Article originalment publicat a la revista Alella en paper número 394, que va veure la llum a finals del mes de març.

Cerquem les Arrels és un col·lectiu de recerca i divulgació històrica, en actiu des del 1996, que s’ha centrat, tot i que no exclusivament, en la recuperació de la memòria recent de la població a través del testimoni oral dels avis i àvies d’Alella que es reunien en la zona que denominaven “la Moncloa” (més o menys davant de Can Duran, però a l’altre costat de la riera). Es va reunir aquests avis i àvies en el que van denominar Trobades Cerquem les Arrels perquè expliquessin les seves vivències. El recull va veure la llum a través d’una col·lecció de quatre llibres: Recordant... la història propera d’Alella (1997), Recordant… l’Alella d’abans (1999), Recordant… Alella en el temps (2001) i Recordant les veus d’Alella (2008), coeditats amb el suport de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia i l’Ajuntament d’Alella. Val a dir que als dos primers, a part del testimoni dels avis, també es van incloure alguns documents que s’havien trobat, i als dos següents es van complementar els testimonis amb informació obtinguda a partir del desenvolupament d’un treball de recerca.

Cal esmentar que al principi va ser un grup de persones (historiadors, periodistes, arqueòlegs i humanistes: Josep Font, Ramon Anglada, Mercè Giralt, Àlex Asensio, Jordi Albadalejo i Cristina Armengol, molts d’ells estudiants en aquella època de les disciplines esmentades) que al voltant de Rosa Casas, de la biblioteca, van encetar la tasca recollint testimonis, però aquesta tasca es va anar desenvolupant, ampliant i creixent fins a arribar a la situació actual. Un temps després es van incorporar al col·lectiu Anna Alfaro i Joan Bravo.

L’any 2009, el col·lectiu va participar en l’organització dels actes de commemoració del centenari de l’afusellament del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. Ho va fer mitjançant la recreació d’un itinerari teatralitzat amb el grup de teatre Pàmpol del Casal d’Alella, la producció d’una auca sobre el personatge, una exposició a Can Manyé, que també es va poder veure a Teià i Vilassar de Dalt, i la coedició d’un catàleg de l’exposició presentat el 2011.

El gener del 2012, l’entitat es va registrar oficialment. Un cop constituïts com a centre de recerca històrica, els objectius principals de Cerquem les Arrels han estat: promoure la recerca i dur a terme estudis d'història, geografia, arqueologia, arquitectura, etnografia, bibliografia i ciències naturals i socials relacionats amb el municipi d’Alella, així com amb els territoris i les persones que hi han estat vinculades. L'entitat també té com a objectiu vetllar per la defensa i el coneixement del patrimoni cultural i paisatgístic del municipi, i en el seu ADN col·labora amb qualsevol entitat particular o institució que ho demani, o acollir col·laboracions d’estudiants o persones interessades a participar en el desenvolupament dels projectes en curs o en uns altres que es puguin plantejar.

A part dels llibres on es recollien els testimonis dels avis, han participat en l’edició, de vegades conjuntament amb l’ajuntament i unes altres en solitari, de les publicacions de: Ferrer i Guàrdia, la vida per un ideal (2011), Alella, 1714. Una visió social, política i econòmica a l’entorn de la Guerra de Successió, Darrere la creu hi ha el diable (sobre la repressió dels estaments religiosos a la Segona República), Envidia cuento ateo (reedició d’un conte satíric de Ferrer i Guàrdia)  i Alella 1936-1939: del somni a la foscor. Algunes de les publicacions esmentades, de les quals encara queden exemplars, es poden adquirir a Cerquem les Arrels a través de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia.

Avui, com a representants de l’entitat, tenim Rosa Casa i Ramon Anglada. La Rosa té seixanta anys, viu a Alella, és soltera i té un fill i una neta. És llicenciada en documentació i és la directora de la Biblioteca Ferrer i Guàrdia des de l’11 de juny de 1986.

Ramon Anglada té cinquanta anys, també viu a Alella, és casat i té un fill (l’Adrià). És historiador i llicenciat en història i documentació. És bibliotecari de la Universitat de Barcelona. Va començar la vida laboral com a documentalista en un arxiu jurídic, durant dos anys, i posteriorment va passar al CRAI de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona (Centre de Recerca per l’Aprenentatge i Investigació), on fa vint-i-tres anys que hi treballa. És col·laborador de la revista Alella.

L’entitat té una junta presidida per Jordi Albadalejo, com a secretari hi ha Ramon Angla i com a tresorer Àlex Asensio. La resta de persones que anteriorment s’han esmentat com a components de l’entitat actuen de vocals.

Cerquem les Arrels ha participat en diverses iniciatives, a part dels llibres i documents editats, com poden ser: l’assessorament a ràdios i televisions que preparaven espais relacionats amb la nostra població, projectes amb l’Institut d’Alella i l’enterrament de la Càpsula del Temps. Aquesta càpsula es va enterrar el 2014, en commemoració dels setanta-cinc anys de la finalització de la Guerra Civil espanyola i en memòria de les víctimes de la guerra i la repressió franquista. És al mur que separa la riera de la carretera, davant el número 37 del passeig de la Riera (quasi davant de les antigues Bodegues Gispert). A l’interior de la càpsula es van dipositar objectes identificatius de les entitats del poble. L’any 2039 es recuperarà la càpsula coincidint amb els cent anys del final de la guerra.

Una altra iniciativa de l’entitat ha estat recuperar la figura de moltes dones de la nostra població, com per exemple Camila Fabra (presidenta del primer dispensari antituberculós), Marianna de Copons (espia alellenca), Consol Fabra i la vídua de Domingo Sant Juan (empresària) i unes altres que estaven oblidades i que per la importància que van tenir a la seva època calia recordar.

Actualment Cerquem les Arrels tenen dos projectes en marxa: un d’ells està relacionat amb els carrers d’Alella. L’objectiu és saber per què es van posar els noms que tenen i en quin moment històric es van posar.

El segon projecte està relacionat amb el gener del 1939, quan van entrar les tropes franquistes a la nostra població i la repressió que va portar a l’afusellament de cinc persones i l’empresonament de quaranta-cinc amb penes de fins i tot a vint anys per delictes menors. Es pretén que, a partir d’ara, cada 14 d’abril (dia de la proclamació de la Segona República) tingui un contingut històric amb l’organització d’itineraris sobre la Guerra Civil i, al mateix temps, es faci un homenatge als represaliats descobrint la vida d’aquestes quaranta-cinc persones que van patir presó. Complementàriament, està pensat recollir totes les seves històries en un llibre.

Relacionat amb esdeveniments urbanístics a Alella, els entrevistats manifesten preocupació per la trajectòria que la nostra població està seguint. Segons que expressen, Alella està a punt d’acabar de perdre la seva identitat (fisonomia essencial de poble), amb els plans urbanístics en desenvolupament que tenim en aquest moment, plans que, per a molts alellencs i alellenques, no tenen gaire sentit. El 1938 Alella era un poble de 1.100 persones, habitat per pagesos sense gaires mitjans econòmics. Actualment, la nostra població té més de 10.000 habitants. Però amb el procés urbanitzador actual, en poc temps Alella creixerà amb més de 4.000 habitants. Aquestes mes de 4.000 persones, majoritàriament, seran de fora de la població i amb un poder adquisitiu alt. Serà aquest poder adquisitiu el que els permetrà adquirir el tipus d’habitatge que està previst construir.hi. Per tant, és important conèixer els règims polítics que van permetre urbanitzacions com ara Alella Parc i Coma Fosca, on hi ha cases enfilades fins al turó, o com i qui està permetent l’actual pla urbanístic que, junt amb el que s’ha fet anteriorment, faran perdre del tot  l’essència de poble que tenia la nostra població. Tot això cal recollir-ho perquè quedi constància de com ha estat el procés d’aquesta pèrdua.

Finalment, en relació amb l’ajuntament, exterioritzen malestar per la manera com es reparteixen les subvencions: per l’obscurantisme en els criteris d’adjudicació, perquè creuen que haurien de ser explícits. És per aquest motiu que, des del 2016, no sol·liciten cap subvenció. El que els agradaria, i ho han expressat des de fa anys, és tenir un conveni de col·laboració amb l’ajuntament en què s’acordés rebre uns diners a canvi de l’execució d’uns treballs. El que ha passat fins ara, majoritàriament, és que l’entitat ha lliurat els treballs encarregats, però no han aconseguit signar el conveni. Actualment hi ha converses en què es preveu la possibilitat d’un conveni, però només s’ha arribat a la fase oral i no a la signatura del document.

Fes-te subscriptor de la revista Alella, dona suport al periodisme local independent i rep sis números cada any a casa per només 19,50€.

També pots comprar cadascun dels números a la llibreria QuatreCincU, a la gelateria Dolça Alella (el quiosc de la Porxada) i a la botiga Tot Dolç (la Pili).  

Amb la revista Alella, t'assabentaràs de tot el que passa al poble i, a més, donaràs suport a una iniciativa impulsada per voluntaris des de fa 65 anys!