Les Golfes de Can Lleonart van acollir el passat 26 de febrer la presentació pública del Col·lectiu Sauló, una plataforma integrada per veïns i veïnes d’Alella de perfils diversos que irromp en el debat local amb la voluntat d’oferir una alternativa al model urbanístic actual i de disputar les properes eleccions municipals, previstes per al maig del 2027.

El col·lectiu es defineix com a transversal i independent dels partits polítics tradicionals, i assegura que neix del descontentament amb l’orientació de les polítiques municipals i amb la manca d’espais efectius de participació ciutadana. Segons van exposar durant l’acte, l’objectiu és articular una candidatura ciutadana capaç d’arribar al govern municipal i revertir el que consideren un creixement excessiu del poble.

La presentació va ser conduïda per Jordi Prat, membre del col·lectiu, que va posar veu a un malestar que, segons va dir, és compartit per una part significativa del veïnat: la percepció d’un poble “cada cop més col·lapsat” i amb risc de perdre la seva personalitat. Prat va repassar els principals projectes urbanístics previstos, que podrien suposar la construcció d’uns 700 nous habitatges i un increment de població superior a les 2.000 persones, amb l’impacte consegüent sobre serveis i equipaments que, va advertir, “ja estan al límit”. En aquest context, va defensar que el proper mandat municipal hauria de servir per “revertir les polítiques de construcció” impulsades fins ara.

En la mateixa línia, Marc Maymó va incidir en la viabilitat de frenar o modificar el desenvolupament urbanístic previst. “Encara que hi hagi un Pla Urbanístic, no és obligatori que s’executi tal com està plantejat”, va afirmar, assegurant que el col·lectiu s’està assessorant per explorar polítiques de decreixement que ja s’apliquen en altres municipis. Maymó va remarcar que, al seu parer, les decisions actuals no responen a les necessitats reals del poble ni als interessos del veïnat.

L’acte també va comptar amb la intervenció de Mercè Marzo, exregidora de l’Ajuntament d’Alella entre 2007 i 2019, que va aportar una mirada des de l’experiència institucional. Marzo va alertar que les infraestructures bàsiques del municipi —clavegueram, xarxes d’aigua i subministrament elèctric— difícilment podrien assumir el creixement projectat, i va recordar que el planejament urbanístic es pot modificar si no hi ha drets adquirits. Va lamentar, a més, que les iniciatives veïnals impulsades en els darrers anys —com recollides de signatures o propostes de consultes populars— no hagin trobat resposta per part del consistori. “Cal un model de poble que posi les persones al centre i generi espais de comunitat i convivència”, va defensar.

La necessitat de reforçar la participació ciutadana va ser un dels eixos compartits per la resta d’intervencions. Eduard Girona va subratllar la importància de treballar conjuntament amb les entitats locals i de promoure mecanismes de participació “reals i efectius”, mentre que Georgina Fonts va apuntar la manca de cohesió social i d’espais de trobada com una de les febleses actuals del municipi.

Prat, Maymó, Marzo, Girona i Fonts durant les seves respectives intervencions. 

L’acte va aplegar una cinquantena de persones, entre les quals representants de diverses associacions veïnals. En el torn obert de paraula, es van repetir les crítiques a la gestió municipal, tant en matèria d’urbanisme com pel que fa al manteniment de la via pública, els equipaments o la recollida de residus. Diversos assistents també van expressar la sensació de manca d’escolta per part de l’equip de govern i van recordar que el Consell de Poble no es convoca des de fa més d’un any i mig.

Al final de la presentació, el Col·lectiu Sauló va convidar les persones interessades a deixar les seves dades de contacte amb vista a futures accions. El grup confia a reunir els suports necessaris per constituir formalment una candidatura quan es convoquin les eleccions, un procés que, en el cas d’Alella, requerirà la recollida d’almenys 500 signatures, tal com estableix la Llei del règim electoral general per als municipis de més de 10.000 habitants.