A cada número ordinari de la revista entrevistem un regidor de l’Ajuntament, alternant entre govern i oposició. En aquesta ocasió, la redactora de política Agnès Céspedes conversa amb Mohamed El Gaadaoui, en Moha, que s’ha estrenat com a regidor amb el grup Per Alella Junts.

Amb una trajectòria lligada al futbol local i al Masnou, i actual delegat al Maresme de la Federació Catalana de Futbol, Moha defensa el paper clau de les entitats esportives en la formació de joves i reclama més recursos i suport institucional per a l’esport del poble.

“Una entitat esportiva, sigui de futbol, de bàsquet, de rugbi o de voleibol, fa una important funció social”

Mohamed El Gaadaoui, en Moha com tothom el coneix, té un llarg vincle amb el futbol a Alella i el Masnou, i des de fa tres anys és, a més, el delegat al Maresme de la Federació Catalana de Futbol. S’ha estrenat com a regidor en aquest mandat, des de l’oposició, amb Per Alella Junts.

Com resulta aquesta primera experiència com a regidor?

N’estic content, vaig fer aquest pas per la meva vocació de treballar per a la gent i perquè sempre he tingut inquietuds de conèixer el funcionament d’un ajuntament. Crec que tinc molt de potencial per aportar. Tinc molts projectes per fer amb les nostres entitats esportives. Per la meva feina a la Federació de Futbol, he treballat per als clubs i els seus jugadors i ara la meva il·lusió és poder treballar també Per a la gent d’Alella. Concretament, voldria dedicar-me al perfil de gent jove i a les entitats esportives.

T’hi sents a gust?

Sí, i tant! En els dos anys fins ara, haig de dir que n’estic encantat i crec que tenim un marge de millora i de creixement com a grup molt important. La clau crec que és que, a part de l'Esteve Garcia-Ossorio, com a cap d'aquest projecte, tenim gent ben preparada, com la Natàlia, com l'Anna, amb molta experiència. Penso que tenim gent molt professional en cada parcel·la.

Havies tingut contacte amb algun partit polític abans?

Sí, sempre, d’alguna manera. He tingut bona relació amb en Cristóbal Zueras, en Cristo, i la Glòria Mans del PSC, i en l'època de l'Andreu Francisco com a alcalde tenia relació amb ell per temes esportius. Però, des de la meva entrada el 2023, és la meva primera experiència política com a tal.

Se’t veu molt implicat en aquesta faceta.

I molt còmode. A part de la relació que tinc amb el meu equip, també faig coses a escala de comarca, no només amb Junts. Per la meva feina de delegat de la Federació Catalana de Futbol tinc relació amb gairebé tots els partits, siguin Junts, Esquerra, el PSC… Amb la regidora d'Esports de Mataró, que és socialista, per dir-te algú, fem una feina molt bona conjuntament. O fa dues setmanes vaig estar reunit amb l'alcalde de Palafolls, d’ERC, per fer unes campanyes dintre del club del poble del tema de la violència a l’esport. O sigui, estic molt a gust en la relació política en general, mantinc tracte amb tots els regidors d'Esports del Maresme, siguin del partit que siguin.

Amb aquesta experiència, com valores la situació de l'esport a Alella?

Crec que tenim molta feina a fer. A dia d'avui no tenim cap entitat federada que sigui referent a la comarca en la seva disciplina. Hem de poder fer més. Tenim esportistes a títol individual amb un nivell molt alt, però quan arriben a dalt han de marxar a competir fora. Crec que des de l'ajuntament es pot fer feina mitjançant campanyes.

Com ho faries?

S'ha de fer una campanya per donar suport a l'esport femení, per donar-hi visibilitat. També una campanya de més recursos econòmics, però que siguin controlats per l'ajuntament: s'han de donar ajudes per tenir entrenadors formats, tant a escala esportiva com més personal, de primers auxilis, psicologia… que repercuteixi així en aquest nivell dels jugadors i jugadores. En definitiva, cal fomentar una certa professionalització. I donar suport als desplaçaments, que de vegades són cars i se’ls paguen els mateixos jugadors. Bona formació, bon material esportiu, bons entrenadors… Amb això crec que, amb calma i temps, podem arribar a apujar una mica el nivell esportiu.

És una qüestió de diners, doncs?

Sí, però entenent que una entitat esportiva, sigui un club de futbol, de bàsquet, de rugbi o de voleibol, fa també una important funció social. Perquè, si no hi ha entitats i no hi ha una junta directiva que faci aquesta activitat, vol dir que els joves del poble han de marxar a buscar a fora del seu municipi aquesta entitat que els aculli. Els joves són el nostre futur. Nois i noies passen moltes hores fent esports, als pavellons, als camps i a les pistes, i cal no només fer bons esportistes, sinó també bones persones.

I en l’esport amateur o escolar?

El que hauria de ser molt clar és que tot aquell infant que vulgui fer un esport, federat o escolar, i que per situació vulnerabilitat no pugui pagar-s’ho, té el dret de fer aquest esport. O sigui, el resum és: cal preveure una sèrie de beques perquè tot infant d’Alella que vulgui fer un esport tingui el dret de fer-lo.

És necessari tenir cura de l’esport local.

Des de l'ajuntament hem de donar un impuls a les entitats esportives. Cal treballar la formació perquè els entrenadors siguin persones que traslladin els valors del club i els valors del nostre municipi. Aquestes entitats, durant el cap de setmana, surten a competir i a jugar a fora i donen, en la seva actuació, una imatge d’Alella. Crec que hem de donar més recursos a les entitats esportives, ho dic molt clar. Des de la regidoria d'Esports, des dels tècnics, hauríem d'estar en contacte amb les entitats i fer reunions, trimestralment per exemple, per fer-ne un seguiment: com esteu, què necessiteu…

Tenim bones instal·lacions a Alella?

Cal treballar-hi. Al programa de Junts fem constar coses sobre el tema. Finalment es cobreix la pista exterior del pavelló i amb això es podran donar més hores de treball a les entitats esportives. El camp de futbol d’Alella ens comença a quedar petit: hi ha tres entitats que l’utilitzen. Cal fer una feina molt directa amb els clubs per a una bona gestió horària. Però ara, sobretot, crec que el poble té necessitat d'una pista d'atletisme en condicions.

A títol personal, què representa l’esport per a tu?

El futbol m’ho ha donat molt. He estat jugador, he estat entrenador, he estat coordinador de clubs, seleccionador, m’hi he implicat moltíssim, i ara soc el màxim responsable comarcal de futbol i futbol sala. Em sento estimat pels clubs, pels federats, pels pares. I això és molt important, perquè quan tu a la teva feina et sents estimat i respectat, això no té preu i et motiva molt a continuar treballant. El futbol és un pilar de la meva vida i a través seu intento ser millor persona.

Has protagonitzat diverses iniciatives solidàries relacionades amb el futbol…

Al 2019 vam organitzar un campus solidari de futbol a Nador, d’on soc originari, on vam fer un partit oficial entre la UE Alella i un equip amateur d'allà. Vam recaptar diners i vam portar-hi material esportiu. És un projecte que des de l’ajuntament s’hauria d’intentar reactivar. També vaig intercedir pels menors no acompanyats que van ser assetjats al Masnou, també al 2019, muntant amb ells un equip de futbol que entrenàvem amb l’Atlètic Masnou. Els organitzava partits amb nois del poble, pequè es coneguessin i creessin vincles. Són projectes de valors, d'ajudar, d'empatia, de ser, en definitiva, bones persones.

Ets d’origen marroquí. Com a persona vinguda a Alella d’un altre país, t’hi has sentit ben acollit?

Jo m'he sentit sempre ben acollit per la gent. Sempre se m'ha tractat amb carinyo. Jo he donat sempre carinyo i respecte i a canvi n'he obtingut. En cap moment m'he sentit discriminat al poble, mai. Tenim immigració marroquina aquí a Alella, alguns són familiars meus, i mai he sentit cap queixa de sentir-se diferent pel color, per la vestimenta... No, la veritat és que no.

Has tingut bona relació amb els veïns?

Explicaré una història molt especial. Quan feia poc que era aquí, per Nadal, vaig lliurar una carta al patge reial que va venir a l’escola per demanar-li un patinet. I, és clar, els Reis no me’l van poder portar. En sortir aquell matí a jugar a la pista del carrer Àfrica el senyor Damián em va preguntar el clàssic “Què t’han portat els Reis?” i jo li vaig explicar el que havia demanat, però que no m’havia arribat. Aquella mateixa tarda el senyor Damián es va presentar a casa amb un patinet, dient que els Reis s’havien equivocat d’adreça. Tu saps la il·lusió que em va fer? Però és que després, quan vaig entendre-ho tot, haig de dir que és el millor record de la meva vida. Allò m’ha fet millor persona. Amb el temps, he tingut la sort de complir totes les il·lusions de la meva vida. Però, amb tot, em quedo amb el regal d'aquell senyor.

De la teva vida al Marroc, fins als 10 anys, què en trobes a faltar?

Allà, al meu poble d’origen, amb molt poquet era feliç. Allà hi ha les arrels, la família, la teva gent. El fet d'emigrar té moltes coses bones, representa que busques una vida millor per a tu i els teus, però deixes casa teva i molta gent enrere. El que més he patit és quan arriben els moments que la família et deixa… els avis moren, els tiets… A mi personalment és una cosa que em fa patir per dins i em fa sentir una mica trist.

Satisfet, però, amb la teva vida a Alella?

Sempre dic que estic molt agraït al poble, hi ha hagut molta gent que m’ha ajudat. He estat un privilegiat perquè vaig venir amb avió, el meu pare tenia feina i un pis on viure. A més, he tingut la sort de convertir la meva passió en la meva feina, i des d’aquesta feina retornar una mica a la comarca tota aquesta ajuda que he rebut. I ho faig amb molta il·lusió.

PERFIL PERSONAL:

Moha El Gaadaoui (1990) va néixer al Marroc, a la vila de Bouyafar, a la regió de Nador. Als 10-11 anys va venir a viure a Alella, on el seu pare havia arribat abans i treballava al centre sanitari de Can Torras. Instal·lat en un pis al carrer Àfrica, va anar a l’escola al Masnou i va cursar estudis d’auxiliar d’infermeria, arribant a treballar a les Hortènsies. No obstant això, la seva autèntica passió ha estat sempre el futbol: fent d’aplegapilotes i ajudant al manteniment i la neteja del camp va guanyar-se poder-se entrenar amb el CD el Masnou, perquè els seus pares no li podien pagar el cost que suposava. Després va jugar també amb l’Atlètic Masnou i la UE Alella, equips en els quals, en diferents etapes, va fer també d’entrenador i coordinador. El 2016 la Federació Catalana de Futbol va oferir-li feina com a secretari i actualment n’és el delegat al Maresme, càrrec que li ha obert un ampli ventall de coneixences i relacions professionals i que li ha permès, a més, desplegar el seu gran esperit solidari amb infants i joves. És solter i no té fills.

APUNTS:

UN LLIBRE: El monjo que es va vendre el Ferrari, de Robin Sharma

UNA PEL·LÍCULA: Prison Break (sèrie)

UNA AFICIÓ: El futbol i els amics.

UNA CANÇÓ: “Tornarem a ser grans”, de Lax'n'busto

UN VI: “No bec”

UN MENJAR: Un bon arròs