Article originalment publicat a la revista Alella en paper número 393, que va veure la llum a finals del mes de desembre.

Després de fer visibles les trajectòries vitals d’Antoni Aymar Villarrosal i Ramona Mas Ferrer, suport indispensable dels allencs a les presons valencianes, continuem amb una nova història de repressió dels 45 d’Alella, homes i dones empresonats pel franquisme.

Joan Paré Niubó, en algunes pàgines del sumaríssim apareix també com a Parés, no era el cap visible de cap formació d’esquerres, no havia estat conseller municipal durant la República, no havia format part del breu període d’actuació del Comitè de Milícies Antifeixistes d’Alella i tampoc havia estat un propagador de la revolució a través de xerrades, publicacions o mítings. Tal com havia passat amb el cas d’Antoni Vidal Ventura, assassinat per la dictadura de Franco, en Joan era un pagès, originari de Santa Perpètua de Mogoda i amb domicili al carrer Canonge, que pagaria amb més d’una dècada de presó el fet d’haver participat en l’únic projecte de conreu col·lectiu durant la guerra al nostre poble, la col·lectivització número 1 a la gran finca de les Quatre Torres, coordinada per sindicalistes de la CNT i la Unió de Rabassaires de Catalunya.

Durant la guerra, superant ja la seixantena, en Joan havia continuat fent el de tota la seva vida, treballar el camp. Però aquesta vegada, sota les directrius de la Unió de Rabassaires, de la qual formava part, en unes terres que havien quedat sota responsabilitat de la col·lectivització. Al costat de les terres d’horta a tocar del gran casalot, la col·lectivització afectava també les vinyes repartides per diferents indrets de la població. Ell fou un dels pagesos encarregats de cuidar i veremar aquestes vinyes juntament amb una parcel·la d’horta de “menos extensión que los demás, si bien mejor orientación”. Una tasca de gran duresa que s’havia de portar a terme de forma manual i que, en context de guerra, encara era més difícil per la manca d’homes, que lluitaven al front.

El gener del 1939, amb l’esfondrament de la República, a Alella s’acabava la breu experiència de “la terra per a qui la treballa” i tota actuació d’àmbit agrícola en relació amb les Quatre Torres es convertiria en càrrec acusatori en els sumaríssims que estaven a punt de començar.

El que ni els feixistes van poder negar va ser l’èxit de l’experiència de conreu col·lectiu. Prova d’això són les tones de patates de la darrera collita dels rabassaires, que van servir per alimentar els nens alellencs, a excepció dels fills de mares solteres que hi foren sempre vetats, a l’Auxilio Social, el nou model de caritat franquista directament copiat de l’implementat a l’Alemanya nazi (ben aviat podreu llegir un article que es titularà “Els nazis d’Alella”, que estic ben segur que us sorprendrà). Coneixem també el nombre de botes i els litres de vi de la verema del darrer any de guerra, però a dia d’avui es desconeix quin va ser el seu destí.

A la presó per treballar la terra

El seu procés seguiria la dinàmica habitual. Una denúncia anònima arribada des d’Alella activaria els mecanismes de la repressió: detenció de la Guàrdia Civil, presó preventiva, creació de l’informe de càrrecs contra l’acusat, informe desfavorable de la secció de la Falange, presentació de testimonis només acusatoris, declaració de l’acusat i sentència.

,

Volant de presó preventiva de Joan Paré. Foto: Cerquem les Arrels

Descrit a la declaració indagatòria com un home alt, de color sa, amb cabells blancs, ulls negres, nas i boca regulars, bigoti i vestit amb pantaló de pana i camisa negra, els càrrecs contra Paré anirien augmentant gràcies a les aportacions d’informes falangistes i dels testimonis. Com sempre, els fets se succeirien ben de pressa. El 9 de març del 1939 el comandant i dos guàrdies més de la Guàrdia Civil de Tiana escorcollaven el domicili de l’acusat i recollien una primera declaració dins l’“atestado por actividades marxistas”. Tot responent a la pregunta de quins havien estat els càrrecs ocupats durant el període republicà, Paré destacaria que “el único cargo desempeñado ha sido formar parte de la comisión de la finca de las Cuatro Torres incautadora, quien se llevó de la citada estiércol y abono, así como alguna cantidad de vino, perteneciendo a la Unión de Rabassaires, no perteneciendo a ningún partido político más”. El mateix 9 de març entrava en presó preventiva i el seu procés seguiria fil per randa el guió escrit.

El 13 de març arribava l’informe de Josep Font, cap d’informació i investigació de la Falange alellenca, que el qualificava d’“elemento completamente desafecto al Glorioso Movimiento Nacional, y ladrón a pequeña escala”. Un informe que confirmava l’acusació del repartiment del vi de la finca i afegia una nova acusació: el robatori d’un nombre indeterminat de sacs de garrofes, repartits entre els treballadors de la col·lectivització.

Dos dies després prestaren declaració els testimonis. Podríem anomenar-los dos vells coneguts perquè prestaren declaració inculpatòria en tots els sumaríssims relacionats amb l’única col·lectivització agrícola al nostre poble. Tos dos pagesos i tots dos implicats en aquest projecte: Mateu Novell i Jacinto Pina. Especial atenció mereix aquest últim, pagès aragonès nascut a Maella, treballador d’aquesta gran finca ja abans de la guerra i una figura ben fosca. Membre de la col·lectivització en representació del sindicat de la CNT, generador de conflictes constants durant la guerra que farien fins i tot intervenir la Junta de Seguretat Interior de Catalunya, amb el mateix grau de responsabilitat que els treballadors de la Unió de Rabassaires de Catalunya, però que després de la guerra no només no va ser condemnat, sinó que el seu testimoni seria important per condemnar tots els seus antics companys de col·lectivització. A dia d’avui encara no s’ha localitzat documentació que permeti analitzar amb cura el seu paper durant la guerra i el franquisme. En primer lloc Novell Carandell situa l’activitat delictiva de l’acusat en la participació en l’assalt de les Quatre Torres just esclatada la guerra i el repartiment de mobles i productes agrícoles que feren els seus participants, i el repartiment de diverses parcel·les de la finca un any després d’aquests fets. Per la seva nbanda, Pina Fullola, que en la seva declaració ales autoritats franquistes ja no es defineix com a pagès sinó com a jardiner, realitza una declaració molt més detallada on dibuixa un líder d’esquerres extremista a partir de tot un seguit de falsedats com la seva militància a ERC, el seu lideratge entre els rabassaires locals i en la mateixa col·lectivització de terres. Quant als productes agrícoles de les Quatre Torres, destaca que “se llevó todo el vino que había almacenado en la bodega y que asimismo colaboró con el robo de la cosecha de algarrobas del año mil novecientos treinta y cinco”.

Finalment arribaria la declaració de l’acusat que com en tots els casos era un simple tràmit sense capacitat d’influir en la sentència final. El 16 de març del 1939 declarava el mateix que en la seva declaració inicial a la Guàrdia Civil de Tiana i que girava al voltant de la seva participació en la col·lectivització agrícola de les Quatre Torres al costat de set companys més dels rabassaires. Tot i això, Paré detallava el perquè de la confiscació i venda del vi del celler de la gran casa. El vi no fou confiscat per treure’n un benefici personal, sinó que amb els diners obtinguts, repartits de forma equitativa entre els membres de la col·lectivització, es comprarien adobs i eines per treballar les noves terres, horta i vinya, que estaven sota la seva responsabilitat. L’adob ja existent a la finca es repartiria amb el mateix objectiu. El 19 de març del mateix any es tancava la interlocutòria resum del sumaríssim amb les imputacions referents a les Quatre Torres.

Quasi un mes després, el 10 d’abril del 1939, se celebrava el Consell de Guerra Permanent número 1 de Catalunya al Palau de Justícia de Barcelona, contra Paré i altres represaliats alellencs com ara Jaume Martori Cirera, Manel Cagigos [Cajigos] Viudas i Antoni Aymar Villarosal. La sentència era contundent: quinze anys de reclusió temporal per “auxilio para cometer la rebelión militar”, veritablement el món al revés. La sentència l’identificava com a “vecino de Alella de ideología marxista y miembro directivo de la Unión de Rabassaires, que durante el periodo de dominación roja, fué uno de los principales organizadores y participantes en el asalto y desvalijamiento de la finca Cuatro Torres, apropiándose de diversos objetos de dicha finca”. Aprovada per l’auditor de guerra l’endemà, en Joan ingressaria a la presó valenciana de Sant Miquel dels Reis amb 62 anys. La fitxa de llicenciament de la mateixa presó, del 22 d’abril del 1953, és una prova del compliment de la pena. Fou un home lliure amb 76 anys, després de complir més d’una dècada de presó per haver cregut que una altra manera de fer de pagès era possible.

Detall de l'església del presidi de Sant Miquel dels Reis. Foto: Cedida

Fes-te subscriptor de la revista Alella, dona suport al periodisme local independent i rep sis números cada any a casa per només 19,50€.

També pots comprar cadascun dels números a la llibreria QuatreCincU i a la botiga Tot Dolç (la Pili).  

Amb la revista Alella, t'assabentaràs de tot el que passa al poble i, a més, donaràs suport a una iniciativa impulsada per voluntaris des de fa 65 anys!