Un dels entrenadors amb més projecció actualment al futbol català és l’alellenc Bernat Gispert. En una trajectòria intensa com a formador després d’haver deixat de jugar a causa de les múltiples lesions que va patir, amb vint-i-nou anys ja és dins de l’estructura tècnica del futbol formatiu del FC Barcelona. Des d’aquest estiu és el segon entrenador de l’equip Infantil S14, que dirigeix conjuntament amb Adrià Monràs. La temporada passada, 2024-25, va aconseguir fer campió a l’equip juvenil del CE Vilassar de Dalt i portar-lo per primera vegada a la Lliga Nacional Juvenil (2a categoria estatal). Aquesta fita important i inesperada li va obrir les portes del Barça i el va confirmar com un dels entrenadors maresmencs amb més perspectives de futur en tots els sentits en un món del futbol cada vegada més complicat. Fill d’una família molt coneguda a Alella, va néixer, va créixer i es va formar com a persona i com a jugador al poble i manté un gran record dels seus inicis tant com de jugador com d’entrenador al CF Alella. Ara per ara, vol seguir escalant dins l’estructura formativa del Barça, però no tanca la porta a poder entrenar equips sèniors en el futur.

La teva família és d’Alella de tota la vida i molt coneguda. Hi has viscut sempre?

Sí, jo sempre he viscut a Alella fins fa quatre anys, que me’n vaig anar a viure al Masnou. El meu pare i la família del meu pare són d’Alella de tota la vida, els meus avis també i els meus besavis eren els masovers de Can Jonc. El meu avi va muntar les Bodegues Gispert, un negoci familiar amb més de cinquanta anys d’història a Alella. Jo vaig néixer aquí i sempre he estat d’Alella, els meus amics són del poble i ara hi continuo fent vida, tot i que ja no hi visc.

Com i on vas començar a jugar a futbol?

Vaig començar al CF Alella quan tenia tres anys. El meu pare era molt amic del mític entrenador Miguelín i m’hi va portar de molt petit. Vaig jugar a l’Alella fins als deu o onze anys, que vaig marxar al Premià... Era l’època que començaven a trucar de diferents clubs, ara hi ha massa mercadeig amb els nens, i jo vaig acabar al Premià en un nivell alt, però amb perfil baix. Em vaig moure per altres clubs del Maresme, el Mataró, el Vilassar de Dalt, on fins i tot vaig debutar a Primera Catalana, però em vaig començar a lesionar. M’he trencat els creuats d’una cama, el menisc de l’altre, tinc els dos turmells malament, m’he trencat el còccix... He tingut de tot fins que als vint-i-dos ho vaig deixar.

Quins records tens de l’etapa al CF Alella i dels teus companys d’aleshores?

Recordo amb molta il·lusió el canvi al camp de gespa. Jo vaig començar jugant amb el camp de sorra i de molt petit vam passar al de gespa i era una passada. Dels que jugaven amb mi en aquella època, pocs continuen jugant, la generació d’un o dos anys per sota ha tingut més continuïtat a la Unió Esportiva Alella. Recordo que vam jugar junts a l’Alella amb en Juan Flere, que és el porter de l’Europa a Primera RFEF.

En quin moment vas començar a pensar a ser entrenador?

Quan era cadet, jugava amb el Premià a la Divisió d’Honor i qui era el meu entrenador i una mica el meu pare futbolístic entrenava a Vilassar de Dalt. Em va oferir ser el seu segon entrenador al seu benjamí i no m’ho vaig pensar. Feia quart d’ESO, entrenava un benjamí al Vilassar de Dalt i jugava al Premià. L’any següent ja vaig anar a jugar també al Vilassar de Dalt, però des de llavors sempre he anat entrenant.

Quants anys fa que ets entrenador? T’ho imaginaves així?

Sí, ja són quinze o setze temporades consecutives entrenant, excepte l’any de segon de batxillerat, que vaig parar. Després d’aquesta etapa vaig ser entrenador del CF Alella durant tres temporades fins que vaig tornar al Vilassar de Dalt, on he fet gran part de la carrera com a entrenador, començant pels benjamins i anar pujant fins al juvenil. L’agost del 2019, quan vaig acabar la universitat, vaig decidir marxar als Estats Units. Em va enxampar l’any de la covid, tenia visat per a cinc anys però al final vaig tornar al cap de sis mesos. Vaig viure a Charlotte, amb feina, pis i cotxe treballant per a una acadèmia de futbol fins que es va acabar.

Centrant-nos en el més recent, com vau aconseguir aquest ascens històric l’any passat amb el Vilassar de Dalt? Us ho esperàveu?

Va ser molt bonic. Vam aconseguir pujar de Juvenil Preferent a Juvenil Nacional, que per a un club petit i modest és molt important. Va ser un projecte treballat a molts anys vista, l’any passat era el meu tercer entrenant el Juvenil A; el primer vam pujar l’equip de Primera a Preferent, el segon, vam quedar a mitja taula i sabíem que el següent venia una generació molt bona. Amb una base del club de tota la vida, amb equips de molt nivell com l’Europa, la Damm o el Sabadell vam aconseguir ser campions. Ara el Vilassar de Dalt juga contra equips com el Barça, l’Espanyol o el Girona, que tenen els jugadors amb contractes professionals.

Llavors va arribar la trucada del Barça. Com et van fitxar i què et van oferir?

Vam aconseguir l’ascens al maig i la meva idea era seguir al Vilassar de Dalt com a primer entrenador. Vam treballar durament per confeccionar la millor plantilla possible, però va ser molt inesperat. Dues setmanes abans de començar la temporada, em va trucar un exentrenador meu que era coordinador metodològic al Barça perquè havien tingut una baixa d’última hora. Un entrenador que havia marxat fora i tenien una plaça, i van pensar en mi. Crec que hi ha, per una banda, la relació personal, conèixer la persona i creure que encaixarà, i per l’altra, òbviament, els resultats que havíem fet a Vilassar de Dalt. Això va fer que m’oferissin entrar al Barça com a entrenador. No m’imaginava que pogués passar, però quan surten aquestes coses s’han d’agafar.

Com és l’experiència? Què té de diferent el Barça respecte dels altres clubs on havies entrenat?

Primer de tot, jo soc molt del Barça. Ser al Futbol Club Barcelona i poder fer el que més m’agrada és un somni. És el que tota la vida he fet com a hobby, i ara, encara que ho compagino amb una altra feina, també és la meva professió. Treballem com a professionals i formem jugadors amb potencial de ser al primer equip a quatre o cinc anys vista. Lamine, Bernal o Cubarsí eren aquí fa tot just cinc anys. Són jugadors molt bons, seleccionats a nivell mundial, i disposem d’uns recursos que mai havia tingut ni al Vilassar de Dalt ni a cap altre lloc. Els espais, les instal·lacions, les hores que tenim, la relació amb l’staff és un privilegi. És un entorn exigent i especial.

Com és el teu dia a dia? Quants dies a la setmana i quantes hores al dia entreneu?

Entrenem quatre dies a la setmana. Hem de ser allà a les 16.00, ens reunim tot l’staff a les oficines i estem més de dues hores repassant el partit anterior, preparant l’entrenament, les tasques o qualsevol cosa relacionada amb la planificació de l’equip. Va tot molt al detall, hi ha una part de preparació física en què ens ajuda un altre entrenador. Ho preparem tot i a les 19.00 entrenem, i els caps de setmana, evidentment, partit.

Com és la relació amb el teu primer entrenador, amb els coordinadors i amb la directiva? Són tots més grans que tu?

Tothom m’ha acollit molt bé. El primer entrenador amb qui estic no el coneixia gens abans d’entrar, és una mica més gran que jo i ha estat unes quantes temporades al club. M’ha ajudat molt a integrar-m’hi, hi ha moltes coses que aquí són diferents en el dia a dia, i jo no coneixia ningú. Amb ell i la resta de l’staff tenim molt bona relació. El més important és formar els jugadors, no que guanyem avui o demà, sinó que els jugadors puguin estar preparats per al primer equip. No els hem d’ensenyar moltes coses, simplement ajudar-los en el seu camí i potenciar-lo al màxim.

Com aneu a la lliga? Es nota la pressió d’un club tan gran a l’hora d’afrontar les competicions?

Anem tercers, per darrere del Girona i l’Espanyol, però a menys d’un partit de tots dos. Tot és molt ajustat. Hi ha la sensació que el Barça ho ha de guanyar tot, però les lligues a Catalunya són molt disputades. Som allà i veurem què passa al final.

Com heu viscut el procés electoral que recentment ha viscut el FC Barcelona? El vostre equip ho ha notat en algun aspecte?

No hem notat absolutament res. En nosaltres el que passa al club com a tal, al primer equip o en alguna secció, no té cap mena d’impacte. Hi ha coordinadors metodològics, de futbol set i de futbol onze, els responsables de la Masia, l’Alexanko, que és allà sempre, i per sobre hi ha la directiva, però no apareix ningú a nivell directiu. En el temps que fa que hi soc no hi ha hagut cap condicionant fora del futbol que ens hagi alterat el dia a dia.

Com et planteges el futur com a entrenador? T’agradaria entrenar equips sèniors o et vols centrar en el futbol formatiu?

Soc una persona ambiciosa i sempre he confiat molt en mi mateix. Des de fa molts anys, també com a jugador, encara que les lesions no em van deixar seguir, sempre he tingut clar que el futbol és la meva passió. Fa molts anys que hi dedico moltes hores, hi he perdut diners, perquè els clubs modestos on era el que em donaven servia per cobrir el transport, i trobar-me en un lloc on tinc un contracte professional és veure el meu somni complert. Abans del Barça, tenia clar que seguiria dos o tres anys més passés el que passés, però ara soc al millor club del món i per a mi és un salt important per arribar al que volia, que és dedicar-hi tot el meu temps professional. Haig de seguir aprenent, però m’agrada mirar cap amunt i si demà s’ha de donar alguna cosa fora, seria en equips professionals competitius de primer nivell.

Quin consell donaries a tots els joves que somien d’arribar lluny en el món del futbol?

Crec en general, no només parlant de futbol o d’esport, que si tens una passió a la vida hi has de dedicar molt de temps sense esperar-ne res. He entrenat tota la vida perquè quan anava als partits i cada temporada gaudia molt del que feia. Sempre he sacrificat els caps de setmana de deu mesos l’any, el meu somni era ser en un club com el Barça però no ho feia per aquest motiu. S’hi ha de dedicar molt d’esforç i ser agraït amb tothom i si després tens la sort que he tingut jo, sempre dic una cosa: “Que la sort t’enxampi treballant”.