El proper número de la revista Alella arribarà als punts de venda la setmana vinent. Avui us oferim el darrer dels 9 continguts imprescincibles de l’edició passada. Avui, la secció entitats, que escriu Joan Rosselló, protagonitzada aquest cop per l’Associació de Dones d’Alella Montserrat Roig. 

Ens trobem al local de l’ADA. En entrar ens situem en una sala polivalent. En un costat, un petit despatx que s’entreveu a través d’unes vidrieres; i a la paret del davant del despatx, una gran pantalla de televisor a sobre d’un gran mirall. Als altres dos laterals de la sala tenim, en un costat una vidriera que dona a la plaça Major, i en l’altre els elements varis que s’utilitzen depenent de l’activitat a desenvolupar. En una de les parets, una fotografia amb el somriure d’una periodista, escriptora i directora de programes. És la Montserrat Roig que ens acompanya.

Asseguts al voltant d’una taula, la Lola Pitarch, la Nuria Vicente i jo ens disposem a parlar sobre l’ADA, que aquest 2025 celebra 30 anys de vida.

La Lola té 80 anys, viu a Alella, és vídua i té dues filles i un fill. Es va formar com a graduada social i ha estat empresària. Ha participat, i participa, en el Gran Recapte, Radars i Càritas.

La Núria té 73 anys, viu a Alella, és casada i té tres fills (dues noies i un noi). Va estudiar comerç i idiomes (anglès i francès) i ha treballat com a secretària de direcció i com a mestressa de casa. Ha participat en l’AFA de l’escola i a Càritas.

En relació amb l’inici de l’associació, va ser la Teresa Formage qui –veient la necessitat que existís un lloc on les dones poguessin trobar-se, comunicar-se i sentir-se ajudades– va crear l’entitat. Va reunir vint-i-cinc dones, que era el mínim necessari per poder posar en marxa l’associació, i amb ella mateixa com a presidenta i la Montserrat Llopart com a vicepresidenta la van registrar a la Generalitat el 22 de novembre del 1995.

Integrar-se o relacionar-se

La Teresa, que venia de Barcelona, quan va arribar a la nostra població va viure la dificultat de conèixer noves persones i, per tant, d’integrar-se i relacionar-se. És per això va voler crear l’associació. L’objectiu d’oferir un lloc on les dones poguessin acudir quan se sentien soles va portar –quan a l’associació no es feien tantes activitats com es fan ara i, per tant, hi havia dies que estava tancada– que les persones de la junta fessin torns de guàrdia perquè la dona que ho necessités tingués un lloc per poder anar. Segons la Lola i la Nuria, tant abans com ara la funció de socialització, de contrapès en moments difícils i de poder trobar una mà amiga en els moments en què les dones ho necessiten ha estat una de les aportacions més importants de l’associació a la nostra població. Podríem dir que el còctel que ofereix l’ADA a les seves sòcies té els ingredients de convivència, diversió, amistat i comunicació.

Com es pot deduir del que heu llegit fins ara, l’ADA és una associació creada per dones i adreçada a les dones. Pels estatuts, els homes no en poden ser socis i no poden participar en les activitats que organitza l’entitat (canastra, country, cuina, Rummikub, ball en línia, ioga, taller de manualitats i disseny creatiu, gimnàstica i tallers diversos segons la demanda) i que es fan dins dels locals (local de la plaça Major i el poliesportiu), però sí que poden formar part de les activitats que es realitzen fora dels locals esmentats, com poden ser sortides, celebracions en restaurants, etc. Els homes que hi participen solen ser les parelles de les sòcies i els vidus d’antigues sòcies, els quals continuen rebent informació sobre les activitats de l’associació.  L’exclusivitat femenina, en la majoria d’activitats, es va decidir en assemblea ja fa uns vint anys i s’ha anat mantenint per la voluntat de la majoria de les sòcies, perquè consideren que un entorn on només hi hagi dones aporta més llibertat de funcionament i d’acció. L’objectiu és disposar d’un espai i d’un temps exclusivament de dones.

Quant a l’emplaçament, al principi les trobades es feien en diferents llocs d’una manera itinerant. Va ser amb l’Artés com a alcalde i a conseqüència del fet que el Casal de Gent Gran es va traslladar a Can Gaza, que van poder ocupar el local que deixava el Casal i que tenia l’entrada per la rambla d’Àngel Guimerà. En aquell lloc van ser-hi uns quatre anys i posteriorment van passar a l’espai actual.

Gairebé 500 dones

La junta és formada per la Lola i la Nuria com a presidenta i vicepresidenta, juntament amb l’Emilia Casado com a tresorera i la Dolores Martínez com a secretària. A més, hi ha un grup de sis vocals que sempre estan disposades a col·laborar-hi. Actualment hi ha cent noranta sòcies. Al llarg dels trenta anys han passat més de quatre-centes vuitanta dones per l’associació. Avui el ventall d’edat que ens trobem va dels 55 als 95 anys, però cal dir que qualsevol edat és admesa. Entre les sòcies, a part de les que tenen residència a la nostra població, també en podem trobar del Masnou, Badalona, Barcelona, Montgat, Tiana, Teià, etc. Per fer-se’n sòcia només cal anar al centre i apuntar-s’hi. La quota és de tres euros mensuals (la mateixa que es va establir a l’inici de l’associació). Ser sòcia dona dret de participar en les activitats, postular-se per formar una junta, votar en les assemblees i també comporta el compromís d’ajudar a mantenir l’ordre i la conservació de les instal·lacions i preservar l’harmonia i la concòrdia entre les companyes. Totes les persones registrades reben, mensualment i via WhatsApp, la llista d’activitats del mes en curs.

Si parlem de les activitats, val a dir que moltes de les que actualment es fan a Can Lleonart (anar al teatre a Barcelona amb bus, excursions a peu, etc.) tenen l’origen en l’ADA. Quan l’ajuntament les va assumir, es van deixar de fer a l’associació. A part de les activitats ja esmentades per a les sòcies, organitzen per la festa major un concurs de dibuix infantil obert a totes les famílies que hi vulguin participar, i el dia 8 de març (dia de la dona) paren la taula dolça al mig de la plaça Major, on ofereixen gratuïtament pastissos –fets per les sòcies– per a tothom que vulgui tastar-los.

També estan compromeses en la recollida de diners per a la Marató –I organitzen activitats per aconseguir-ho–, Càritas i el Gran Recapte.

Finalment, la celebració dels trenta anys d’existència es va fer el 18 de setembre en horari de vespre. El lloc escollit va ser Can Cabús. El temps va permetre posar les taules a l’exterior i l’horari, que els llumets aportessin un aspecte de gran celebració. El pàrquing estava a vessar i les sòcies i acompanyants, vestits de gala. La música i les cantants van amenitzar la vetllada. Una celebració especial per a un recorregut molt significatiu.

Trenta anys són trenta hiverns, però també són trenta estius. És la vida que a vegades ens fa tremolar i unes altres ens acarona amb la seva calidesa. Llarga vida a l’ADA, que durant aquests anys d’existència ha ajudat les seves sòcies a superar els moments freds que ens porta de tant en tant la vida.