L'alellenc Joan Maria Borrell presenta una selecció de les seves obres al Casal d'Alella durant la segona quinzena de juny. La mostra ofereix una oportunitat única per gaudir de les seves marines, paisatges i bodegons, on es destaca el seu domini de la perspectiva i la llum.

Tot i que quan va néixer Joan Maria Borrell i Salellas, l'any 1934, la seva família residia a Barcelona, sempre van freqüentar Alella, on vivien els avis i altres familiars. Primer a Cal Boter i després a Can Salellas. Alella també és on van haver de refugiar-se durant el període de la Guerra Civil.

Més tard, a la dècada dels setanta, juntament amb la seva esposa Maria Lluïsa, van comprar la casa del carrer Calderó, coneguda com Cal Rei. Des d'aleshores, aquesta casa ha esdevingut la casa pairal dels seus 5 fills i 12 nets.

Joan Maria ens explica que ja de ben petit va aprendre a expressar-se abans amb el dibuix i la pintura que amb l'escriptura. A més, tota la vida ha sentit una gran afició per les treballs manuals i el bricolatge. Sempre que ha pogut, a casa seva ha tingut un petit taller, i moltes de les reparacions i millores de la casa les ha fet ell mateix. També fa els marcs dels seus quadres.

Borrell ens comenta que ha hagut de ser un gran pencaire tota la vida, perquè per tirar endavant la família i la casa ha treballat incansablement. Fins als setanta-tres anys no es va jubilar.

No seria just acabar aquesta breu semblança sense referir-se a la seva vinculació amb el Club de Tenis Sistres, del qual en va ser un dels fundadors i durant molts anys va ocupar diferents càrrecs de junta, inclosa la presidència.

Ara, als noranta anys, ha pogut dedicar més temps a la seva afició de tota la vida: pintar quadres a l'oli. Confessa que tot i que en conserva bastants, a casa dels seus familiars i amics encara n'hi ha més, ja que sempre els ha obsequiat amb la seva obra.

A Joan Maria se li posen els ulls somiadors quan recorda que de jove va tenir l'oportunitat d'entrar a treballar amb el reconegut pintor Amat, que poc després es va traslladar a París. "Qui sap què hauria sigut de la meva vida si l'hagués acompanyat!", diu amb un somriure nostàlgic.

Afanyeu-vos, perquè fins a final de mes teniu l'oportunitat de veure una petita selecció dels seus quadres. Comprovareu com, pel domini de la perspectiva i la llum, estan perfectament executats. Si no ho sabéssim, mai diríem que són obres d'un pintor amateur, sinó d'un pintor professional.