Una de les seccions més clàssiques de la revista Alella és el Personatge, per on han desfilat més de 170 veïns i veïnes del poble. Des de fa anys, aquest retrat el signen conjuntament la Laia de Bobes —amb el text— i en Jordi Farrús —amb la fotografia. En aquesta ocasió, la semblança ens apropa a la trajectòria de Josep Maria Pujol-Busquets, enòleg i fundador del celler Alta Alella, que ha fet del nostre municipi el centre del seu projecte vitivinícola i personal.

👉 Llegiu aquí a sota el perfil complet de Josep Maria Pujol-Busquets

Josep Maria Pujol-Busquets Camps, enòleg

En Josep Maria Pujol-Busquets és l'enòleg que ha engendrat i fet créixer el celler Alta Alella, tot i no procedir d'una família de tradició pagesa i amb vinyes del nostre poble. És badaloní fins al moll de l'os, però ja de jove va començar a treballar en l'àmbit del vi a Alella i, després de rodar per innombrables contrades del món vitivinícola, ha acabat fent el seu projecte de vida aquí.

En Josep M. Pujol-Busquets ve d'una família de procedència i dedicacions variades. La seva besàvia per part de mare era alellenca, però en casar-se va passar a formar part d'una nissaga de les de Badalona de tota la vida que tenien una carnisseria, i aquest va ser el negoci familiar durant unes quantes generacions. Per la part del pare, hi ha un avi constructor del far de Chipiona, el més alt de la península ibèrica. La branca Camps era originària de Terrassa, i una altra banda de la família, de Tiana. «Tinc un cosí que és un friqui dels arbres genealògics, que diu que el nostre es remunta al segle X i ens agafa per tot arreu», diu. El pare d'en Josep M. era músic: la sardana Sant Jordi és la seva obra més popular, i la família encara té el seu piano Bernstein de mitja cua... «Tota la família hem tingut sempre una sensibilitat musical», explica.

Enmig d'aquest context eclèctic, l'any 1953 neix en Josep M. Pujol-Busquets i Camps. Va a escola a can Coscollano —l'actual Badalonès— fins als 17 anys, i és de la generació que van cursar el darrer any de PREU, abans de la instauració del BUP i el COU.  Fins als 12 anys també estudia música i, com a bon badaloní, és del Joventut: «Aficionat al bàsquet? Soc de Badalona!», diu, i després explica que el bàsquet a Badalona ha estat un motiu de cohesió social, que de jove havia jugat amb la Penya, «però era molt dolent», i que més endavant ha estat de la Junta de l'equip.

Va començar a estudiar Química a la universitat, però un canvi en el calendari li va permetre anar un temps a Anglaterra, i estant allà li va sortir feina al laboratori de la Cross, al barri de Sant Roc. Hi treballar fins als 25 anys, i l'empresa li pagava els estudis. «Allò era can pixa. Fabricaven de tot, adobs, feien anàlisis de terres... Treballàvem, dissabtes inclosos, de 7 a quarts de 3, i després anàvem a dormir a la universitat, perquè les classes eren per la tarda i estàvem fregits», diu, i afegeix que, tot així, va tenir una joventut molt divertida i que d'aquella primera feina en va treure grans aprenentatges sobre com afrontar els problemes tècnics a la vida.

Cap als 23 o 24 anys, va canviar la química pels estudis per ser enginyer tècnic agrícola especialista en la indústria de fermentació. «Érem sis a classe, perquè érem els que fèiem agrònoms però no teníem terra», diu. I d'aquí va sortir el primer contacte amb el món del vi i amb el nostre poble, quan un professor li va dir: «A Alella hi ha un tal Jaume Serra que necessita que algú li faci hores de controls analítics» L'anècdota és que li faltaven quinze dies per començar el servei militar —«que jo no el volia fer de cap manera», apunta— i, convençut el declararien inútil, es va comprometre a fer les hores els caps de setmana si calia... i es va passar tota la mili venint a fer anàlisis els dissabtes i diumenges.

Un temps després, en Jaume Serra va vendre la seva part de la bodega (a Rodrigo Rato) i aleshores li va presentar l'Ismael Manau, un industrial de Martorelles que juntament amb el marquès d'Alella i en Nadal de les Quatre Torres volien fer un petit celler; en aquell moment va coincidir que ell havia de fer el treball de fi de carrera, i li van proposar que el fes sobre el seu projecte, a canvi d'una remuneració. Quan finalment va acabar el servei militar, van dur-lo a la pràctica: «Va ser la collita del 1981, i va tenir molt d'èxit. Va ser dels primers vins que es feien a baixa temperatura amb pansa blanca», explica.

Dos anys després, quan ell en tenia 29, el va fitxar el grup Martini per a la seva secció d'escumosos, i així va entrar en el món de les grans empreses i establir relacions tècniques amb Alemanya, França, Brasil, Itàlia... «La sort del grup Martíni és que els tècnics teníem una organització separada de la part comercial, el comte Rossi el producte el valorava molt», explica. Allà hi va passar deu anys, i quan va plegar es va establir pel seu compte i va treballar amb molts cellers, entre d'altres, de nou el Marquès d'Alella. «Era una època en què el producte era molt rústic i amb poca cosa aconseguies millores qualitatives molt importants. Jo he treballat en una barbaritat de cellers així», diu, i això li va permetre guanyar-se la vida per aconseguir «una de les coses més difícils del país, que és tenir terra». Primer, amb el pare i un germà van comprar can Genís —la casa i quatre hectàrees de terreny—, i més endavant ell va comprar la part del pare i del germà. El canvi important, però, va tenir lloc el 2007, quan juntament amb el marquès es van quedar Parxet i la van vendre a Raventós-Codorniu, i així va tenir liquiditat per adquirir més vinyes; el 2017 va repetir l'operació amb la marca Privat, venuda a Peralada, per adquirir més finca. Ara Alta Alella té 60 hectàrees en propietat. «Aquí comencem a treballar amb agricultura ecològica des de l'inici, estem molt al dia, sabem per on va el món», comenta sobre el producte que elaboren, i afegeix en l'àmbit més personal: «Jo visc aquí i no vull respirar merda, no vull insecticides, pesticides; sé es pot fer d'una altra manera... i no és per vendre, sinó perquè crec en l'entorn i els cercles de felicitat: jo puc ser feliç si el meu entorn és feliç. La nostra feina», diu, «és cuidar un territori durant un temps on tenim el privilegi de viure-hi i intentar passar-lo a les generacions següents en iguals o millors condicions; i, mentrestant, disfrutar de les coses».

En Pujol-Busquets és un home fet a si mateix en el món del vi, al qual la vida li ha somrigut: «Intento donar gràcies a bastanta gent que m'ha ajudat. De jove, vaig tenir a l'esplai uns dirigents encantadors que em van ajudar molt; a la feina vaig trobar persones meravelloses: en Manau i el marquès, a Martini també... Tinc claríssim que m'he trobat gent que m'ha ajudat a ser on soc», afirma, i afegeix: «Ara bé, t'has de llevar d'hora! i has de disfrutar de la feina; i si ets bo, estaràs més còmode treballant. Primer cal tenir ofici; la meva idea era ser un bon tècnic, conèixer el perquè de les coses; quan ho saps, les teves intervencions poden ser més o menys agosarades, però has de saber el que fas».

És l'enòleg amb més veremes fetes a Alella: la primera collita aquí la va fer el 1979 amb Jaume Serra; el 80, a la Vinícola amb en Jordi Pujolràs, i a partir del 81 ja van venir les de Marquès d'Alella i el que hem explicat més amunt. La seva dona, Cristina Guillén, té una botiga de vins a Badalona i la seva filla Mireia es dedica en cos i ànima al projecte vitivinícola i enològic familiar, i garanteix la continuïtat del celler com a mínim per una generació més.