L'alellenc Esteve Riambau dirigeix una sèrie documental sobre la història del cinema català fins el 1950

La sèrie, de set capítols, va començar a emetre's el 7 de gener

Projecció d'una pel·lícula antiga sobre una façana.
Projecció d'una pel·lícula antiga sobre una façana. | El País

L’invent del cinema va arribar a Barcelona en un tren que venia de París de la mà d’un operador autoritzat dels germans Lumière —els inventors del cinematògraf al desembre del 1895— amb qui havien contactat Antonio i Emilio Fernández. Dos fotògrafs catalans coneguts amb el nom dels Napoleón que, a més de retratar totes les personalitats de l’època, eren uns observadors frisos dels avanços tecnològics. L’operador francès va organitzar la primera projecció d’una pel·lícula al taller dels Napoleón, que ara és el Frontón Colón de la Rambla, el 10 de desembre del 1896 a la tarda. La “pel·lícula” va ser la disputa per un ninot entre dues nenes que no arribaven a l’any. Eren les filles dels germans Lumière que en les seves primeres pel·lícules reflectien el seu entorn familiar. El mateix que van fer els Napoleón i els primers passos del cinematògraf a Catalunya, que no anava molt més enllà de reunions i festes familiars i populars de Barcelona i de les poblacions a les quals es podia arribar amb tren.

Un inici d’una cinematografia catalana més aviat discret que s’explica en el primer capítol de La gran il·lusió. És un relat intermitent del cinema català — que es veurà el proper 7 de gener a TV3—, una sèrie dirigida per dos experts en cinema: Àlex Gorina i Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya. La docusèrie, realitzada per Mai Balaguer i produïda per TV3 i per l’ICEC-Filmoteca, fa un relat de la història del cinema a Catalunya des dels seus inicis al 1896 fins al 1950.

Més informació a la notícia original del diari El país, fent clic aquí.