Article originalment publicat a la revista Alella en paper número 394, que va veure la llum a finals del mes de març.

Un dels futbolistes catalans amb més projecció viu, des de fa uns quants mesos, a Alella. Jofre Carreras, amb 23 anys, s’ha consolidat com a jugador del primer equip de l’Espanyol. És una peça habitual aquesta temporada en l’esquema de l’entrenador, Manolo González, que també resideix al Maresme i hi confia plenament. Un jove jugador que ha aconseguit arribar a l’elit de l’esport rei i que té un gran futur al davant, però que no ha tingut una vida personal gens fàcil. Nascut a Girona, va marxar de casa als 13 anys per anar a viure a la residència de l’Espanyol i va passar gran part de l’adolescència allunyat de la família. Malauradament, va perdre el pare al 2022 quan jugava cedit al Mirandés i la seva mare a principis de l’any passat, el 2024, quan ja havia tornat a l’Espanyol. A ells els va dedicar l’ascens a Primera Divisió aconseguit l’estiu passat i espera poder dedicar-los més èxits els anys vinents. Destaca la comoditat i la tranquil·litat de viure a Alella, des d’on es desplaça cada dia a la Ciutat Esportiva Dani Jarque de Sant Adrià de Besòs per entrenar-se amb l’equip de la seva vida, l’Espanyol, amb el qual té contracte fins al 2029. Tot un exemple de fortalesa mental, de constància i de superació per als joves esportistes.

-Quant de temps fa que vius a Alella?

Hi visc des del novembre de l’any passat. Ens hi hem instal·lat amb la meva parella en un pis. Abans vivia en una casa a la Roca amb la meva mare, però quan es va morir tota una casa per a mi era massa. Des del novembre som Alella en un baix i hi estem molt bé. Valorem, sobretot, la tranquil·litat.

-Què et va portar a viure al poble i quina vida hi fas?

Un dels meus millors amics és del Masnou, viu a Ocata, el veig bastant i fem bastantes coses junts. Surto sovint a passejar el gos pels voltants de casa, però és veritat que soc una persona molt d’estar a casa.

-Abans d’arribar aquí, a Alella, ja com a futbolista plenament professional, on et vas criar i on et vas formar?

Vaig néixer a Girona, a l’Hospital Trueta, que era l’hospital gran més a prop d’on treballaven els meus pares, a Platja d’Aro. Vaig estar amb ells fins els 13 anys, quan em va fitxar l’Espanyol i llavors vaig venir a viure aquí, a la residència de l’Espanyol. Des de llavors sempre havia viscut aquí, fins que vaig marxar al Mirandés el 2021.

Carreras, a la sala de premsa de la Ciutat Esportiva de l’Espanyol. Foto: Òscar Pallarès

-Com va ser l’experiència de marxar de casa tan jove? En aquell moment, ja tenies clar que series futbolista?

Sí, és veritat que al principi va ser dur, però t’hi acabes acostumant. No era només fitxar per l’Espanyol, també era anar a viure a Barcelona… Estudiava aquí a prop de la Ciutat Esportiva, a l’Escola Túrbula, i durant molts anys sempre que podia els caps de setmana després de jugar el partit marxava cap a Girona. El primer any va ser el pitjor, però a poc a poc m’hi vaig adaptar. Els meus pares no tenien la millor situació econòmica, jo era l’únic que tenien, i vam intentar passar-ho de la millor manera possible.

-Quan vas començar a jugar a futbol? Tenies clar que series futbolista des que eres petit?

El meu pare va ser el que em va ensenyar a jugar a futbol. A l’escola, de petit, sempre deia que volia ser futbolista, sense saber tots els sacrificis que s’han de fer. Però amb molt d’esforç val la pena lluitar per aconseguir-ho. Vaig començar a jugar al GEiEG, una entitat de Girona que té seccions de diferents esports, també vaig jugar al Quart, un equip d’un poble del costat de Girona. I abans de l’Espanyol vaig jugar un any al Girona.

-No ho has tingut fàcil per arribar i consolidar-te al primer equip de l’Espanyol. Una lesió et va tallar la progressió poc després de debutar, no?

Sí, va ser coincidir també amb la covid. Just acabava la meva etapa de juvenil, era molt jove, encara no estava al 100% al primer equip perquè jugava també amb el filial… És complicat perquè penses que potser no tornaràs igual, que potser no tornes a ser el mateix jugador, però per sort em vaig recuperar bé i els companys també t’ajuden. Vaig fer dos partits amb el filial i a la tercera setmana ja vaig debutar a Primera Divisió amb l’Espanyol.

-No és gens fàcil per a jugadors d’un equip com l’Espanyol marxar cedits, tornar i convèncer tothom. Com va ser?

La meva cessió al Mirandés no va ser tan bona com m’hauria agradat. Vaig tenir alguna lesió i va coincidir també que el meu pare estava malalt. A nivell humà sí que vaig aprendre molt d’aquesta etapa lluny d’aquí, però és veritat que no va anar del tot bé i quan vaig tornar vaig intentar en els partits de pretemporada i en els primers de Lliga guanyar-me a poc a poc un lloc a l’equip. Crec que la velocitat és el meu punt fort.

-L’arribada de Manolo González a la banqueta, a meitat de la temporada passada, us va anar molt bé. Vau aconseguir l’ascens a Primera i canviar la tendència negativa que es respirava al club. Quina relació hi tens?

La veritat és que molt bona. Ja quan ell era al filial, de vegades parlàvem i ja ens coneixíem. I des que va agafar el primer equip, ja ho he comentat alguna vegada, és com un pare per a mi i una mica per a tots. Ell va entendre la meva situació des de l’inici i crec que les coses estan sortint prou bé i esperem que continuï així.

-Ja havies debutat a Primera Divisió el 2021, però aquesta temporada és la teva primera com a titular a la màxima categoria i has marcat els primers gols. Què té de diferent la Primera divisió respecte de les categories inferiors on havies jugat?

És especial, són els millors del país, de fet, no només del país sinó de tot el món. La lliga espanyola és una de les cinc millors d’Europa, és molt difícil arribar-hi i cal tocar de peus a terra i valorar on som. Ens enfrontem a jugadors que són referents, que sempre havia admirat i amb qui he jugat a la Play moltes vegades.

-El millor moment de la temporada probablement va ser, fa algunes setmanes, la victòria contra el Reial Madrid a l’RCDE Stadium. Com vau viure aquell dia?

Sí, és veritat que eren tres punts més com qualsevol altre partit, però aquell dia va ser un canvi de xip. Per a la moral de l’equip, pensar que hem pogut guanyar el Madrid et fa creure i confiar més en les nostres capacitats.

Foto: Òscar Pallarès

-Quin ambient es respira al vestidor ara mateix? Suposo que no teniu dubtes que aconseguireu la permanència, oi?

Sí, estem segurs que sí i som optimistes. Nosaltres, al vestidor, fins i tot quan érem en zona de descens, sempre hi hem confiat. Queden molts punts i molts partits encara per disputar, però sí que és veritat que cada vegada estem millor i més a prop d’aconseguir-ho.

-Desconeixem quina és la teva situació contractual, però et veus jugant molts anys més a l’Espanyol?

Aquesta temporada he renovat el contracte fins al 2029. Em queden aquest any i quatre més en principi aquí, on ja fa més de deu anys que hi soc i no penso en cap altra cosa que no sigui continuar-hi.

-El futbolista alellenc més conegut actualment, Marc Cucurella, ja fa anys que juga a Anglaterra. No sé si has tingut ofertes, però t’atrau la idea de marxar a jugar a l’estranger algun dia?

Bé, al final seria una experiència que no només m’influiria a mi, sinó també tot el meu entorn. S’hauria de valorar si es dona l’opció en el futur, però ara mateix estic plenament centrat en l’Espanyol i el nostre equip.

-Per acabar, com a jugador de Primera, quin consell donaries als joves jugadors alellencs que desitgen arribar tan lluny com tu?

Sobretot, que confiïn en ells mateixos perquè, si no ho fan ells, no ho farà ningú per ells. Per molt gran que siguis o per molt complicat que ho tinguis, el més important sempre és confiar en tu mateix i d’aquesta manera es pot somiar tot.

Fes-te subscriptor de la revista Alella, dona suport al periodisme local independent i rep sis números cada any a casa per només 19,50€.

També pots comprar cadascun dels números a la llibreria QuatreCincU, a la gelateria Dolça Alella (el quiosc de la Porxada) i a la botiga Tot Dolç (la Pili).  

Amb la revista Alella, t'assabentaràs de tot el que passa al poble i, a més, donaràs suport a una iniciativa impulsada per voluntaris des de fa 65 anys!