S'ha mort Antònia Soldevila als 93 anys
Una caiguda fa unes setmanes li va complicar la salut
Ahir al matí vam conèixer la notícia de la mort d’Antònia Soldevila. Fa algunes setmanes va caure a casa i es va trencar el cap del fèmur. Des d’aleshores, estava ingressada i se li va complicar la salut fins a la seva defunció.
Amb 93 anys a unes cames soprenentment àgils, era fàcil veure-la cada dia passejant pel centre del poble o bé fent el cafè al bar de la porxada del mercat. Sempre vestida i pentinada impecablement, presumida com era, es relacionava amb tothom amb un somriure als llavis i la seva mirada clara. Era una autèntica enciclopèdia d’Alella: la vinya, les famílies i les cases del poble o els records d’infantesa eren una prova evident de la seva estima i arrelament al poble.
Compartim amb vosaltres el text de la secció Vitivinícoles (escrit per Eva Vicens) que la revista Alella li va dedicar al número 375, que va sortir per Nadal l’any 2021. Fa així:
“L’Antònia Soldevila té 90 anys i una memòria esplèndida. És una alellenca que ha trepitjat raïm, que es delia per la mistela de la mare i que es deixava veure per la vinya de Rials quan li donaven l’encàrrec de portar el dinar a la família mentre els pares i oncles feinejaven al tros. Recorda amb tota mena de detalls tots aquests moments, com i quan els va viure i amb qui els compartia. Com ara, que fent un repàs al seu arxiu històric de vivències, conta en veu alta la quantitat de botes que tenien a casa per donar la criança i el repòs als vins. “Sis, set, vuit…” i en suma fins a tretze. Aquests dipòsits, durant anys, van veure-hi passar anyades de mostos i fermentacions. Fins que la guerra es va emportar el pare a files i el rumb de les coses va fer un petit tomb.
Antònia, quins són els primers records que guarda del vi?
A casa vam viure durant molts anys del vi; teníem un celler amb tretze botes que omplíem amb la collita de l’any; i gràcies al vi mai ens va faltar el plat a taula. Recordo d’aquells primers anys quan trepitjàvem el raïm i vèiem com feien servir la premsa i n’omplien les botes, que sempre deixaven sense els taps per quan començava la fermentació…
Éreu una família alellenca que es dedicava al vi?
Durant molts anys, a casa vam viure de la vinya i els pèsols. Treballaven unes vinyes que havia sembrat l’oncle Magí a la zona del Rocar, a Tiana; s’havia de passar per davant del cementiri per accedir-hi i jo mai no volia anar-hi perquè em feia por! A més, el pare feia d’administrador i portava les vinyes dels propietaris de Mas Coll i Can Sans; i sempre explicaven que quan arribava el temps de collir, es repartien tantes portadores per a ell, tantes per a la propietat. La part que tocava als propietaris es portava a vinificar a Alella Vinícola.”