt del cap. Explica a la revista: “Soc una representant de les persones, animals, plantes i el sòl del municipi. No tinc coneixements d'estadística, plans urbans, normatives ni comissions, però fa anys que veig com les platges, camps i boscos del Maresme són maltractats i com cada vegada hi ha menys terra fèrtil per alimentar-nos, menys aigua per refrescar-nos, menys ombres per protegir-nos i menys animals i plantes amb qui compartir. El ciment massiu i l'asfalt són els enemics. Per això m’explico a Instagram i per això hi era el dia que l'ajuntament va rebre carbó com a regal de Reis, amb Sauló Miralda i Salvem la Miralda. I per això preparo noves sorpreses.”

La veu dels polítics

Arran de la polseguera que aixeca el tema, a la revista Alella hem tornat a consultar, com ja hem fet en unes altres ocasions, els partits polítics per saber què pensen sobre el creixement previst al sector de la Miralda, la Serrerta i la Crison.

Des d’ERC +Sumem per Alella, Marc Almendro creu: “La Miralda, la Crison i la Serreta són oportunitats per continuar fent d’Alella un poble viu i amb els serveis que ens mereixem. No només s’hi construirà habitatge, sinó que també es cosirà territori, es generaran nous espais verds i es reforçaran serveis públics. A més, no podem obviar l’alta demanda d’habitatge que hi ha a Alella i que el desenvolupament d’aquests sectors aflorarà gairebé 200 habitatges amb protecció social.” I conclou: “No es tracta de créixer per créixer, sinó de créixer amb sentit i orgull de poble: més verd, més serveis, més futur.”

Des d'Alella Primer-PSC, Cristóbal Zueras assegura: “La solució no passa per aturar els projectes, sinó per fer-los bé. Cal preservar el nucli antic i el Rost com a espais que conserven la identitat d’Alella. Cal garantir una mobilitat més eficient i trobar noves zones d’aparcament fora del centre per no renunciar a un poble caminable i viu. I cal garantir habitatge assequible per als alellencs i facilitar el retorn de qui va haver-ne de marxar.” Segons els socialistes, aquest creixement “no és fàcilment reversible sense hipotecar el municipi”: “Ara, podem condicionar-lo.” Zueras aposta per exigir que les iniciatives privades reservin el màxim possible per a habitatge protegit.

Esteve García-Ossorio de Per Alella Junts recorda: “L’oposició té una capacitat d’acció profundament limitada quan els projectes urbanístics ja estan aprovats. No hem estat mai contraris a un desenvolupament, però no es té en compte la manca d’infraestructures, d’accessos viaris, de serveis socials, educatius o sanitaris que complicarà i fins i tot destruirà el concepte de poble per dirigir-nos a un nou model de petita ciutat. No podem aturar el que ja està aprovat perquè qualsevol reversió a aquestes altures pot implicar indemnitzacions escandaloses que hipotecarien Alella durant dècades, però podem treballar molt millor la proposta expansiva ja aprovada.”

Carme Torres, del PP, creu: “Dir no a tot no és una solució. Hem de ser conscients de la manca d’habitatge assequible a Barcelona i a l’àrea metropolitana i de com això genera una pressió creixent sobre municipis com el nostre. Aquest context ens obliga a afrontar el debat urbanístic amb visió de futur. El creixement ha de ser ordenat i planificat. Aquests projectes no són fruit de la improvisació, sinó d’una visió de futur.” És per això que els populars creuen en projectes com el de la Miralda “sempre que es garanteixi la seguretat viària, s’implementin estratègies de prevenció d’inundacions, s’augmentin les places d’aparcament i s’incorporin panells solars”.

Mònica Brutau assegura que parlem d’un “creixement desmesurat i que arriba tot de cop”: “No es tracta del creixement vegetatiu del poble, sinó de construcció d'habitatge nou majoritàriament per a forans d'alt poder adquisitiu. Els terrenys són actualment vinya o disposen d'un valuós aqüífer, que caldria protegir.” I afegeix: “L’augment de vilatans no es pot menystenir i massacrarà la poca zona verda que quedarà, aportant ciment, fum i soroll.” Des de Primàries Alella asseguren: “Aturaríem aquests projectes en forma i temps per buscar una adaptació adequada a l’entorn.” I recorden que “les consultes populars són una eina per a la ciutadania que permet explicar i debatre”.

El regidor no adscrit Toni Bernal ho té clar: “Urbanísticament, el poble canviarà a pitjor. A la Serreta ara es faran pisos privats per a rics i el projecte de la Miralda no s’entén. Els grans propietaris dels terrenys han guanyat la partida.” Bernal fa notar que “la Crison farà que, entrant a Alella, veiem només blocs de pisos”: “Qui pagarà els serveis per a tants veïns, on aparcaran, com circularan? El model de poble, se l’han carregat. No té sentit aquest creixement urbanístic. A banda els problemes evidents de massificació, ens generarà un increment molt alt de la despesa en serveis. Jo hauria modificat el POUM i no hauria permès aquest desgavell urbanístic.”

És cert que tirar enrere el projecte obligarà a indemnitzar?

Sí i no. En una entrevista a la revista Alella, l’advocat mataroní Salvador Milà, exconseller de Medi Ambient de la Generalitat durant el tripartit i coneixedor dels projectes urbanístics d’aquests últims anys a Alella, explicava al setembre: “Cal saber què vol l’ajuntament. Si vol desprogramar el projecte ara plantejat a la Miralda, l’única facultat que la llei d’urbanisme dona als propietaris és que, si han estat complint el pla en les seves etapes i han anat presentant la documentació, tot allò que hagin anat presentant amb deguda forma i temps, l’ajuntament ho haurà d’indemnitzar. Però només allò que els hagi suposat unes despeses. La idea que s’ha de pagar el pla parcial com si ja fossin solars edificats és absolutament falsa perquè només s’ha d’indemnitzar allò que s’hagi patrimonialitzat, allò que s’hagi realitzat. Per tant, en cap cas serien indemnitzacions multimilionàries en la fase en què es troba ara el projecte.” A mesura que avançava l’entrevista, l’advocat es mostrava més clar: “La Miralda no és un problema jurídic: és un problema urbanístic, de model de poble. Qui té la paella pel mànec és l’ajuntament.”

L’advocat obria una porta nova. La pressió dels preus de l’habitatge a Barcelona afecta de ple Alella, que és una destinació molt atractiva: “Des d’aquest punt de vista, el poble ja es troba integrat a l’àrea metropolitana, però no té cap poder de participació en les decisions sobre aquest nou model metropolità.” Seria útil que formés part de l’Institut Metropolità de l’Habitatge, perquè “el pla territorial metropolità de Barcelona hauria d’ajudar a fer les noves centralitats sense tanta pressió com la que es proposa a la Miralda”: “Ser un territori periurbà agrari ens fa especialment valuosos actualment.” I concloïa: “És important que es convoqui la Comissió d’Ordenació Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona, que la Generalitat no ha reunit des de fa deu anys, que és la que té l’obligació de dirigir aquests processos urbanístics. Com que això no hi és, la pressió de Barcelona us passarà per sobre com un tsunami.”

Un antecedent: el blindatge de la vall de Rials

No és la primera vegada que els veïns d’Alella es posen les mans al cap pels projectes urbanístics que es plantegen al poble. Als anys 80 i 90 la vall de Rials, que toca amb el Masnou i Teià i on històricament i ininterrompuda s’ha conreat vinya, podria haver desaparegut si hagués tirat endavant el polígon industrial previst als anys 60 i recollit al Pla General d’Alella del 1987. La batalla judicial de l’última vall verge del Baix Maresme va allargar-se quinze anys i, entre molts altres, dos noms van viure-la en primera línia.

D’una banda Àlex Asensio, membre del col·lectiu ecologista la Garnatxa nascut el 2001 per vehicular el debat sobre el model de creixement urbanístic d’Alella, aturar la pressió immobiliària i fomentar la participació dels veïns. El 2003 el col·lectiu es va presentar a les eleccions municipals en coalició amb Esquerra Republicana i el resultat va ser revelador: van ser la llista més votada i van obtenir els primers regidors, amb Asensio com a primer tinent d’alcalde i regidor de Medi Ambient, Urbanisme i Habitatge, i Jaume Ponsa com a regidor de Participació Ciutadana, Educació i Joventut. Des d’aquí van començar a treballar sobre els plans de Rials. “No tenia sentit fer un polígon planificat segons les necessitats de quaranta anys enrere”, deia Asensio. Van gestionar la revisió del pla i van redactar un nou POUM que desclassificava els gairebé 84.000 metres quadrats de sòl industrial de Rials per convertir-los en sòl no urbanitzable d’especial protecció i incorporar-los a l’àmbit de gestió del Parc de la Serralada Litoral. L’empresa promotora del polígon, Rials SA, va recórrer als tribunals, però la Garnatxa va continuar demostrant i defensant el valor agrari, ecològic, paisatgístic, cultural i social de la vall, avalada pels resultats de nou favorables de les eleccions del 2007.

Tal com escrivia el mateix Asensio a la revista Alella el juny del 2018, dues idees van ser clau durant el procés. “La primera, la facultat planificadora correspon a l’administració pública, que té la potestat de modificar el planejament urbanístic en virtut dels principis del ius variandi i de l’interès general. I la segona, a la praxi el pla parcial del 1994 era un planejament derivat nonat perquè la part actora no havia resolt la condició relativa als accessos viaris i, per tant, no havia consolidat cap dret urbanístic. Per tant, l’ajuntament “podia canviar la classificació del sòl de forma raonada i justificada sense que Rials SA tingués dret a rebre cap aprofitament urbanístic o indemnització econòmica com a compensació a meres expectatives”. El 2018 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va resoldre la pugna avalant definitivament la decisió de l’ajuntament de protegir la integritat de la vall i revertir a sòl agrícola el polígon industrial, sense compensació o indemnització de cap mena.  

Un altre nom propi va ser de gran influència al llarg del debat: l’advocat Salvador Milà, que el setembre passat recordava a la revista Alella com va assessorar l’Ajuntament d’Alella en aquella època i com va encarregar-se amb el seu despatx del contenciós per aturar el polígon. “El terreny de la vall de Rials als anys 80, com l’actual de la Miralda, era sòl urbanitzable delimitat. Abans se’n deia sòl urbanitzable programat, que volia dir que no hi havia el pla parcial fet. Però és el mateix. Vol dir que el terreny es troba en una situació que encara és rústica, però que ja té una programació amb un procés a seguir.” Milà apunta què passa quan els terminis s’exhaureixen i ho enllaça amb la situació actual. “Tot això no es fa i passen cinc anys més. Ara, amb la Miralda, els propietaris es despengen i diuen que ho volen fer ells. I hi ha un informe jurídic favorable, però, tot i això, l’ajuntament podria mantenir la capacitat que encara li dona el pla de desenvolupar-ho ell. Ara l’ajuntament diu que incorpora aquesta proposta dels propietaris a la tramitació del pla i, si s’aprova definitivament, incorporaran el canvi de sistema d’actuació. L’ajuntament ha aturat el projecte i l’està repensant, però sense canviar el model.”

Avui la vall de Rials continua plena de vinyes i, de fet, concentra un bon percentatge de la superfície de vinya de la DO Alella. Hi ha ceps plantats a l’estil tradicional i també ceps nous; varietats autòctones i unes altres de fora; i hi ha natura, però també empremtes arquitectòniques com ara barraques, basses d’aigua per al reg i sots per acumular la de pluja i fer-hi el tradicional “caldo bordelès” per sulfatar la vinya. Rials, símbol de la lluita i també del conreu heroic, és un paisatge vinícola únic al món per la seva proximitat amb Barcelona.

Fes-te subscriptor de la revista Alella, dona suport al periodisme local independent i rep sis números cada any a casa per només 19,50€.

També pots comprar cadascun dels números a la llibreria QuatreCincU, a la gelateria Dolça Alella (el quiosc de la Porxada) i a la botiga Tot Dolç (la Pili).  

Amb la revista Alella, t'assabentaràs de tot el que passa al poble i, a més, donaràs suport a una iniciativa impulsada per voluntaris des de fa 65 anys!