El parc arqueològic de Vallmora (Teià) exhibeix quatre esquelets dels segles VI-VII dC

Aquest estiu s’excavarà un forn ceràmic de grans dimensions que forma part de la zona de reserva arqueològica situada a la part de dalt del jaciment

El parc arqueològic de Vallmora (Teià) exhibeix quatre esquelets dels segles VI-VII dC
El parc arqueològic de Vallmora (Teià) exhibeix quatre esquelets dels segles VI-VII dC

Des d’aquesta setmana, el celler romà de Vallmora disposa d’un nou atractiu per als visitants. Es tracta de la reproducció fidedigna de quatre esquelets que van ser trobats in situ durant les excavacions de l’any 2004.

L’arqueòleg, museòleg i gestor cultural Antoni Martín i Oliveras va ser el responsable d’aquells treballs. Com a director tècnic i científic del Projecte Cella Vinaria, també va ser-ne l’autor del Pla Director i del projecte museístic que abastava fins a l’any 2009. El projecte museogràfic original ja contemplava aquestes i d’altres actuacions per fer-ne més amena la visita i contribuir a la interpretació de les restes, però la crisi econòmica ho va estroncar tot. No ha estat fins ara, quasi una dècada després, que s’ha pogut reprendre aquest capítol. I tot, gràcies a una nova subvenció de 28.000 euros atorgada enguany pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a favor de l’Ajuntament de Teià.

Feina de laboratori 
La reproducció dels esquelets ha estat desenvolupada per l’empresa Toolbox gci i la firma Gamarra & García, que també s’han encarregat de col·locar-los dins les estructures funeràries originals després d'instal·lar-hi una estructura de ferro i vidre laminar per protegir-los de la intempèrie.

Les restes originals es conserven al dipòsit del Museu Municipal del Masnou. Les seves còpies han estat fetes amb resina acrílica i fibra de vidre a partir de les dades aportades pel registre gràfic i fotogràfic de l’excavació. Les peces resultants, exposades al lloc on van ser trobades, són fruit d’un modelatge previ amb fang recobert de làtex que permet d’obtenir un motllo exacte de l’esquelet en la seva posició original. A continuació, han rebut un retoc cromàtic manual i han estat unides amb barnilles de ferro abans de ser finalment fixades i collades a terra.

Família camperola
Els cossos de Vallmora pertanyen a dos individus adults -un home i una dona- i a dos adolescents d’uns 14-15 anys. Els tres esquelets que presentaven connexió anatòmica es trobaven en posició jacent dins les tombes. Als peus d’un d’ells hi havia, acumulada, l’ossamenta d’un altre jove corresponent a una inhumació anterior. “Probablement tenien relació de parentiu i formaven part del mateix nucli familiar”, apunta Martín.

Per determinar-ne la datació absoluta, les restes van ser sotmeses en el seu moment a la prova del Carboni 14. L’anàlisi va donar com a resultat una forquilla temporal que va de l’any 550 al 650 dC. Pel context, es podrien remuntar a finals del segle VI i principis del VII dC. Segurament eren camperols que haurien reaprofitat parcialment les ruïnes de l’antic centre de producció vitivinícola romà de Vallmora. Sobre aquelles estructures d’època imperial haurien construït un lloc d’habitació més modest que va ser perfectament localitzat i documentat l’any 2003, abans de desmuntar-lo i reintegrar els seus materials petris en les actuals restes conservades del celler romà.

Futures excavacions
Des que l’any 2015 en que l’Ajuntament de Teià va encarregar un nou pla de manteniment i conservació del parc arqueològic, cada any hi destina 6.000 euros de recursos propis per a tasques de neteja, conservació-restauració i adequació de les restes arqueològiques exposades al jaciment... L’arranjament de l’espai s’organitza per sectors.

Ara, Martín creu que és el moment de plantejar un nou salt qualitatiu. “Ja tenim un nou Pla Director al cap”, diu il·lusionat, i es mostra confiat a trobar finançament del sector públic i de nous patrocinis.

D’entrada, el director tècnic i científic del projecte de recerca i museístic, anuncia que aquest estiu s’excavarà un forn ceràmic de grans dimensions que forma part de la zona de reserva arqueològica situada a la part de dalt del jaciment, el qual ja va ser identificat el 2004 en superfície. “Serà una excavació modèlica, amb recursos econòmics i sense presses”, augura Martín.

A diferència de les intervencions d’urgència i preventives dels anys 1999 i 2003-2005 que afectaven la urbanització del sector, aquest cop no hi haurà cap tipus de pressió, i s’hi aplicaran les darreres tècniques i tecnologies d’excavació, registre i documentació arqueològica (sistemes de prospecció geofísica, escaneig i fotogrametria làser-digital, restitucions virtuals en 3 dimensions, etc...), de manera que la possibilitat de veure com treballen els arqueòlegs sobre el terreny suposarà un nou al·licient per visitar l’únic celler romà de tota la península que compta amb la reproducció a escala real i in situ de dues de les majors premses romanes de vi d’Europa.

 

Notícia original del web de l'Ajuntament de Teià.