L’exnedador professional alellenc Alan Cabello viu a Paiporta, a l’Horta Sud, des del 2019 i va arribar al País Valencià amb la seva dona l’any 2017. La revista Alella ha parlat amb ell per conèixer com va viure i com l’ha afectat l’episodi de gota freda que a final d’octubre va fer estralls a les comarques valencianes de l'Horta Sud, la Ribera Alta, la Foia de Bunyol i la Plana d'Utiel.

Com estàs?

Et diria que, sobretot, estem desesperats i esgotats. Ja fa tres setmanes que va passar tot, però si voltes pel poble ara mateix és una bogeria. Hi ha cementiris de cotxes i de runa per tot arreu. A títol personal, vivim en una comunitat força gran on hi ha un garatge de dues plantes amb 120 places i encara no hem sigut capaços de treure tot el fang ni l'aigua acumulada. La segona planta la tenim plena de cotxes, encara destrossats.

Paiporta és un dels pobles més afectats…

Sí, l'han etiquetat com la zona zero de la DANA. És una de les poblacions més afectades. El barranc que es va desbordar passa pel mig del poble, el divideix en dues parts. Nosaltres vivim a un quilòmetre del barranc i al nostre carrer l'aigua va arribar a un metre i mig d'alçada. El poble sencer ha sigut arrasat. No va quedar cap comerç en peu. Tots els habitatges de planta baixa, també.

Ens pots explicar com vas viure l’episodi de gota freda?

Normalment, la meva dona agafa la moto fins a València, que és molt a la vora, i després agafa el tren per anar a treballar al nord de la província. Aquell dia, com que hi havia alerta vermella per pluja, la vaig acompanyar amb cotxe al matí i vaig anar-la a recollir a les 18.30h. Quan arribàvem a casa a tres quarts de set un veí ens va avisar que l’aigua estava a punt d’arribar. No pot ser, vam pensar, ens semblava molt difícil que el barranc s'hagués desbordat un quilòmetre enllà. De cop, dos carrers més enllà, es començava a veure una mica d'aigua. La primera idea va ser baixar i treure el cotxe del garatge. Però no vaig poder perquè el carrer, que estava sec quan vaig anar a buscar les claus, ja  semblava un riu. Van començar a passar cotxes flotant. Aleshores ens vam organitzar per ajudar els veïns que havien quedat dins del garatge, ja no podien sortir per la porta d'accés, sinó que els havíem d'ajudar a saltar pel mur de la comunitat. També vam ajudar la gent que era dins dels cotxes que s’enduia l’aigua, anaven a la deriva i xocaven contra les parets de la comunitat. Alguns veïns van acollir-los tota la nit. Un parell d'hores més tard, quan vam veure que no arribava ningú més i que el nivell d'aigua no baixava, vam pujar a casa. Nosaltres vivim en un tercer i miràvem per la finestra i ens en fèiem creus.

Quan va amainar?

Cap a les quatre o cinc de la matinada, el nivell d’aigua va baixar, el fang pràcticament t’arribava fins als genolls, però ja no hi havia corrent d'aigua i et podies desplaçar una mica. L'endemà, com que les telecomunicacions van caure, vam anar caminant a veure si els meus sogres que viuen a la part sud del poble estaven bé i va ser brutal… Semblava que hi hagués hagut una guerra. Estava tot destruït, tots els comerços tenien cotxes encastats a l’aparador.

Dius que encara no heu tret tot el fang?

No, la primera planta l’hem netejat entre els veïns amb la maquinària que vam poder aconseguir. Heu de tenir en compte que hi ha 70 poblacions afectades i hi ha més de 400.000 persones que viuen en aquesta zona. Tothom ha intentat ajudar, fins i tot amb maquinària agrícola. També vam tenir un tanc de l'exèrcit a la porta de la comunitat amb un cable d’acer per treure vehicles. Encara hi ha un pam de fang, però més o menys està net. Ara bé, la segona planta ja és més perillosa perquè no funcionaven els extractors, s'estaven concentrant vapors i era perillós per la salut. Allà ja no hem pogut fer res. Estàvem esperant l'UME i l'exèrcit, però la llista d’espera és molt llarga i  finalment ens hem organitzat entre els veïns i l'administrador de la finca i segurament contractarem una empresa que vingui a fer el servei.

Alan Cabello, al centre de la imatge, acompanyat de la seva dona i el seu sogre. 

Com ho feu per desplaçar-vos? 

Hem perdut tots els vehicles. No tenim ni tan sols les bicis perquè estan dins del traster. Per sort, soc enginyer i puc fer teletreball. Però la meva dona és professora i ho té més complicat, ara ja s'haurà d’incorporar a la feina. Nosaltres hem tingut sort i a través d'uns amics ens han contactat unes persones que no coneixem i ens han ofert un vehicle perquè ens el quedem. La solidaritat és indescriptible.

Com has viscut aquesta onada de solidaritat?

Això és la cara bona de la moneda. Estem molt agraïts. De veritat, sobretot en els primers dies, que va coincidir que era el pont de Tot Sants, va venir moltíssima gent a donar un cop de mà. Tenim amics que han vingut des de Galícia, Catalunya, Andalusia… molts s’han bolcat completament. Ahir vam trobar un grup de gent que ha vingut dels Estats Units! Ha sigut brutal. Sense l'ajuda de tota aquesta gent tot estaria molt pitjor ara mateix, perquè la gestió de l'emergència, la catàstrofe i la gestió dels serveis posterior ha sigut… no trobo les paraules per descriure-ho. Encara tenim els carrers plens de fang, plens de cotxes apilats,

Què pot fer un alellenc que us vulgui ajudar?
Entenc que cal estar alerta perquè corren moltes notícies falses, però hi ha organitzacions i administracions centralitzant l’ajuda. És cert que hi ha hagut molta descoordinació, sobretot els primers dies, però l’ajuda acaba arribant. Al nostre poble ara mateix no hi ha cap comerç obert per fer cap mena de compra. Hem de caminar gairebé mitja hora per arribar a una botiga per comprar menjar. Nosaltres ens podem moure bé, però hi ha gent gran que no pot moure's i que necessita aquests ajuts. Això tardarà molt de temps a recuperar-se, l’ajuda continua essent necessària.

També estàs enfadat?

Està clar que políticament ha d’haver-hi conseqüències. No només en forma de dimissions, sinó en l'àmbit penal. Com pot ser que enviessin l'alerta de protecció civil quan l'aigua literalment ens arribava al coll? És igual el color, és igual l'orientació política, no ens mereixem aquest tipus de gestió. Hem de fer alguna cosa per canviar-ho.