Finalment la mort ha aturat definitivament Josep Fluxà. I fem servir expressament la paraula finalment per que en Josep Fluxà va ser tota la vida un home d’aquells que no paren mai. És veritat que, darrerament, havia hagut d’abaixar el ritme, però en la memòria dels alellencs hi quedarà el record d’un home que es va implicar i va prestar la seva col·laboració a tot arreu on va poder: La Masia Museu Can Magarola, la Residència Aymar i Puig, Protecció Civil, el Casal d’Alella, la Parròquia i els seus Arxiu i Museu, el Grup de Teatre Pàmpol, la Revista Alella i un llarg etcètera. 

La seva figura es va fer tan popular que va ser un dels pocs alellencs que ha protagonitzat la secció del Personatge de la revista Alella dues vegades. La primera vegada, l’any 1993, en una entrevista signada per l’escriptora Mercè Giralt, i la segona, l’any 2005, amb una semblança de Laia de Bobes i el corresponent retrat de Jordi Farrús. Podeu llegir-les fent clic sobre els enllaços.

Des d’aquestes línies recordatòries volem fer arribar el nostre pèsam a la seva família i fer-los avinent que els alellencs recordarem amb gratitud Josep Fluxà, una bona persona i un veí exemplar. Descansi en pau.