Què fa... Jordi Arnal?
Avui posem al vostre abast per a la seva lectura en línia el darrer dels 9 Imprescindibles del número 400 de la revista Alella

Dissabte al matí, el Cafè de Baix bull de vida. Enmig del soroll de les tasses i les converses matinals, parlo amb en Jordi Arnal. En Jordi és d’aquelles persones que t’escolten amb una calma reflexiva, però que quan parlen de la seva passió, el vi, ho fan amb una cordialitat que t’atrapa de seguida. Tot i no haver nascut aquí, es defineix amb orgull com un “fill adoptiu d’Alella”, un alellenc que ha trobat al poble la seva essència més enllà de la connexió amb el vi.
D’on ve la passió pel vi?
Tot i que no prové d’una família vitivinícola —els seus avis eren sabaters a les Terres de l’Ebre—, el vi sempre havia sobrevolat la seva infantesa. “Recordo venir amb els pares a comprar vi a doll a Alella”, explica en Jordi, que recorda com aquelles aromes d’infantesa van acabar sent premonitòries.
El camí acadèmic el va portar de Medi Ambient a Enginyeria Agrícola a Girona, però fou una assignatura optativa la que li va encendre la bombeta. Aquell “això m’agrada” el va dur a estudiar Enologia a Tarragona i a començar una aventura que el portaria lluny de casa.
De les Canàries a les cooperatives catalanes
La seva primera experiència professional va ser un salt al buit: el Valle de Güímar, a Tenerife. Allà va aprendre l’ofici a peu de canó: gestionar vinyes des de la costa fins als mil metres d’altitud en una cooperativa en què la responsabilitat era màxima. “Va ser un aprenentatge pràctic intens però molt maco”, recorda amb un somriure sobre aquells dos anys d’estada.
Al seu retorn a Catalunya, va treballar a una cooperativa de l’Empordà amb Jaume Serra, on va viure l’enologia “d’abans”: entrar a netejar dipòsits amb espelmes i acabar la jornada amb les mans tenyides pel raïm. Una escola manual que li va donar el criteri tècnic que avui el defineix.
Vila Viniteca: de la botiga al món digital
L’any 2005, el seu coneixement tècnic, la seva xarxa —i potser la seva herència de família botiguera— el van dur a Vila Viniteca, una de les distribuïdores vinícoles de referència al nostre país. En Jordi ha estat testimoni i motor de l’evolució d’aquest emblema del vi: ha vist passar l’empresa de 150 treballadors a més de 400 —i de 20 a 60 la part de botigues que ell lidera— i ha viscut tota la transformació digital, des de les primeres webs informatives fins al comerç electrònic actual.
Actualment, treballa en un model multicanal en què el valor no és el preu, sinó la curadoria i l’assessorament expert. Per a en Jordi, el vi no és només un producte, és un ritual social: “És amistat, reflexió, compartir i felicitat”. Una memòria gustativa que ens fixa moments vitals a la retina i al paladar, però que maximitza l’experiència quan és compartit amb gent que aprecies. “M’agrada sentir que com a part de la meva feina ajudo la gent a connectar-se entre si, a sentir-se més humans, més tribu”, explica en Jordi, com si parlés un antropòleg en lloc d’un enòleg.
Alella com a refugi
Després de la intensitat a la botiga del Born o de les gestions quan viatja a Madrid, Alella és el seu espai de pau. “Aquí sento les olors de les flors, gaudeixo dels passejos tranquils i de la seguretat que els veïns ens cuidem els uns als altres”, confessa amb un somriure. Per a ell i la seva parella, Rosa Moraleda, Alella és l’entorn serè ideal on educar el seu fill, lluny de la pressió de la gran ciutat. És el lloc on carregar piles i retrobar l’essència de poble que tant valora.
En Jordi mira al futur amb ganes de seguir aprenent i explorant noves tendències, com els vins de baixa graduació natural, buscant sempre l’equilibri entre la innovació i el gaudi sense elitisme.
Un plaer haver compartit aquest cafè amb tu, Jordi. Ens veiem pels carrers del poble!
Nunc est bibendum!
