Article originalment publicat a la revista Alella en paper número 387 que va sortir a les acaballes del 2023. 

La cara de la Zoe probablement us sonarà si heu vist películes com Mantícora o sèries com Merlí: Sapere Aude, La Caza. Tramuntana i La chica invisible,totes molt aplaudides per la crítica i ben rebudes per l’audiència. I, a pesar de la seva joventut, si us endinseu una mica més en la seva obra, veureu que extensa que és i que complexos que són alguns dels personatges que ha interpretat, cosa que permet d’entreveure un futur més que prometedor.

D’on ve la passió de la Zoe per la interpretació?

Doncs sembla que ve des de ben petita. A vuit anys, abans de venir a viure a Alella, va entrar a fer teatre a Gràcia: “No va ser immediat, al principi no era més que una afició, però a deu anys tot va canviar… Els pares em van dur al Verdi a veure una pel·li dels germans Marx. I això em va impactar. Em vaig obsessionar amb el cinema clàssic. Els pares em van començar a comprar DVD de cinema clàssic i, com que a casa no teníem tele, me’ls empassava un rere l’altre. Fins al punt de veure’m els making of sense parar… No era conscient del perquè, simplement em fascinava veure com es rodava el cinema que tant m’agradava. Va ser durant aquella època que vaig saber que volia ser actriu. El teatre va passar de ser una afició a ser un xutada d’adrelina, em feia volar!”, explica amb una contagiosa emoció la Zoe.

I què ha passat d’aleshores ençà?

Doncs al cap d’uns anys va fer un curt, Leyenda, que es va presentar a Sitges, i allà és on la Zoe es va enamorar del rodatge. Va passar a fer teatre vuit hores el dia i a compaginar-ho amb els estudis i amb el rodatge de TV movies, curts, obres de teatre… Després d’estudiar batxillerat humanístic, amb divuit anys la Zoe va decidir anar a viure a Londres, on va estudiar anglès, va fer un curs de coach vocal –que va posar en pràctica ni més ni menys que representant monòlegs de Shakespeare– i va estudiar dansa contemporània. D’allà es va traslladar a Berlín, on viu actualment. Essent filla de pare alemany, la Zoe confessa que tenia curiositat per com seria actuar en aquesta llengua. Anar a Berlín i viure el seu dia a dia en alemany li semblava un repte bonic. Allà va continuar fent cursos d’interpretació, de dansa, workshops, de teatre físic, i va entrar a la companyia P14, cosa que la va dur a començar a fer teatre en alemany.

Quins són els plans de futur?

“Tot el meu focus és que em continuï sortint feina com a actriu que em suposi un repte, vull rodar projectes xulos, que m’omplin, que em facin indagar en les profunditats dels personatges… M’agrada haver de pensar, posar-me en la pell d’un personatge i desenvolupar-lo des del paper fins a recrear-lo, és un repte intel·lectual i un joc alhora… És quelcom que em fascina, que em fa créixer i continuar aprenent. M’agrada el cinema que fa pensar, que et remou, és el que em dona vida, el que ho fa divertit. He après de tots els projectes en què he estat, sigui de tècnica d’actuació o de qualsevol altre tema. Ara m’esperen dos projectes com a llargmetratges, visc de la meva actuació, cosa que em sembla un somni fet realitat. Sento que em trobo en un moment superdolç, estic molt agraïda i contenta per les oportunitats, sobretot per Mantícora, que considero que va ser un regal de projecte”, explica il·lusionada la Zoe, que confessa que li encantaria tenir una carrera de llarg recorregut i fins i tot potser dirigir en un futur, a més de poder tornar a Alella de tant en tant a veure la família i els amics “per carregar piles a casa”.

Jo m’he quedat embaladit amb com la Zoe transmet coses, tant veient-la actuar com xerrant-hi. Quin plaer! Molta merda, Zoe!

Fes-te subscriptor de la revista Alella, dona suport al periodisme local independent i rep sis números cada any a casa per només 19,50€.

També pots comprar cadascun dels números a la llibreria QuatreCincU, la botiga Tot Dolç (la Pili) i al quiosc de la Porxada.  

Amb la revista Alella, t'assabentaràs de tot el que passa al poble i, a més, donaràs suport a una iniciativa impulsada per voluntaris des de fa 64 anys!