Article extret del número 396 de la revista Alella, que va arribar als punts de venda a finals del mes de maig. 

A l’abril, el Casal d’Alella va convocar els seus tres-cents noranta-un socis en assemblea per decidir la nova junta de l’entitat. El resultat va ser aclaparador: no és que en sortís aprovada la nova junta, sinó que a més ho va fer amb només dos vots en contra i una abstenció. La presidenta Anna Alfaro, la tresorera Marta Oliva i els vocals Xavi Prats i Núria Cornudella ens reben al local de l’entitat pocs dies després, coincidint amb la publicació a xarxes d’una fotografia del grup al Casal i el missatge: “Us presentem la nova junta del Casal! Aquestes setmanes ens hem anat reunint per començar a fer feina.”

Gran part de l’empenta i la il·lusió d’arrencar aquesta etapa deuen venir del suport gairebé unànime que us han donat els socis. Us ho esperàveu?

ANNA La maquinària del projecte ja està en marxa, però per part nostra aportem idees, ganes de treballar i il·lusió, que ara al principi és important. El que va passar a l'assemblea va ser fantàstic!

XAVI Hi havia ganes de renovar, perquè malauradament en Toni Mayol va morir sobtadament, no hi va haver unes eleccions i una junta se'n va fer càrrec amb molt bona voluntat, però amb moltes dificultats. Han passat tres anys i crec que tant la junta sortint com nosaltres teníem ganes de fer el canvi.

ANNA És necessari que una junta sigui intergeneracional i que agafi el màxim nombre de bagatges possibles. Estem encantadíssims que aquesta nova junta, on també hi ha Irene Duran, Helena Martínez, Montse Comas, Andrea Navarro i Adrià Iglesias, vagi dels trenta als setanta anys, perquè això és un valor.

També se us valora la presència femenina: sou dos homes i set dones.

XAVI El model de l'associacionisme ha estat més femení que masculí i això és una conseqüència natural. Mira qualsevol altra associació del poble i veuràs que hi ha moltes noies. Ho valoro molt.

A la mateixa assemblea, Anna, vas regalar un ram a la presidenta sortint…

ANNA L'Antònia de Gràcia em coneix des que vaig néixer i crec que és molt important cuidar aquestes relacions humanes. El que vaig fer és agrair-li tota la tasca, haver agafat l'entitat en el moment tan delicat en què la va agafar: em va semblar un agraïment simbòlic.

Totes sou persones implicades de fa anys amb el poble i a qui és fàcil trobar aquí o allà, però expliqueu-nos d’on veniu perquè puguem situar-vos.

ANNA Jo vaig estar primer amb la coral, després amb l'esplai i també a Adana. Més endavant, també vaig col·laborar amb Cerquem les Arrels, els Timbalers, la Creu Roja del Masnou… Ah, i a la revista! El meu primer record amb el Casal és de quan era petita i venia a buscar-hi el meu avi, que n’era soci, i anàvem cap a casa. Després ha estat una entitat que sempre hi ha estat.

MARTA Ara visc a Vilassar, però vaig arribar a Alella arran de fer el curs de monitoratge aquí. Em vaig vincular amb l’esplai i després vaig participar en activitats que organitzàvem des de l'Espai Jove, com un espai de dones, on vam crear la Tribu Feminista. També he estat voluntària d’Adana tres o quatre anys. El Casal l’he viscut de més gran, venint a les xerrades dels astrònoms, per exemple, que m'agradaven molt.

XAVI La meva dona és d'Alella i quan vam venir a viure aquí, la primera nit li vaig preguntar on podia anar a veure el futbol. Em va dir: “Ves al Casal.” Vaig anar a un carreret on hi havia una porta fosca, amb un tendal fosc, tot molt lúgubre, i quan vaig obrir vaig veure tota la gent allà, amb les pantalles gegants, amb un ambient! Me’n vaig fer soci la primera setmana de viure a Alella, abans fins i tot d’empadronar-m’hi! Sempre hi havia gent i m'agradava molt. I aquí hi he fet teatre, també.

NURIA Quan el meu marit i jo vam arribar a Alella, la primera cosa que vam fer va ser apuntar-nos a la Comissió de Festes per integrar-nos-hi. Tot el grup vam ser els que vam agafar el relleu dels primers que van fundar l’entitat. Em vaig apuntar a la junta ara fa trenta-set o trenta-vuit anys i hi he estat tota la vida. Ara que he vist aquest nou projecte, m'ha fet molta il·lusió. Amb aquesta canalla, que dic jo, que tenen il·lusió i ganes, un cap ben posat, al·lucino! Nosaltres érem un caos!

MARTA És molt important que hi hagi gent que pugui aportar aquesta experiència, perquè ens enriquim. Com diu en Xavi, estem en aquest moment “de nòvios” en què tot és fantàstic.

Ens han explicat que ara fa alguns dies vau fer una tancada i vau passar dotze hores treballant junts, amb un boníssim dinar inclòs, per cert, cortesia d’en Xavi…

ANNA Vam començar a les deu del matí i vam acabar a les vuit del vespre i ens va servir per posar-nos al dia, conèixer-nos i fer cohesió. Vam preparar temes estructurals dels quals havíem de parlar sí o sí, perquè hem agafat el projecte a mig curs i ens hem de posar al dia de moltes coses, vam fer una dinàmica entre nosaltres i després vam anar tractant temes. Va ser com una reunió extensa en la qual van sortir moltes coses!

MARTA [Girant-se cap al suro de la paret, ple de notes adhesives] Vam acabar el dia amb aquest pòster fantàstic, que són idees o projeccions que tenim per al Casal. Hem d'aprofitar que ara venim amb moltes idees fresques per plasmar-les, perquè així d’aquí a un temps puguem revisar què hem pogut fer i recuperar-ho.

Ens podeu avançar alguns d’aquests objectius?

ANNA D'entrada, cal equilibrar una mica les franges d'edat, no en detreniment de ningú, sinó en pro que el casal sigui un espai acollidor per a tothom i on tothom s'hi senti identificat. Per una altra banda, no s’ha de perdre referencialitat en temes culturals o socials, que el Casal sigui un motor realment actiu i viu del poble. També cal portar el pes de les festes que sempre ha portat el Casal i que crec que s'han de mantenir, com l'Aplec de l'Arròs, Sant Joan i les que puguin anar apareixent.

MARTA Volem recuperar el Casal com un espai de trobada i ens plantegem fer una enquesta abans de l’estiu per a tots els socis preguntant-los com s'imaginen el Casal, què n’esperen, què els agradaria que hi passés… però també una enquesta més oberta a la resta de la ciutadania per saber què hi hauria de passar perquè hi vinguessin.

XAVI Un altre dels objectius és que hi vingui gent jove sense fer-ne fora la gent gran. El 75% dels socis tenen més de 70 anys i de 20 a 40 anys són només 15. Si hi ha anys en què no es fa cap soci i paral·lelament els socis més grans es van morint, s’envelleix la població de socis. N’han d'entrar de nous.

Ara que parlem del passat, segur que cada un de vosaltres té algun record especial amb l’entitat…

ANNA  Jo me'n recordo moltíssim de la nit de Cap d’Any del 1999 al 2000. Cada nit de Cap d'Any anava a la festa del Casal perquè era un espai de trobada, on donaves per fet que hi hauria la gent del poble i podries rondar tranquil·lament. Tothom estava pendent de tothom i tothom anava alhora al seu rotllo, i això és bonic, que en una societat cada vegada més individualitzada, als pobles aquests vincles i aquestes relacions es puguin mantenir.

XAVI En el meu cas, assajant tantes hores amb la gent de teatre, sempre m’expliquen anècdotes. Quan vaig arribar, el teatre pràcticament tancava i per tant això malauradament m'ho vaig perdre, però com a mínim el recordo.

NURIA Els Carnavals eren divertidíssims. Estava ple de gom a gom, tothom es disfressava en grups d’amics i alguns es feien carrossa i tot. Hi venien unes quatre-centes persones! Un any ens vam disfressar de dol i vam fer un taüt. A un fins i tot el vam posar dins! Vam riure molt.

Per als qui encara no coneixen el Casal, com els el descriuríeu?

ANNA Per mi és una part indispensable del poble d'Alella i que ha de continuar sent-ho. És una peça que sempre hi ha estat en la història més recent i que s'ha de mantenir de totes totes. I per als nous, que hi vinguin: tenim les portes obertes i ens encantarà que se’n facin socis!

Fes-te subscriptor de la revista Alella, dona suport al periodisme local independent i rep sis números cada any a casa per només 19,50€.

També pots comprar cadascun dels números a la llibreria QuatreCincU, a la gelateria Dolça Alella (el quiosc de la Porxada) i a la botiga Tot Dolç (la Pili).  

Amb la revista Alella, t'assabentaràs de tot el que passa al poble i, a més, donaràs suport a una iniciativa impulsada per voluntaris des de fa 65 anys!