Article extret del número 396 de la revista Alella, que va arribar als punts de venda a finals del mes de maig. 

És una de les gran alegries de la temporada per al bàsquet i l’esport alellencs. El principal equip d’Alella, el sènior masculí del Club Bàsquet Alella, ha aconseguit tornar a ascendir de categoria. Ho ha fet de manera peculiar en un curs en què en principi el club no s’ho havia marcat com a objectiu, però durant el qual ha recollit els fruits del bon treball fet des de la base les darreres temporades. L’equip ha patit fins al final de l’última jornada per segellar el títol de campió de lliga del grup 6 de Tercera Catalana i l’ascens a Segona, després d’algunes derrotes inesperades en el tram final de la competició. Amb la presidenta del club, Norma Paredes; la membre de la junta directiva, Helena Martínez; l’entrenador del sènior masculí, Roger López; i el jugador, Aniol Civit, repassem com ha estat aquesta intensa temporada que ha acabat de la millor manera.

Una primera volta sensacional

El conjunt entrenat per Roger López va passar per sobre de pràcticament tots els rivals durant els dos primers terços de la competició: va guanyar 19 dels primers 20 partits de lliga. D’aquesta manera, es va col·locar com a líder destacat i va obtenir un gran avantatge sobre els perseguidors al capdamunt de la classificació. “Veníem d’una temporada de transició i, en termes de resultats, no ens ho esperàvem”, explica l’entrenador. Al principi, només continuaven tres jugadors de la temporada anterior. “Vam començar de zero i vam ajuntar-nos amb l’equip que era el sub-25. Érem gairebé tots nous”, recorda el jugador alellenc Aniol Civit. L’equip ha esdevingut un grup humà més enllà de la pista: “La nostra fortalesa més gran no és dins la pista, sinó a fora. Entre ells han fet una gran pinya i tenen una relació molt maca i això fa que dins la pista es puguin superar situacions en què potser som inferiors tècnicament”, comenta Roger López.

Complicacions al tram final de la lliga

Tot i patir una mala ratxa i perdre pràcticament tota la renda en el tram final de la lliga, l’equip finalment ha pogut mantenir la primera posició de manera agònica. L’Alella ha acabat igualat en un triple empat a 21 victòries i 5 derrotes amb el Laietà i el Vilassar de Mar, que afavoreix els alellencs gràcies als millors resultats obtinguts en els duels directes contra aquests dos equips. Un èxit que es va celebrar el 4 de maig a la pista de l’Escolapis Sarrià, on l’equip va perdre per només un punt (77-78), però va confirmar l’ascens després dels resultats dels rivals. En una situació poques vegades vista al món de l’esport, en lloc de necessitar la derrota d’un dels perseguidors, el Laietà, el conjunt alellenc necessitava la seva victòria perquè es produís un triple empat amb el Vilassar de Mar, que sí que tenia l’average directe guanyat amb l’Alella. Afortunadament, els resultats van ser beneficiosos per a l’Alella. “Són equips amb molt de talent i gent veterana que ens ho han posat molt complicat”, segons Civit.

Un projecte fet a casa

Per la presidenta del club, Norma Paredes, que també és la segona entrenadora del sènior masculí, una de les claus de l’equip és que “la majoria dels jugadors són d’Alella o porten molts anys jugant a l’Alella”. El club vol que el primer equip sigui un mirall per als jugadors dels equips formatius. “Estem creixent amb gent de la casa i és un distintiu que pocs equips tenen”, reivindica Roger López. Hi ha jugadors que hi juguen des dels set o vuit anys i que estan arribant al sènior, fruit del treball realitzat des de fa anys. Per la presidenta, el rendiment de l’equip ha estat clarament per sobre de les expectatives: “L’objectiu era donar la cara i competir, si no es pujava no passava res, l’objectiu ja estava complert.” Fins i tot comenten que, de vegades, al vestidor hi ha “massa bon ambient”, entre rialles.

El creixement del club en el futur

La directiva actual, com el sènior masculí, també s’ha construït des de sota. La presidenta, Norma Paredes, va entrar al club primer com a entrenadora: “Feia més de trenta anys que coordinava bàsquet i feia d’entrenadora en diferents equips. En Joan Costa em va dir que ho volia deixar i vaig haver d’agafar la presidència.” D’això en fa, aproximadament, tres anys, i va entrar acompanyada d’una junta directiva de la qual també forma part com a vocal Helena Martínez: “Tinc un fill i una filla que juguen al club.” El club compta amb un total de catorze equips entre totes les categories i “en els últims tres anys no para de créixer”, segons Paredes. Per la junta directiva, consolidar “l’arrelament al poble és el més important”, resumeix Martínez.

La recuperació dels equips femenins

El creixement general de la pràctica de l’esport femení no ha arribat amb tanta força al bàsquet com en unes altres disciplines esportives. Al Bàsquet Alella, reconeixen que els costa: “Un dels nostres objectius com a junta era recuperar els equips femenins. L’any passat en vam crear un i aquest any un altre”, detalla Helena Martínez. Per a la temporada vinent, tenen el repte de formar-ne un altre. “La idea és aquesta, però ja veurem si és possible”, diu Paredes. A diferència d’uns altres esports, el bàsquet no està tant de moda entre les noies. "Fan falta més noies que vulguin jugar-hi. Hi ha generacions que no sabem on són”, explica la presidenta. Les obres que hi haurà a principi de temporada al Pavelló Municipal d'Esports Abelardo Vera ho posen una mica més complicat.

Els dèficits de les instal·lacions

L’evolució del club es valora com a molt positiva, però el problema és que amb les instal·lacions actuals consideren que no tenen prou espai per continuar creixent. “Tots els equips sèniors de Segona s’entrenen a la pista central. Nosaltres quan hi vam estar només podíem fer-ho mitja hora la setmana”, recorda Paredes. A la pista on s’entrenen normalment “hi ha jugadors a qui no els cap el peu entre la línia de banda i la línia de triple”, lamenta Martínez. Hi ha un problema d’espai i també hi ha el problema de les goteres, que se solucionarà properament. “Ens han obligat a suspendre partits i això comporta un cost que hem d’assumir cap a la Federació”, destaca Helena Martínez. La reforma de la pista exterior del poliesportiu municipal permetrà tenir més espai per als equips de formació, però seguirà sense solucionar el problema dels equips grans. “L’ajuntament està intentant solucionar-ho i amb el que estan fent podrem créixer per sota, però amb els equips sèniors ho tenim molt complicat”, reconeix la presidenta.

Fes-te subscriptor de la revista Alella, dona suport al periodisme local independent i rep sis números cada any a casa per només 19,50€.

També pots comprar cadascun dels números a la llibreria QuatreCincU, a la gelateria Dolça Alella (el quiosc de la Porxada) i a la botiga Tot Dolç (la Pili).  

Amb la revista Alella, t'assabentaràs de tot el que passa al poble i, a més, donaràs suport a una iniciativa impulsada per voluntaris des de fa 65 anys!