Article originalment publicat a la revista Alella en paper número 392, que va veure la llum a les acaballes del mes d’octubre.

El mes de juliol passat aquesta alellenca de vint-i-tres anys va explicar el seu cas com a víctima d'abús sexual de l’escolapi Josep Blay a TV3 i a El Periódico. De seguida vam acordar amb Anna Berengué una entrevista per denunciar els fets que ella i com a mínim dues nenes més van viure entre els anys 2008 i 2010, quan rebien catequesi a la parròquia d'Alella. L’ensenyament era en grup, però de vegades el capellà les feia passar individualment a la sala del costat, on els feia tocaments íntims amb el pretext de revisar que se sabien les pregàries.

Han passat molts anys, segons que expliques: el que més penses és que podria haver estat pitjor?

Sí, podria haver estat pitjor. Però també podria, simplement, no haver passat. Jo ho hauria preferit, evidentment. Quan va acabar el judici, em vaig adonar que em podrien haver passat més coses, em comparava amb altres persones que sí que les van viure. Ara mateix no sé si soc afortunada perquè no em va passar tant o si no soc afortunada perquè sí que em va passar alguna cosa. Procuro pensar que, com a mínim, no me'n van passar més. Després de recórrer contra la sentència ens vam quedar sense energia, no volem continuar preocupant-nos i tampoc no volem gastar més diners. Vaig decidir explicar-ho a TV3 i a El Periódico i no hi puc fer gaire més.

L’Audiència de Barcelona va condemnar el pare Blay a una pena de 22 mesos de presó per abusos sexuals al juny, quan vau recórrer la sentència del jutjat de Mataró. Estàs més en pau?

Estic desanimada, el sentiment és de frustració. Tothom ens deia que ho denunciéssim. Veure que després de set o vuit anys de judici no ha servit de res... Pensem que no paga la pena continuar. 

El vostre objectiu era que el pare Blay entrés a la presó.

Exacte. Podem continuar parlant amb mitjans i tornar a recórrer contra la sentència, però què hi guanyarem? Només hi perdrem diners. Quan ho vam denunciar els fets eren recents. Sempre es diu que les víctimes tarden tant a explicar-ho, que els casos prescriuen, que els agressors sovint són morts o ja és massa tard per posar-los a la presó. Però no era el nostre cas. Quan ho vam dir, acabava de passar. Era el moment perquè la justícia actués. Penso que era una bona oportunitat per agafar el nostre cas d’exemple. Però no va passar. L'Església catòlica té molt de poder.

Parles en plural, ha estat un esforç d'equip?

Sí perquè, de fet, sobretot ho han tirat endavant les nostres mares. Ara estan cansades. Ja no tenim ganes de continuar.

Durant aquest temps, heu rebut alguna mena de suport extern?

No. Tot ho han fet les mares. Van anar a parlar amb el rector poc després que els expliquéssim què ens havia passat i l’any 2016 van decidir dur-lo a judici. El pare Blay ha hagut de pagar una indemnització a una de les afectades i una multa a l’estat. Suposo que l’han pagat els Escolapis. Nosaltres no hem recuperat ni un dels euros invertits en tot això.

Les agressions van tenir lloc el curs 2008-2009. Que us va empènyer a posar la denúncia l’any 2016?

Jo estava fent primer de batxillerat als Estats Units i la meva mare em va trucar molt sorpresa: s’acabava d’assabentar que el pare Blay treballava en una escola a Balaguer. Tot va començar perquè va escoltar el periodista Xavier Pérez Navarro, que acabava de publicar un llibre sobre abusos sexuals als Maristes i animava la gent a trucar-li si en sabien algun cas. Ell va descobrir que el pare Blay sortia en fotos i videos de la web de l’Escola Pia de Balaguer i va trucar a l’escola per preguntar-ho. No ens ho podíem creure. En aquell moment, les mares van dir prou. Jo no tinc fills, pero suposo que si fan una cosa així a un fill teu, i encara més si és una nena a qui li passa una cosa tan forta… Crec que a mi també m’afectaria molt. Com que havien arribat a un acord amb l’arquebisbat perquè l’apartessin del contacte amb nens i evitar que haguéssim de declarar en un judici, quan va passar van decidir no denunciar-ho. Però, arribats a aquest punt, quan van veure que l’acord s’havia trencat del tot…

Des de la revista Alella us hem demanat disculpes: no vam saber tractar el vostre cas com calia. El nostre suport ha arribat tard. Com valores el tracte rebut al poble?

No n'hem parlat amb l'ajuntament ni amb cap altra entitat. Vaig acabar la catequesi amb la meva àvia, a casa, i vaig fer la comunió a banda de la resta de nens. Hi ha gent del poble que preguntava a les nostres mares com podien creure's el que deien unes nenes d'entre vuit i nou anys; com podien posar en qüestió l'actuació d'un capellà que era a Alella des del 1994... Algunes persones les van qüestionar.

Creus que ara, l'any 2024, tots plegats actuaríem diferent?

Vull pensar que sí. També penso que cal tenir en compte que el rector era molt nou. Havia arribat l'any 2007 i els abusos van tenir lloc el curs 2008-2009. Potser encara no tenia prou confiança i això devia influir les jerarquies dins la parròquia. A escala social, la religió cada vegada té menys pes i potser ara tindríem el suport de més gent. De fet, m'ha passat amb gent de la meva edat. Molts coneguts que m'han dit: "T’hem vist al reels del 324 i ets molt valenta.” També hi ha persones que m'han vingut a explicar que també els va passar.

Per tant, a banda de vosaltres tres, més alellenques van patir abusos sexuals del pare Blay?

Sí, com a mínim sé dues noies més que també ho van viure. Una va estar a punt de declarar al judici, però finalment va decidir no fer-ho.

L’Escola Pia s’ha disculpat amb vosaltres?

Durant tots aquests anys s’han portat bastant malament. Partint de la base que ni tan sols el van fer fora quan vam posar la denúncia l’any 2016… Van tardar mesos a apartar-lo, continuava en contacte amb nens, tot i que els Mossos feia temps que havien anat a l’escola. Al bisbat tampoc no hem rebut bon tracte: després de la denúncia, la recepcionista va fer fora una de les mares quan va anar a demanar la transcripció de la primera conversa en què es va acordar que separarien el pare Blay i no tornaria a estar en contacte amb nens.

Com ha reaccionat el teu entorn?

He rebut comentaris positius, gent que m'ha preguntat pel cas i fins i tot un noi em va escriure per demanar-me perdó en nom de tots els homes, per dir-me que no tots són iguals. La meva família està agraïda que ho hagi explicat jo, perquè a ningú no li agrada parlar d'això. El meu pare diu que està orgullós de com he estat capaç de denunciar el cas públicament. 

Què has après durant aquest temps?

Que tant se val qui siguis, d'on vinguis o quina edat tinguis, si ets dona és molt probable que en algun moment de la vida pateixis algun tipus d'abús. Per això, ara soc molt més contundent. No és no. I, si em fan mal, tinc dret de tornar-m'hi.

Fes-te subscriptor de la revista Alella, dona suport al periodisme local independent i rep sis números cada any a casa per només 19,50€.

També pots comprar cadascun dels números a la llibreria QuatreCincU i a la botiga Tot Dolç (la Pili).  

Amb la revista Alella, t'assabentaràs de tot el que passa al poble i, a més, donaràs suport a una iniciativa impulsada per voluntaris des de fa 64 anys!