Avui compartim un nou contingut de la sèrie de 9 imprescindibles del darrer número de la revista Alella, el 398, que va sortir a la venda a finals del mes d’octubre. L’entrevista amb els germans Cerdà la signa Eva Vicens. 

Són relleu. El futur de la família de Bouquet d’Alella. Els tres germans Toni, Roger i Enric, fills del copropietari de la finca Toni Cerdà, han fet viral l’última verema del celler a través de vídeos a les xarxes socials. Amb 21, 19 i 14 anys, respectivament, estos joves nascuts digitals han posat cara i veu a alguns dels dies més màgics i alhora estressants del dur treball a la vinya i al celler.

Són joves, sí, però saben perfectament què fan. A casa ho han vist sempre: podar, collir, cuidar, premsar, fer vi… I després de parlar-ne molt entre ells, han vist clar que això de fer vi encara es coneix poc. “Molts dels nostres amics s’han sorprès de la quantitat de feina que hi ha al darrere de cada ampolla”, rumien els germans. I d’aquí ve el repte: explicar durant deu dies a través d’Instagram i TikTok què passa a les finques i com comença, al celler, el procés que transformarà el most del raïm en vi.

Gràcies a la seua creativitat, empenta i manera fresca de comunicar, s’ha fet realitat un somni llargament perseguit pel sector: despertar l’interès dels joves pel vi. Que s’hi acostin. Que hi interactuïn. Que vulguin saber què passa portes endins d’un projecte vitivinícola. I el cert és que han superat el repte amb nota, atrapant fins i tot l’interès dels menys joves. Els xics de Can Boquet han estat en boca de tothom. I han causat sensació.

- Nascuts en una família de pagès, de vinya i vi, i alhora digitals. És, per vosaltres, una associació d’idees natural, voler explicar una verema a través de les xarxes socials?

Enric: Veia per xarxes que molts cellers publicaven continguts de verema i vaig proposar als meus germans fer-ho també des dels nostres perfils.

Roger: Ens vam adonar que no hi havia gaires col·leccions, és a dir, sèries de vídeos sobre una mateixa temàtica. Hi vam pensar durant uns quants dies i ens vam plantejar el repte: compartiríem durant deu dies seguits què és la verema i quins són els primers passos per fer vi.

Toni: Això sí, ens vam comprometre que si ho fèiem, ho faríem bé. Vídeos cuidats, bona qualitat i ben treballats. Hi ha molt de curro, perquè al principi fins i tot preparàvem guions, però al final va sortir tot més natural, més improvisat. La veritat és que ens ho hem passat molt bé fent-los.

- I com a resultat, vídeos de molt bona qualitat que demostren que coneixeu bé l’ofici…

Roger: Fa anys que ajudem la família al celler, sobretot als estius quan no tenim classe i especialment en èpoques de verema. Ho hem viscut de petits i sabem com costa tirar endavant el projecte. Per nosaltres és una tradició familiar. 

Toni: La resta de l’any se’ns fa més difícil perquè no tenim tanta disponibilitat de temps i a casa sempre ens han dit que primer són els estudis. Però en moments puntuals o quan hi ha més feina, ens demanen ajuda i hi venim encantats.

L’Enric surt poc perquè és qui grava. I, vatres, Toni i Roger, us moveu per la vinya i el celler. Fins i tot heu inclòs imatges de dron! Com us organitzàveu, amb les gravacions, l’edició, el muntatge…?

Enric: Tot està gravat amb mòbil. Els meus germans em deien: “Tu grava!” També tenim un dron, que no fem volar gaire alt, i ens donava imatges aèries molt xules. Sempre m’ha agradat el món digital i ja tinc una mica d’experiència editant vídeos.

Roger: A nivell de guió, ho preparàvem, però algun dia ens tocava improvisar perquè plovia o hi havia imprevistos que havíem de superar…

Toni: Així i tot, el dia abans intentàvem organitzar una mica la gravació del dia següent. Sobretot per explicar coses diferents i evitar repetir-nos. Després editàvem les imatges de dron amb les del mòbil. Hem quedat contents del resultat.

- Heu publicat principalment a Instagram, però també a TikTok. Quin ha estat l’impacte?

Enric: Hem publicat bàsicament a Instagram, que és on el celler té més seguidors, i també n’hem compartit alguns a TikTok.

Toni: Instagram arriba a un públic més adult, més boomer, i TikTok va als més joves. Hem vist el poder de les xarxes a l’hora de donar a conèixer el celler, el sector del vi. M’encantaria pensar que gràcies a aquests continguts arribem a joves d’entre 20 i 30 anys i els ajudem a descobrir tot aquest món, que és molt xulo.

- Heu rebut molts comentaris d’amics, els mateixos seguidors de les xarxes, els veïns del poble…?

Toni: Sí! Ha estat una sorpresa rebre comentaris positius. No ens ho pensàvem, però els vídeos s’han fet virals i han generat molt de bombo. Fa feliç i és motivador que et diguin coses maques.

Roger: Molta gent ens ha dit que no sabia a què ens dedicàvem a casa. Alguns fins i tot demanen venir a visitar-nos o s’han interessat per les activitats d’enoturisme al celler.

- Creieu que es coneix prou què és el vi i com s’elabora?

Toni: Gens. Molta gent no té ni idea de la feina que hi ha darrere d’una ampolla. I pensem que aquests vídeos han servit per ensenyar què significa la producció de vi i valorar-ho més.

Roger: I això que només hem fet vídeos durant deu dies! Ens han quedat moltes coses per explicar: el treball al celler, els reptes meteorològics, les collites… La nostra idea no és deixar-ho així, potser podem continuar creant-ne més. D’idees i continguts, en tenim per temps!

Enric: Ja ho dèiem a l’últim vídeo, “no és un adeu, això acaba de començar i tornarem amb més històries per compartir”.

- Tu, Enric, encara no tens l’edat legal; però Roger i Toni, a vosaltres o als vostres amics us agrada el vi?

Toni: Jo, personalment, soc més de vi. De negres. A Austràlia em vaig enamorar del sirà. I últimament estic convencent els amics perquè escullin vi en comptes de cervesa. De fet, quan anem al restaurant sempre en demanem una ampolla, potser perquè s’associa a la gastronomia.

Roger: No he tastat mai la cervesa i als dinars familiars sí que algun cop he begut vi, però no m’entusiasma. I, de moment, els amics tampoc són gaire de vi…

- Què penseu dels vins d’Alella?

Roger: Tenim mar i muntanya. Som una DO i un territori únic! Ho hem de donar a conèixer més.

Toni: Alella és la DO més antiga de Catalunya, però encara és poc coneguda. Som a només quinze minuts de Barcelona, ho hem d’aprofitar explicant-ho més i potenciant els vins que fem.

Parlem de futur

En Toni estudia enginyeria agrònoma a la UPC de Castelldefels i simultàniament amb enologia a la URV. En Roger fa enginyeria industrial a la UPC de Terrassa. L’Enric cursa 3r d’ESO a l’Escola Pia de Caldes de Malavella i li ronda pel cap seguir el camí del germà gran amb l’enginyeria.

- Potser és aviat, però us veieu donant continuïtat al projecte familiar?

Toni: He passat l’estiu a Austràlia i sempre que viatjo valoro més el que tenim a casa. Veure com es treballa a fora et dona idees. I, de moment, a part d’acabar els estudis, m’agradaria tornar a Melbourne, el veig un país amb moltes oportunitats, i continuar viatjant i aprenent. I tant de bo a la llarga puguem portar tot aquest aprenentatge aquí.

Roger: De moment ens agrada ajudar a casa. Sabem la feinada que hi ha, les generacions que fa que s’hi dediquen… És una idea present.

- Si agafeu el relleu de Bouquet d’Alella, quin vi us agradaria fer?

Roger: Imagino alguna cosa diferent que no s’hagi fet fins ara. Potser vins experimentals…

Toni: A Alella tenim les varietats tradicionals i sabem que hi ha certs condicionants tècnics, però… hem vingut a jugar! Els estudis d’enologia m’ensenyaran coses noves que podria incorporar com a millores al celler.

- Què pensen els pares, la tieta, de la vostra implicació al celler?

Roger: No ho diuen gaire, però segur que senten orgull de veure’ns seguir els seus passos.

Toni: Per ells és una il·lusió pensar que potser algun dia continuarem el seu projecte de vida. No ens ho diuen obertament, però sabem que els fa feliços i fins i tot els pot donar una motivació extra per tirar endavant el celler.

Roger: Sempre ens han mostrat el projecte tal com és, amb les parts bones i les no tan bones. Si algun dia el seguim, serà perquè ens agrada, no perquè ens sentim obligats a continuar el llegat.

- I entre vosaltres, heu generat noves complicitats, com a germans?

Roger: En algun moment ha volat algun raïm entre nosaltres… [riuen]

Toni: És cert que hi ha moments de tot, però al final el projecte ens ha unit. I imagino que d’aqui alguns anys ens agradarà veure els vídeos i en tindrem molt bon record.