Article originalment publicat a la revista Alella en paper número 390, que va sortir a les acaballes del mes de maig. 

Giorgio Kazdikian és un noi alellenc de 18 anys d’origen colombià que ha començat recentment la carrera com a director de cinema amb Gala, un curt rodat quasi íntegrament a Alella i en català. I sí, també és el meu nebot. Per tot plegat, aquest “Què fa?” és ben especial per a mi. Orgull de tiet.

Qui és en Giorgio?

“Em considero una persona creativa, empàtica i amb iniciativa. M’agrada entendre les persones que em rodegen, em genera curiositat entendre-les, què els mou, què els apassiona i què motiva tot plegat. Això fa que se’m doni bé connectar amb la gent. M’interessa entendre com socialitza la gent, com es connecten les persones. També m’agrada emprendre, no tant en el sentit econòmic, sinó en el d’iniciar projectes, mobilitzar gent, perseverar i aconseguir objectius. Lluito per allò en què crec, allò que m’agrada. I allò que més em fascina des de petit és el cinema, poder explicar històries a través d’una càmera i transmetre-les a través d’una gran pantalla. El tipus de cine que m’ha influït des de petit és el que retrata personatges interessants, com interactuen entre ells i amb uns altres personatges, connectant directament l’espectador amb la vida d’aquests personatges, fent que els espectadors sentin empatia i curiositat per endinsar-se en la seva vida com si la càmera no hi fos”, explica.

D’on ve la passió pel cinema?
En Giorgio ens explica que la seva mare el duia al cinema des de petit quan estava molt inquiet, perquè només callava davant la gran pantalla. L’obsessió era tal, que això el va dur a aprendre a llegir pel seu compte abans dels 3 anys, per poder buscar les pel·lícules que volia veure a la cartellera. “Encara avui, quan més viu em sento és davant una bona pel·lícula a la pantalla de cinema. Quan la pel·li no és bona, quan no es percep el carinyo al darrere sinó només un esperit comercial, la sento buida, que no es percep l’ànima col·lectiva de tota la gent que ha hagut de fer esforços per fer-la realitat. Per mi una bona pel·li ha d’aconseguir transmetre quelcom. El director ha de transmetre una idea: encara que tècnicament no sigui excel·lent, la pel·lícula t’ha d’arribar. Sempre m’ha agradat dibuixar i continuo dibuixant com a mitjà d’expressió, però sempre arriba un moment en què el paper no és suficient per il·lustrar el que tinc al pensament. I allà és on el cinema, amb la combinació d’imatge i so, em facilita cobrir un rang molt més ampli d’allò que sento, d’allò que vull expressar”, comenta.

Sobre ‘Gala’

És un projecte que neix de l’empatia per l’altre, de posar-se en el lloc de l’altre. La Gala és una companya de classe d’en Giorgio: “Jo no soc dona, però sí adolescent, i el darrer any he anat prenent consciència de com la pressió social afecta en el desenvolupament de les noies amb molta més intensitat que no pas en els nois, no només pel que fa a l’aspecte físic, sinó sobretot pel que fa al rol que s’espera que adoptin socialment, sobre les expectatives que hi ha sobre elles, i com això influeix en la manera com moltes joves adolescents es comporten per encaixar, per satisfer unes expectatives externes, en lloc de poder identificar les seves pròpies expectatives i satisfer-les”, reflexiona.

El projecte va començar com una idea individual i ràpidament va dur-lo a mobilitzar molta gent. “M’encanta aquesta idea de col·lectivitat. És un procés que liderava a nivell creatiu, volent explicar la meva idea, però que va estar contínuament exposat al feedback del col·lectiu, ajudant-me a considerar perspectives molt diferents de les que jo hauria accedit per mi mateix. De fet, vaig decidir coescriure el guió amb la meva amiga Inés Martí i això va ser clau per donar la proximitat a la idea de femeninitat que buscava. Jo suggeria idees de com creia que podia sentir-se una adolescent i rebia feedback de validació o correcció immediat de l’Inés, cosa que va fer que l’escriptura del guió fos molt orgànica i ràpida: d’una trucada inicial un diumenge a la tarda a tenir el guió final dos dies després. Va ser molt intens, però molt divertit, perquè tot fluïa de manera natural, amb molt de joc”, explica.

Què signifa Alella per a en Giorgio i com l’ha influït a ell i a ‘Gala’?

“Conec el poble des de fa alguns anys, perquè venia sovint a visitar els meus tiets des que tinc 11 anys, però venir-hi a viure ara fa un any i mig m’ha aportat moltes més coses l’entorn és preciós i la gent és molt acollidora. La vida de poble és molt diferent de la de ciutat. Per exemple, fins que vaig rodar Gala, no havia pres consciència de la influència que ha tingut en mi caminar pel bosquet i veure les vinyes i el mar en lloc de passejar per un carrer asfaltat i tenir un centre comercial al costat, com els passa a moltes de les meves companyes de classe que viuen a Barcelona. Aquí es parla català, així que tot i que la meva llengua materna sigui el castellà i el meu català no sigui encara tant fluid, vaig decidir rodar el curt en català. Des de que visc a Alella he conegut molta gent per a qui el català forma part de qui són i com s’expressen, de la seva identitat, i això per mi té molt de significat, és molt potent i molt important de preservar i representar a la pantalla”, explica amb emoció.

I ara què?

Doncs aquest projecte, rodat amb un iPhone 10 i una càmera reflex de fa quinze anys, l’ha dut a rebre una beca per entrar a l’Escac el curs vinent, que confesa que és un somni fet realitat. “Ara ve una etapa on em rodejaré de gent apassionada pel cinema, amb mitjans professionals i en un entorn tan idíl·lic com l’Escac. La meva expectativa és que tot aquest col·lectiu pugui dur-nos a un altre nivell en com expressem idees càmera en mà. També he muntat una productora, Freespace, amb la meva amiga Inés, que busca convertir-se en un espai perquè gent jove pugui expressar les seves idees audiovisualment, a ajudar-los com m’han ajudat a mi. Ah! I sobretot m’encantaria poder projectar Gala a Alella! Com que l’estic presentant a concursos de curts, no la puc tenir oberta a internet, però sí que em faria il·lusió fer-ne una projecció al Casal o a la plaça d’Alella en alguna nit de cinema a la fresca: aviam si des de la Regidoria de Cultura em donen un cop de mà”, acaba en Giorgio.

Molta merda, Giorgio!

Fes-te subscriptor de la revista Alella, dona suport al periodisme local independent i rep sis números cada any a casa per només 19,50€.

També pots comprar cadascun dels números a la llibreria QuatreCincU i la botiga Tot Dolç (la Pili).  

Amb la revista Alella, t'assabentaràs de tot el que passa al poble i, a més, donaràs suport a una iniciativa impulsada per voluntaris des de fa 64 anys!