Mentre arriba la data de sortida del darrer número de l’any, continuem amb la publicació dels 9 continguts imprescindibles del darrer número de la revista Alella, el 398, que va sortir a la venda a finals del mes d’octubre. Avui compartim l’entrevista que Agnès Céspedes li va fer a la regidora de govern Gemma Grau. 

Gemma Grau és la regidora d’Educació i Infància i també d’Adolescència i Joventut, responsabilitats que assumeix en la seva estrena al consistori com a número 3 d’ERC. Amb ella inaugurem el nou curs escolar fent un repàs dels projectes que impulsa des de les seves àrees i els reptes que se li presenten amb el col·lectiu més jove del poble.

Ja tenim el curs 2025-26 en marxa. Ha començat bé als centres educatius d’Alella?

Molt bé! Amb una nova línia a la Serreta i més de 1.200 alumnes als centres públics, que van des de l’Escola Bressol els Pinyons, les escoles Fabra i Serreta i l’institut de secundària. I suma-hi 400 alumnes més escolaritzats en centres privats.

Com es treballa amb tots ells?

Tenim una coordinació de direccions dels centres públics que funciona molt bé. Un cop al trimestre ens trobem tots els directors i fem xarxa, compartim com es fan les coses a un lloc o a l’altre, intentant així enfortir la comunitat educativa. També ho fem amb les associacions de famílies, les AFA. A nivell de consell escolar municipal hi ha una bona participació de tothom. S’hi comparteix l’experiència de cadascú. Els últims tres o quatre, cada centre explica alguna cosa i de manera rotativa ens reben a casa seva i així ens anem coneixent. La Serreta ens han explicat el seu projecte de biblioteca i el Fabra el projecte Pati. S’hi estan generant sinergies xules.

Algun nou projecte entre mans?

Doncs estem creant un full de ruta de foment de la lectura. No és un pla lector com a tal, però hi intervenim les direccions, la Regidoria de Cultura, la Biblioteca Ferrer i Guàrdia, les AFA… És una preocupació grossa sobre la qual teníem clar que calia assumir accions d’iniciativa municipal. A les dues escoles i l'institut, de primer de primària i fins a quart d’ESO, s'han organitzat uns determinats cicles, en els quals es tracta el lligam amb la lectura d'una manera concreta: a través de les arts, a través del còmic, a través del cinema, la música… Hi hem implicat Can Manyer, que exposarà part del treball que es faci.  

Els centres privats participen també en aquestes iniciatives?

Hi ha bona entesa amb ells, des de la llar d’infants el Campanar fins al Pino i la Chiaravelle. Se les convida a participar en el Consell Escolar Municipal, però hi venen quan poden. Treballem conjuntament el Dia de la Pau i les jornades esportives interescolars de jocs cooperatius.

Són suficients els equipaments actuals? Hi ha inversions previstes?

Sí, estem molt bé. L’ any passat vam apliar la cuina de l’Escola Fabra i vam reestructurar-hi la biblioteca, i ara estem immersos en el projecte Pati per redefinir els espais exteriors amb la participació de tota la comunitat. Hi estan posant nous jocs i elements… finançats a poc a poc. La Serreta també ha actuat sobre el seu pati, amb unes casetes de fusta i naturalitzant-lo amb nous arbres. Això també ho ha fet l’institut, que ha muntat una pèrgola i ha plantat arbres per tenir més ombra.

Amb el creixement que es preveu al poble els anys vinents, caldran nous centres educatius?

No. La Serreta està pensada per acollir dues línies i de moment no està ocupada al 100%, li queda marge de creixement. I a l’institut, al marxar-ne els alumnes que venien de Teià, que ara ja tenen el seu propi centre, es disposa de moltes places. Potser en el futur podria fer falta una segona llar d’infants, però en termes d’equipaments educatius crec que anem bé.

Quins programes desenvolupa l’ajuntament directament amb les famílies en relació amb l’escolarització?

Tenim les beques de menjador, les ajudes que es vehiculen des de Serveis a les Persones, el servei psicopedagògic... A l’escola bressol fem Els cafès de les 3, amb una psicopedagoga, que són un espai de trobada, per xerrar i compartir neguits i dubtes de la criança.

Els joves del poble són una altra de les teves regidories…

Sí, i ara precisament hem començat a treballar el nou Pla Local de Joventut, perquè l’anterior estava molt marcat per la pandèmia, amb un enfocament dirigit a la salut mental. Aquesta qüestió continua sent important, però com que ja hi ha una altra regidoria que se n'ocupa, cal veure cap a on l’enfoquem aquesta vegada. Hem començat a caminar i ara hi ha una enquesta oberta per als joves perquè ens manifestin què els interessa més.

Quan veurem aquest pla?

Si tot va bé, al principi de l’any que ve l’hauríem de tenir. Esperem fer una bona feina i ara que s’ha creat oficialment el grup de joves de la Fil·loxera comptem amb la seva participació. Tot i això, haig de dir que trobo a faltar implicació ciutadana en general. Sempre acaben sent els mateixos, els que s’hi impliquen. Als joves, és complicat arribar-hi.

L’Àgora continua sent punt de trobada?

La idea que els joves vagin a un lloc concret costa, ja no és com abans. Però haig de dir que a l’Àgora, a les antigues Escoles Fabra, sempre hi ha un grupet fent ús de l’espai. I n’estic prou contenta. Ara els hauríem d'escoltar i conèixer què volen ells. Allà tenen sales d'estudi i des de l’any passat també dies d'assistència a l'estudi amb els dinamitzadors. El punt d'informació és a baix i a dalt hi ha dues sales: una de més lúdica, amb el futbolí, la videoconsola, el billar i els dards, i una altra més de calma, pensada també per fer una xerrada puntual. L’obrim a partir de les 15 h i els que baixen de l’institut hi poden dinar, si cal.

Quin perfil d’usuari té aquest espai?

Sobretot seria el d’adolescent, primera joventut. I per a ells volem fer activitats dirigides el dilluns, el dimecres i el divendres, com ara tallers i trobades, amb la idea que coneguin l'espai, que hi entrin i el facin seu, perquè molts no saben que existeix. Ara hi farem una nit d’ànimes, com un túnel del terror, que han muntat ells mateixos.

La manca de treball i l’accés a l’habitatge són temes clau en el futur dels joves…

Crec que en aquest nou Pla Local de Joventut que hem començat, hi sortiran línies d’intervenció tant relacionades amb l’habitatge com amb el treball. És un tema que preocupa: els joves no sé en quin grau hi participaran, però és obvi que sortirà. Treballo i treballaré perquè de les borses d'habitatge públic, n’hi hagi d’especialment destinades als joves. Es fa molta feina amb la gent gran i vull que se'n faci d’igual amb els joves. Amb la borsa d’habitatge actual tenim poc marge de maniobra. És un problema general, Alella no n’és l’excepció. I quant a treball, des de l’àmbit municipal treballem des de l’institut i la psicopedagoga en un programa de currículum obert (PCO) amb què aquells adolescents a qui costa una mica acabar els estudis obligatoris puguin provar el món laboral mitjançant convenis amb empreses per fer-hi unes hores, i això ho traslladen després a un treball que fan a classe.

Canviant de tema: enguany s’han recuperat les Jornades d’Innovació Educativa Francesc Ferrer i Guàrdia, que han arribat a la 13a edició. És una aposta ferma?

Sí! Les hem recuperat i n’estic supercontenta! La intenció és que tinguin una periodicitat fixa i veient l’èxit d’aquest any, en què hem exhaurit entrades a totes les xerrades i activitats, volem reprendre-les anualment. A més, aquest any també hem volgut reivindicar la figura de Ferrer i Guàrdia, no només amb les jornades com a tals, sinó també amb l’itinerari sobre la seva persona amb Cerquem les Arrels. I, arran d’aquests actes, hem establert una sinergia amb la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Exactament què feu amb la fundació?

Hi ha molts fronts oberts amb ells. Es vol aconseguir que es revisi i s’anul·li la sentència que va condemnar a mort Francesc Ferrer i Guàrdia l'any 1909 i se’n restitueixi la figura. I també ens estan ajudant en la redacció del nou Pla Local de Joventut.

Reforçarem el vincle amb Ferrer i Guàrdia, doncs…

Crec important recuperar el coneixement sobre ell. És un alellenc il·lustre i a l’escola no saben qui és. I això em dol molt. Cal treballar-ne la figura a les escoles. Ho farem amb les jornades, arribant als mestres i fent que el vulguin incorporar. Hi ha una comissió amb la qual es treballa molt bé per fer tot això.

Es tractaria de posar en valor la història i els personatges d’Alella?

Estem fent un treball transversal molt xulo amb la Regidoria de Cultura. Anem molt de bracet per fer coses sobre identitat, història local… M’agradaria tenir un llibre d’història d’Alella per a les escoles, per exemple. Que els nens i les nenes sàpiguen on viuen.

Fer poble…

És coneixent que estimes les coses. Estic molt obsessionada perquè es redescobreixi més el poble. La identitat, la cultura, pertànyer a un lloc… Si l’estimes, el respectes. Estic molt enfocada a fer comunitat, a fer que totes les escoles vagin a una, que es coneguin tots els equipaments que tenim… Es tracta de conèixer el poble. I això és fer poble, sí. Així, Alella pot tenir cinc, sis, set, vuit, nou, deu mil habitants, però si el sentim i el fem nostre.

Un altre projecte educatiu que s’ha posat en marxa és Alella Viu la Música, el primer pas per a una escola municipal de música?

Fins ara hi havia com una espècie de col·laboració amb l'Escola Ressò, amb la qual es desenvolupaven conjuntament alguns projectes d’educació musical. Però alhora vaig veure que hi havia la coral, que no acabava d’arrencar, i la dansa, que estava molt ben estructurada i creixia tant en bàsic com en contemporani. I vaig pensar que calia endreçar-ho tot una mica. Tot plegat són arts escèniques enfocades des de l’àmbit de l’educació. Seria ideal fer una gran escola de música, dansa i teatre musical, però hem d’anar a poc a poc. Al Pla de Cultura tenim com a objectiu a llarg termini poder fer una escola d’arts escèniques.

Com s’estructura aquest programa?

El que hem fet ara és: mantenim la dansa com fins ara, perquè funciona molt bé, i la coral i la música ho muntem de manera equiparable, amb uns grups d'infants més petits, uns infants mitjans, etc. I això continuem fent-ho amb l’Escola Ressò, però ja no com una col·laboració, sinó molt més estructurat, muntat per l’ajuntament, però amb el seu professorat.

Hi ha molts cursos?

Música i moviment,que és per als més petits, perquè els estimuli la música, perquè els agradi, perquè s'ho passin bé… Seria una preintroducció. Si algú vol aprendre a tocar el piano o fer solfeig, ja hi ha l’Escola Ressò com a tal. Tenim un grup format i un altre que estem organitzant. I després hi ha Teatre musical, del qual s’han format dos grups, un de més petits i un de més grans, però l'obra final la faran plegats.

A banda les teves àrees de responsabilitat directa, ets també adjunta a la Regidoria d’Obres Públiques. Quina tasca hi fas?

Professionalment soc arquitecta i, aprofitant aquest perfil, se’m va demanar que aportés un suport tècnic al regidor. És donar-hi un cop de mà i prou.

Es critica l’estat del manteniment del poble. Hi estaries d’acord?

Falta fer coses, és clar, però és impossible arribar a tot arreu alhora. Vas fent i prioritzant, però, és clar, tothom veu el que li falta davant de casa. La via pública es desgasta i sempre hi ha arranjaments a fer. Però en general penso que es fa bona feina. Ara mateix, relacionat amb educació, farem front aviat a una reforma de fins a cinc parcs infantils.

PERFIL PERSONAL:

Gemma Grau Huelves (1983) és arquitecta i sempre ha estat molt participativa en els diferents àmbits en què s’ha mogut. Casada i mare de dos fills, era membre activa de l’AFA de l’Escola Fabra i manté relació també amb l’escola de dansa. Quan a la porta de l’escola l’actual alcalde Marc Almendro li va proposar formar part de la llista d’ERC, hi va posar dues condicions: poder ser indenpendent i, donat el cas, no responsabilitzar-se de qüestions urbanístiques. Volia separar la feina i la política. Filla d’Alella, com a alumna va passar per la majoria de les seves escoles: Fabra, Pino, les Monges, Hamelin… i també va estar a l’Esplai Guaita’l. L’educació és una qüestió que sempre li ha interessat i el teatre i les arts escèniques són una de les seves grans aficions. “Soc farandulera.”

APUNTS:

UN LLIBRE: El poema de Gilgamesh

UNA PEL·LÍCULA: La gran bellesa, de Paolo Sorrentino

UNA AFICIÓ: el teatre

UNA CANÇÓ: “Qualsevol nit pot sortir el sol”, de Jaume Sisa

UN VI: Can Matons Pansa Blanca

UN MENJAR: unes bones gambes a la brasa