“Escapa’t amb mi” és la irreverent columna d’opinió que Jordi Prat publica a cada edició de la revista Alella. Una columna que sempre traspua reflexió sobre Alella i crítica àcida cap al govern local. Avui compartim la darrera secció de “Escapa’t amb mi”, originalment publicada a la revista número 393, que va veure la llum a finals del mes de desembre.

En una mà tenim el creixement del poble, entre un 15% o un 18% més de població els cinc anys vinents, i a l’altra un dèficit d’infraestructures evident que dubtosament podran millorar en aquests anys. Els grups veïnals en van plens: canonades que esclaten pertot arreu excepte al centre del poble, cables de fibra trencats o arrencats per camions o ventades, sots als carrers, barris incomunicats (escric un llarg etcètera perquè n’he parlat sovint). Davant d’això, els Serretes, Miraldes, Crisons que creixen com bolets pertot arreu. Més pressió demogràfica, més equipaments que no donen l’abast, és a dir, menys per a tothom, malgrat els increments constants que hem patit i que patirem en els impostos municipals.

Per molt que es reivindiqui un creixement més orgànic, el govern actual amb maquillatge passa de tot. Queda el dret de la rebequeria i poca cosa més. De fet, fins i tot grups que es van crear amb la intenció de vehicular el moviment anticreixement d’Alella o, diguem, un altre creixement, han passat a mans de quatre eixelebrats amb tres gallines, de posicions xenòfobes, amb comentaris que mai porten enlloc i amb l’única voluntat d’alarmar.

Suposo que des de l’ajuntament s’ho deuen mirar amb certa sornegueria. De la mateixa manera que ja va fer el govern de l’antic alcalde, fagocitant tot moviment de protesta o dissensió, el d’ara amb més escola –perquè venen apresos– ha aconseguit que els moviments s’autodestrueixin ells mateixos. Jo ho segueixo amb atenció, forma part del meu rol, de la necessitat d’explicar què hi passa, en aquest poble o, millor dit, del que passa davant nostre sense que ningú en vulgui dir ja res. Per exemple: trobem normal que Corp es munti les oficines a la Riera, com una darrera estocada d’aquest govern per demostrar que sí, que han guanyat sense fer res.

A Alella, hi passen moltes coses quan no hi passa res, la revista en porta alguns exemples aquesta vegada, però malgrat que tots ho veiem, cap de nosaltres alçarà la veu. No, no és que ens faci por, francament, és més aviat un acte de deixadesa participativa en el dia a dia del poble. És on ens han portat tots aquests anys d’ERC al poder, però… no és ben bé ERC, sinó més aviat un tàndem Francisco-Almendro que ha estat capaç de crear una màquina política ben greixada que funciona més enllà de cap voluntat política. M’ho miro de lluny i em sembla una cadena de muntatge d’alienacions participatives, embolcallada de molt d’Instagram, massa pantalla edulcorada, i cinisme en estat pur. I ho torno a dir: no és que ells siguin dolents, és que nosaltres som inútils o finalment hem esdevingut ciutadans narcotitzats, embadadits més per quatre llums de Nadal i la Festa de la Verema que no pas emprenyats amb la gestió municipal. Ara no sé si fer una instància a l’ajuntament o a Corp perquè deu ser més o menys el mateix, oi?

A mi, en el fons, els del govern no em van ni em venen (alguns van i venen i uns altres afortudament no tornen), fins i tot algun dels regidors m’agraden i tot. Si els agafes individualment són bona gent, encantadors, algun somia truites, però quan entren a la densa teranyina almendraliana, els perdo tota la fe o la pista, depèn del dia.

Jo vaig arribar a Alella l’any 1976 i de cop he passat de l’Esplai Gresca a imaginar que em fan un capgròs xungo; m’hi he fet vell, aquí, i crec que, també per culpa meva, aquest poble –que espero que em vegi morir– no tindrà res a veure amb el que quasi m’hi va veure néixer, amb moltes coses ben bones, és veritat, però també amb incomptables de nefastes.

I em reitero, serà per culpa de la nostra passivitat, la mateixa amb què compta l’equip de govern o qualsevol de les forces polítiques que hi són. De fet, ja és això, no, LA POLÍTICA? Una dominació molt fina de les voluntats dispars de qualsevol individu tot sols o de tot un grup. Un art que dominen a la perfecció a la plaça de l’Ajuntament.

Fes-te subscriptor de la revista Alella, dona suport al periodisme local independent i rep sis números cada any a casa per només 19,50€.

També pots comprar cadascun dels números a la llibreria QuatreCincU i a la botiga Tot Dolç (la Pili).  

Amb la revista Alella, t'assabentaràs de tot el que passa al poble i, a més, donaràs suport a una iniciativa impulsada per voluntaris des de fa 65 anys!