Article originalment publicat a la revista Alella en paper número 393, que va veure la llum a finals del mes de desembre.

Amb l'increment de la temperatura del Mediterrani, cada cop seran més habituals fenòmens naturals extrems com la DANA que ha assotat València aquesta tardor. L'urbanisme que s'ha practicat les darreres dècades ha tendit a obviar o menystenir els riscos derivats de les grans avingudes d'aigua, però hi ha molt a fer a l'hora de prevenir i minimitzar-ne els efectes perjudicials. Amb l'ànim d'explorar com Alella es pot preparar millor davant d'episodis de pluges fortes, recorrem el municipi amb el consultor ambiental Josep Maria Mallarach. Després de la DANA valenciana, fa èmfasi en les mesures que cal afrontar com més aviat millor, tenint present que "el risc natural més important del Mediterrani són les revingudes".

Abans que res, el director de la revista Alella, Ramon Ruiz Bruy, i el redactor en cap, Òscar Pallarès, mostren un mapa del municipi a Mallarach, que també és professor universitari i bon coneixedor de molts projectes urbanístics. Des de la seu de la revista volen posar-lo al dia sobre el desenvolupament d'Alella de les darreres dècades. Sobretot dels dos projectes que s'estan gestant, la Miralda i la Serreta: suposaran urbanitzar els dos grans espais lliures que queden sota l'autopista, amb uns 140 pisos nous i uns 200, respectivament, cosa que ha generat preocupació. Mallarach fa memòria de com era Alella fa alguns anys i de seguida s'adona que "el creixement ha estat vertiginós". A més, com passa sovint al país, aquí no sempre s'ha evitat construir en àrees inundables. Cal afegir-hi, segons diu, que "les rierades del futur previsiblement seran més intenses que les que es recorden històricament".

Alella no resta al marge d'aquesta tendència i per això adverteix que "la rierada més gran que hi ha hagut aquí serà petita en comparació amb les que ens poden venir". Si bé el risc d'inundació del municipi és mitjà, el model que es fa servir per determinar-ho acostuma a "infravalorar els riscos". Actualment s'ha incrementat la intensitat i la freqüència dels grans episodis de pluja i, amb la ingent urbanització de municipis com aquest, s'ha multiplicat la superfície impermeabilitzada, és a dir, aquella on l'aigua no s'infiltra al subsol –ni almenys en part–, de manera que acaba facilitant que les revingudes vagin més ràpides i que creixin més. Per tot plegat, insta a desterrar una idea: "No hi ha catàstrofes naturals. Hi ha episodis de pluja que són naturals i hi ha catàstrofes on hem ocupat zones inundables.”

Què pot fer Alella per preparar-s’hi

Amb un pla d'emergències posat al dia el 2023, Alella no és dels municipis que ho tenen pitjor de Catalunya si cauen grans precipitacions, però li queda camí per recórrer a l'hora de preparar-se bé en cas que es produeixi una gran avinguda. "S'ha de veure en general què pot atenuar els riscos", ressalta Mallarach, i cita diverses mesures que es podrien tirar endavant: disposar també d'un pla de reducció de riscos, així com ampliar la llera dels cursos fluvials si és possible, crear àrees de retenció de l'aigua, dipòsits de recollida d'aigua de la pluja –i donar-hi ús, com per regar o netejar– i iniciatives de bioenginyeria, com ara crear àrees de laminació que facilitin la infiltració d'aigua al subsol. Tot en conjunt podria tenir un impacte significatiu i ho exemplifica amb una de les mesures: "Un dipòsit en una casa per recollir l'aigua de les teulades quan plou és poc, però 1.000 o 2.000 són molts, i un de municipal al carrer és poca cosa, però 10 o 20 són molts.” No costa imaginar els beneficis que podria comportar en cas que en tinguessin moltes urbanitzacions.

Ja a peu pla, ens aturem al pou sorrenc, on comença el soterrament de la riera de Coma Clara abans d'endinsar-se al nucli urbà. Segons Mallarach, "no s'hauria d'haver soterrat" perquè "això funciona fins que ve una gran revinguda". Llavors l'entrada del soterrament pot obstruir-se, l'aigua passar per dalt i "els impactes es multipliquen", amb cotxes i andròmines arrossegats, entre altres coses. "Les obres hidràuliques moltes vegades el que fan és desplaçar el problema", sosté l'expert. A més, pot donar "una falsa sensació de seguretat" a la ciutadania, que pot oblidar-se perfectament de la riera, motiu pel qual és partidari de marcar als edificis allà fins a on havia arribat l'aigua en una inundació –Ruiz rememora com el 1962 a casa seva, a tocar de la riera, la sorra es va acumular fins al primer pis– o divulgar fotos històriques per conscienciar dels riscos. A l'Hort de la Rectoria, avui un aparcament al centre del poble, una placa sí que recorda la gran inundació del 1714, que va arribar a enderrocar els antics murs de l'hort. El rector del poble, Francesc Riu, en va deixar testimoni escrit: "Riera desfecit, Riu bis me fecit" (La riera em va desfer, el Riu em va tornar a fer).

Amb l'objectiu de mostrar-li la vall de Rials des del capdamunt, ens encaminem amb Mallarach cap a la urbanització de Can Magarola. A l'avinguda de Sant Mateu de seguida li crida l'atenció que no hi ha ni un sol embornal per recollir les aigües pluvials i creu que seria molt oportú situar-hi almenys algun dipòsit. "Tot el que permeti retenir aigua ajudaria a reduir el risc aigües avall", subratlla, mentre que a la vall de Rials, un valuós reducte vitivinícola preservat sense urbanitzar, hi podria convenir alguna altra bassa agrícola. Després enfilem l'avinguda del Mil·lenari a través de la urbanització de Can Comulada per arribar fins al mirador del Mediterrani, des d'on es té una vista magnífica fins al pla de Barcelona. Serveix per recordar que Alella té un gran vincle amb el Masnou i Teià, raó per la qual els tres municipis haurien de treballar molt plegats, reflexiona Mallarach, també prevenint inundacions. 

En termes generals, el consultor ambiental considera que s'han de fer passos encara més enllà i decréixer, just el contrari del que encara es fa ara, que és créixer. "No es pot créixer il·limitadament. Tenim una civilització monstruosa i el creixement l'hem d'aturar", adverteix, cosa que també diu respecte al creixement urbanístic. "Ja s'ha urbanitzat massa: la mesura prudent seria ni un pam més", reivindica, i fins i tot creu que s'hauria de veure què es pot desurbanitzar, com ara eliminar algun edifici i frenar els nous projectes, per incrementar la resiliència del municipi. A l'hora de reforçar-la, pensa que la Miralda i la Serreta tampoc hi contribueixen si es perden terrenys de cultiu, tenint present que Catalunya ha d'importar el 60% dels aliments que consumeix. "A les àrees metropolitanes no s'hauria de perdre ni un pam de sòl agrícola productiu", recalca, perquè després d'experiències com la covid "pensar que mai més a la història hi haurà retallades de subministraments d'aliments és irreal".

Una civilització "summament imprudent"

Per Mallarach, no hi ha dubte que les dècades de creixement exponencial, caracteritzades per "una orgia permanent de consum" i la reiteració de dogmes com que "la tecnologia ho pot resoldre tot", tenen "els anys o les dècades comptats”: “Vivim en un món finit i, per tant, el creixement té un límit.” Segons el seu parer, aspectes com el fet de no haver-se minimitzat prou el risc d'inundació ens revelen que estem "en una civilització summament imprudent, fins a la temeritat". Davant d'això, adverteix que "mentre tot sigui cobdícia i benefici a curt termini no té futur" i defensa que "el bé comú hauria de prevaldre sobre l'interès particular, en comptes de l'especulatiu, que és el que s'ha acostumat a imposar amb freqüència”.

Fes-te subscriptor de la revista Alella, dona suport al periodisme local independent i rep sis números cada any a casa per només 19,50€.

També pots comprar cadascun dels números a la llibreria QuatreCincU i a la botiga Tot Dolç (la Pili).  

Amb la revista Alella, t'assabentaràs de tot el que passa al poble i, a més, donaràs suport a una iniciativa impulsada per voluntaris des de fa 65 anys!