Comencem amb la publicació d’una sèrie de 9 continguts imprescindibles del darrer número de la revista Alella, el 398, que va sortir a la venda a finals del mes d’octubre. Avui compartim l’article que parla de la reivindicació dels Diables del Vi d’Alella al correfoc de la Festa Major. 

Del 31 de juliol al 4 d’agost Alella es va omplir d’activitats, cultura popular i concerts, entre molts més actes, per celebrar la festa major de Sant Feliu. Enguany moltíssims alellencs i alellenques van participar en la aquests quatre dies en què, a banda de festa, també hi va haver espai per a reivindicacions socials i polítiques. En concret, cal destacar la dels Diables del Vi d’Alella, que amb creativitat i ironia van plantejar alguns dels temes que més preocupen el jovent i la població alellenca actualment.

Anem a pams. Setmanes abans de la festa major va aparèixer a l’Empedrat del Marxant un cartell d’una immobiliària aparentment anglesa on s’anunciava una Open House a Can Gaza el 2 d’agost cap a les 22.30 h. Una Open House és una mena de portes obertes de l’edifici en qüestió per atraure possibles compradors. Els d’Alella ja s’ho podien ensumar veient la data i l’hora, que “casualment” coincidia amb el correfoc, però no obstant això algun despistat hi va caure de quatre potes.

Com us podeu imaginar, Can Gaza no estava ni està en venda, de moment. Tot era part d’una estratègia comunicativa per fer ballar el cap a alellencs i inversors estrangers amb l’ull posat al nostre poble.

Satanàs Management

Alguns hi van caure: ens consta que alguns interessats van anar a preguntar a Can Gaza si estava en venda i si podien assistir a l’Open House. Clarament, el cartell escrit en anglès interpel·lava sorneguerament la població estrangera que no té gaire contacte amb la vida del poble i segurament no situa ni Can Gaza ni que és la seu de moltes entitats del poble. De fet, si es parava atenció a l’anunci, hi havia una frase petita on posava: “Actualment, la propietat figura a nom de Satanàs Management.” En català, és clar.

L’any passat els Diables ja van posar el toc a la Festa de la Verema amb un cartell enginyós que denunciava el turisme de masses i l'expulsió de la cultura popular. Aquest any s’han centrat en el problema de l’habitatge. Parlem amb Núria Iglesias, presidenta de l’entitat i diablessa. Primer de tot, Núria, per situar-nos, què és un versot?”

El versot

“El versot és un acte tradicional de les colles de diables inclòs en una part de l’espectacle de foc que, a través de la ironia i la sàtira, reivindica i parla de l’actualitat política i socioeconòmica, amb un to crític respecte a la realitat del poble o del lloc on es trobi”, explica.

I aquest any teníeu clara la temàtica? “Sí, vam decidir dedicar-lo a una situació molt concreta: la problemàtica d’habitatge que tenim a escala de país i de poble. A Alella cada vegada és més difícil trobar un habitatge digne i això s’ha accentuat els últims anys. Veiem com cada vegada arriben persones amb més poder econòmic al nostre poble, en cerca d’un estil de vida mediterrani, còmode i agradable (com el que ofereix Alella).”

I continua: “El tema és que ells es poden permetre l’habitatge als preus d’aquí i nosaltres no i acaben expulsant la gent arrelada al territori, perquè no podem pagar-nos-ho. A Alella això impacta tothom, però de manera més forta la població jove, que no té la possibilitat d’accedir a un habitatge propi, ni de lloguer ni de compra. La generació actual de diables es troba entre els 25 i 35 anys majoritàriament, una franja especialment afectada per aquesta problemàtica.”

“La gent associada fa que un poble tingui vida, que un poble com Alella tingui espurna, un dia a dia, amb participació i sentiment de pertinença al territori. I d’aquí va sorgir la idea de fer un anunci fictici de venda de Can Gaza, la masia on tenim actualment el local de diables. Es va fer la publicitat i part de l’espectacle en anglès, per denunciar que el tema de l’habitatge comporta conseqüències en termes de llengua i cultura. Al final, sembla que ens hàgim d’adaptar a un col·lectiu de gent que, en general, lluny de voler arrelar-se a la nostra cultura o llengua, són mers espectadors del poble, perquè no hi participen activament.”

“Catalunya es un país molt ric associativament, però cada vegada anem cap a una societat molt més individualista i consumista. Això fa que el relleu sigui cada vegada més difícil i ens trobem que, per mantenir la cultura popular, cada vegada costi més. L’administració tampoc ho posa fàcil, cada vegada hi ha més burocràcia i alhora intenta suplir aquesta manca de participació amb activitats organitzades directament per ella. Nosaltres lluitarem per mantenir la cultura del foc a Alella i que s’aposti per la participació com hem fet des del 1982. Ara, és difícil mantenir la participació en un poble on no pots viure-hi”, constata.

Esperem tenir cultura popular i diables durant molts anys pels carrers del nostre poble. Mentrestant, us reproduïm íntegrament el versot d’enguany que van recitar els Diables del Vi d’Alella un cop acabat el correfoc de festa major.

“Benvinguts i benvingudes, alellencs, alellenques,

un any més ens trobem aquí

i no, no recitarem en anglès 

si pel versot teniu interès

apreneu català o canvieu de destí.

No penseu que és una qüestió de racisme

sinó dels cafès a 5 € per culpa del turisme. 

Matxes i begudes que et deixen frizzzzzat

mentre feu rutes de ciclisme i nosaltres som el decorat.

Podem seguir visitant la Casa del Marquès? 

Ho diem perquè s'està venent i tots fem com si res.

Podríem parlar sobre altres masies com Can Sans,

o ho podem amagar com els abusos de la nostra església als infants.

I si teniu uns quants milions podeu comprar Cal Baró

o si no el projecte de la Miralda és una bona inversió.

Què voleu, que els joves alellencs no tinguin elecció?

Viure al poble, ja no és una opció!

Ple de projectes gastant diners de tots i totes, 

voleu gastar-los bé? Doncs menys semàfors i mes rotondes!

Molt de refugi climàtic, 

però la piscina al teu àtic.

Alella d'espais públics n’és ple, 

que no ens deixen fer-hi pas res.

A Can Gaza no ens deixen fer ni un sopar 

això sí, els avis cada dissabte van a ballar.

Els agrada molt posar-se medalles, 

en canvi, els timbals al container com si fossin deixalles.

Timbalers no tenim ni barracons, 

però la policia reforçant els drons. 

Si plou es mullen els timbals, 

és que sempre ens pixen des de dalt.

Si no canvia alguna cosa urgentment

timbalers i diables ens

plantem a l'ajuntament.

Volem cuidar les tradicions i la festa,
però després la cultura popular molesta.

amb tanta burocràcia,
qualsevol cosa perd la gràcia.

Ho vestiu de món adult, 

però tota aquesta parafernàlia
us la podeu fotre pel cul.

Sabeu que a Catalunya Alella és del top 10?

En aquest cas és de riquesa, però quin és el preu?

Veremes massificades mentre entitats moren sense relleu.

A diables, timbalers, esplai, gegants i els altres, o ens cuideu o ens perdreu!