El nostre darrer número fa un parell de setmanes que és al carrer i, com és habitual, comencem a compartir al nostre web alguns dels temes més destacats, els nostres 9 imprescindibles. Com que és un número dedicat a urbanisme i habitatge, dos temes que preocupen a molts alellencs, el primer contingut que podreu llegir és l’editorial que ha escrit Idoia Perich i Serra “El preu de quedar-se”. El director de la nostra revista, Ramon Ruiz Bruy, li cedeix l’espai que normalment signa: “La Idoia és una mare jove, alellenca de naixement, que lluita per continuar vivint al poble que estimate i que alhora sent que l’expulsa. Res del que jo pogués escriure tindria la força i la veritat que tenen les seves paraules”. 

El preu de quedar-se

Quan en Ramon em va demanar si podia fer jo aquest editorial em va argumentar que creia oportú que l’escrivís algú que realment estigués bregat amb el tema de l’habitatge al poble. Vaig pensar que hi havia força candidats, però de seguida em vaig adonar que ja no en som  tants o, si més no, cada cop en som menys els qui ens aferrem a viure a Alella malgrat tots els malgrats.

Són molts anys, dia rere dia, buscant una llar definitiva que no suposi el desarrelament d’un poble que, de fet, ja m’estimo i odio igual. Si bé Alella és on tinc tots els lligams familiars, els records i un gran pes afectiu, deixem-nos de romanticismes: Alella ja no és el mateix poble que jo m’estimava, els seus escenaris – siguin físics o socials– dibuixen un retrat canviat. I és clar que tot evoluciona i és clar que tot canvia! Però en quina direcció desitgem que canviï? Per diversos motius, he assumit que mentre decidim quedar-nos aquí, les condicions probablement no m’agradaran del tot, especialment les econòmiques.

“Tu rai, que ets alellenca de sempre i això obre portes”, m’he sentit dir moltes vegades. Repetidament, m’ha quedat clar que ni això ja no serveix de res quan la demanda desbocada mossega cada oportunitat. Amb el temps s’assumeix la pròpia posició dins aquest context. També tinc clar que no em vull establir enlloc a còpia de desfigurar l’entorn, i encara menys quan hi ha tantes alternatives que penso que l’administració hauria de regular i facilitar, com la rehabilitació d’espais buits o la partió en horitzontal de xalets, entre més.

Amb el temps, tot i que m’hi resisteixi i hi lluiti, veig que Alella ja no és tant per als qui s’hi han fet com per als qui s’ho poden permetre i, la veritat, no em sabria cap greu que això fos així si es mirés des d’un equilibri, on hi ha espai per a més, però d’una manera equitativa i no en perjudici de ningú, i sense transformar el paisatge ni la identitat d’un poble.

Idoia Perich i Serra

Fes-te subscriptor de la revista Alella, dona suport al periodisme local independent i rep sis números cada any a casa per només 19,50€.

També pots comprar cadascun dels números a la llibreria QuatreCincU, a la gelateria Dolça Alella (el quiosc de la Porxada) i a la botiga Tot Dolç (la Pili).  

Amb la revista Alella, t'assabentaràs de tot el que passa al poble i, a més, donaràs suport a una iniciativa impulsada per voluntaris des de fa 65 anys!