Article originalment publicat a la revista Alella en paper número 390, que va sortir a les acaballes del mes de maig. 

Ja fa dues dècades que els represaliats del franquisme van deixar de ser invisibles al nostre poble. Primer es va recuperar la memòria dels quatre alellencs condemnats injustament a mort, encapçalats pel darrer alcalde de la República, l’Antoni Pujadas i Nirell. Al seu costat vam anar coneixent les figures del conseller municipal de finances Melcior Perich Guàrdia i els rabassaires Antoni Vidal Ventura i el jove Joan Galbany Oliveras, afusellat amb només 30 anys. I a poc a poc vam conèixer també alellencs condemnats a dures penes de presó, com fou el cas d’Artur Suñé Macià, jutge municipal d’Alella, i el seu fill Artur Suñé Pinilla. Malauradament, faltava encara molta feina per conèixer les vides, la professió, si la memòria popular els recordava i especialment quins van ser els motius de la condemna, de tot un seguit de dones i homes d’Alella identificats com a rojos i empresonats per la dictadura.

El 12 d’abril, a l’Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella, es feia un primer pas per recuperar-ne la memòria. La Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de víctimes del franquisme, aprovada miraculosament per unanimitat, declarava il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació i obria la porta d’aquesta manera a la reparació i restitució jurídica de les víctimes. L’Arxiu Nacional de Catalunya seria la institució encarregada d’elaborar una acurada llista de les víctimes d’aquests procediments judicials sense garanties on, entre més coses, s’identificaven els anys de condemna i la població d’origen o residència. La petició de nul·litat la portava a terme l’Ajuntament d’Alella amb un decret d’alcaldia del juny del 2019, on s’acordava la petició al Departament de Justícia de l’emissió dels documents oficials de reparació jurídica amb el clar objectiu de portar a terme una reparació simbòlica del mal patit per les víctimes. I quan ja era tot a punt, l’any 2020 la covid-19 ho va aturar tot.

Un acte carregat d’emoció

Finalment, quatre anys després, en un acte organitzat conjuntament per l’Ajuntament d’Alella i el Centre de Recerca Històrica d’Alella, Cerquem les Arrels, es portaria a terme el lliurament als familiars de les víctimes dels certificats de reparació jurídica amb l’anul·lació dels sumaríssims i les condemnes de presó. Una vuitantena de persones, majoritàriament familiars de totes les edats, però especialment nets i besnets, ompliren la caixa escènica en un acte conduït per la periodista alellenca Anna Alfaro. El tercer tinent d’alcalde, Cristóbal Zueras, va inaugurar l’acte destacant que era un primer pas per obrir una nova etapa en la recuperació de la memòria històrica i, seguidament, va intervenir breument el director general de la Memòria Democràtica de la Generalitat, Alfons Aragoneses, que va recordar la importància de les polítiques de recuperació de la memòria democràtica i va oferir el suport per continuar la recerca històrica. Just abans del lliurament dels certificats, el documentalista i historiador Ramon Anglada, membre de Cerquem les Arrels i redactor d’aquesta publicació, va fer un resum dels sumaríssims que acabarien en pena de mort per passar a identificar tres elements bàsics que apareixen en les condemnes de la majoria d’empresonats: haver format part del Comitè de Milícies Antifeixistes d’Alella, haver tingut responsabilitat en el govern municipal o haver estat membre d’alguna formació política en període republicà i finalment haver participat en l’única experiència de col·lectivització agrícola al nostre poble, la col·lectivització número 1 d’Alella a les Quatre Torres. Anglada va tancar la intervenció destacant la figura d’uns altres alellencs que, tot i no aparèixer a la llista oficial de represaliats, se’ls ha de considerar com a tals. Foren els casos de Josep Font Pujol, mort al front de Terol, però que les seves germanes patirien la repressió; Salvador Ribas Pares, empresonat a les instal·lacions de la Universitat de Deusto, convertides en camp de concentració i que, malgrat la gravetat de la seva malaltia i les peticions incessants dels seus familiars, no rebria l’aval ni de falangistes ni religiosos per tornar a casa; Salvador Oliveras Villalonga, membre d’ERC i de la Unió de Rabassaires, que després de fugir a França i emmalaltir al camp de concentració de Sant Cebrià, tornaria caminant cap a Alella on finalment moriria amagat; i els casos dels que salvaren la vida fugint a França, com foren Amadeu Monturiol Sellarès i Aquil·lí Homs Tort.

Seguidament s’encetaria la part més emotiva de l’acte amb la interpretació d’El cant dels ocells a càrrec dels germans Aina i Eloi Cuenca (piano i violoncel), alumnes de l’Escola Ressò, i tot seguit va començar el lliurament de certificats d’anul·lació de condemnes. Un lliurament que anava acompanyat de la projecció d’imatges dels represaliats al costat del seu nom i els anys de condemna a presó. I mentre tot això passava van arribar dos dels moments més commovedors de la nit. D’una banda, les paraules que Josep Pujadas, net de l’alcalde Antoni Pujadas, va voler dirigir quan va rebre el certificat: “El meu avi va ser un home bo que no es mereixia morir d’aquesta manera.” I, d’una altra, les de Mariona Castellví, besneta d’Antoni Vidal Ventura, que amb la veu tallada es va adreçar als assistents en nom de les famílies de totes les víctimes: “Soc una de les besnetes d’Antoni Vidal i m’emociona en particular ser aquí avui juntament amb el meu pare i la meva tieta, Pere i Lluïsa Castellví, els seus nets, que van viure de primera mà el dolor d’una mare, Pepeta Vidal, marcada des de la infantesa per l’assassinat del seu pare i que va patir el que va suposar ser rojo a Alella i familiar d’un dels represaliats. L’àvia tenia el record de quan els seus germans els obligaven a anar a la Falange, a la seva germana, la Maria la feien anar a servir amb una faldilla blava i una blusa amb les fletxes bordades al pit, o aquell dia que el seu germà, en Tomàs, va aparèixer amb el cap rapat: ‘Roig, que ets fill d’un roig’, l’assenyalaven pel carrer… ‘Vam haver de callar molt’, deia. I la mare, la Carmeta, sostenint en silenci la ràbia i la tristesa d’una pèrdua injusta. Treballant per tirar endavant la família, servint en cases benestants a Barcelona i d’estiueig a Alella, sempre amb la por i l’amenaça constant que els pogués passar res més.”

L’acte es va tancar amb la intervenció de l’alcalde d’Alella, Marc Almendro, que va destacar la importància de la memòria i justícia i la necessitat de reparar el mal d’aquestes condemnes injustes que van afectar tant víctimes com familiars, infants inclosos.

Malgrat aquest acte tan necessari, continuem sense saber els detalls de la majoria de sumaríssims que afecten aquests quaranta-cinc alellencs. Per què un condemnat a cadena perpètua és després indultat? Per què apareixen sempre els mateixos testimonis acusatoris? Qui era aquesta refugiada de guerra que és detinguda al nostre poble i empresonada? Hi ha encara massa incògnites i ara sí que és ben urgent resoldre-les perquè massa gent ha marxat sense poder gaudir d’aquesta petita dosi de justícia. Com diu el dibuixant Paco Roca: “El olvido es la muerte. Pero recordar es traer de vuelta a los que ya no están. Al abrir la fosa las almas salen... y al igual que el espíritu de Patroclo, recuperan la voz para que se las recuerde.”

Fes-te subscriptor de la revista Alella, dona suport al periodisme local independent i rep sis números cada any a casa per només 19,50€.

També pots comprar cadascun dels números a la llibreria QuatreCincU i la botiga Tot Dolç (la Pili).  

Amb la revista Alella, t'assabentaràs de tot el que passa al poble i, a més, donaràs suport a una iniciativa impulsada per voluntaris des de fa 64 anys!