Article originalment publicat a la revista Alella en paper número 387 que va sortir a les acaballes del 2023. 

No podia ser d’una altra manera. Quedem amb ells al vespre, al bar del Casal, quan la majoria han acabat les obligacions diàries. Són la presidenta Antònia de Gràcia, el tresorer Salvador Martínez, la vicepresidenta Carme Torres, la secretària Araceli Carbó i la vocal Tere Arenas.

Ara que ha acabat l’any de celebració del cinquantenari del casal, quin balanç en feu?

ANTÒNIA. Bo. Volíem reconèixer la solidesa de l’entitat al poble i recordar els inicis, quan l’Isidre Oliveras, en Quimet Barber, en Lluís Torres i tants altres van posar en marxa una entitat que cobria un dèficit que aleshores l’ajuntament no podia atendre. Tot i això, la situació no ens va deixar massa temps per preparar-ho: vam venir a l’edifici nou, va arribar la pandèmia i quan vam tornar a l’activitat i era el moment de plantejar la celebració, en Toni Mayol, el nostre president, ens va deixar.

SALVADOR. En Toni tenia idees sobre el cinquantenari al cap, però encara no ens havíem assegut a parlar-ne.

TERE. Vam haver de constituir una junta nova. Érem un equip nou i ens havíem de plantejar moltes coses, la primera si tiràvem endavant i assumíem el repte. Una de les novetats de la nova junta és el fet que la presidenta sigui per primera vegada una dona…

ANTÒNIA. Tant se val... Això funciona perquè hi ha treball en equip. Jo he treballat sempre en escola i penso que les coses funcionen quan hi ha l’esforç de tots. Posar-te d’acord i debatre és més lent i difícil, però també més ric.

Com us vau plantejar la celebració?

ANTÒNIA. Quan vam plantejar el cinquantenari, l’ajuntament ens va donar suport i ens va atorgar una subvenció de 3.000 euros. Ens vam anar engrescant molt, però de seguida vam veure que econòmicament no arribàvem i ho hem hagut d’anar ajustant. Tenim alguna cosa pendent, com l’exposició de tot el material històric, però haurà d’esperar.

Un dels actes més solemnes que heu celebrat va ser a l’abril, reunint totes les persones que han passat per la presidència de l’entitat i rebent la Medalla d’Or de l’ajuntament…

ARACELI. El senyor Covisa, soci número 1, va ser la nostra memòria.

ANTÒNIA. Va estar molt content que es reconegués la gent que havia començat el Casal perquè no els va ser gens fàcil: van tenir dificultats amb el terreny i el finançament i molts contractistes de l’època van posar material i mà d’obra gratuïts.

Ara que ja han passat cinquanta anys d’aquells inicis, com se sosté econòmicament avui el Casal?

ANTÒNIA. D’una banda, amb les quotes dels socis, que ara són entre 360 i 370, i amb els 900 euros anuals de la subvenció de l’ajuntament. També comptem amb 300 euros mensuals de lloguer del bar, que inicialment preteníem que fos més, però alguns concessionaris anteriors no ho van poder aguantar.

SALVADOR. Amb els comptes inicials pensàvem que el bar ens donaria 1.000 euros cada mes, però s’han convertit en aquests 300. Si no el lloguem, aleshores ho haurem de fer nosaltres. També ens hem plantejat de posar màquines de vending, però ens demanen una despesa mínima i, si no hi arribem, la diferència l’hem de pagar nosaltres. No ens és una solució.

ANTÒNIA. També tenim ingressos extraordinaris amb certes activitats.

SALVADOR. Amb el bingo, per exemple, tenim uns 2.000 euros de benefici, i amb l’última obra de teatre que hem fet, 300. Els Pastorets també donen ingressos. Però l’Aplec de l’Arròs és deficitari. I en la venda de botifarres per Sant Joan aquest any vam punxar.

CARME. Malgrat tot, aquest any, i sense comptar el mes de desembre, hem fet més de duescentes activitats.

Hem trobat a faltar l’Aplec de l’Arròs, que aquest any no s’ha pogut fer!

ANTÒNIA. Des del 15 de març fins al 15 d’octubre no es pot fer foc a menys de cinquanta metres del bosc. Això fa que ens donin permís per fer l’aplec, però no per fer foc. Aquest any no hem tingut temps de preparar-lo, però hem de pensar que això continuarà passant i, per tant, cal cercar una alternativa: o ho fem amb butà o canviem de lloc.

Si vols continuar llegint aquesta conversa...

Fes-te subscriptor de la revista Alella, dona suport al periodisme local independent i rep sis números cada any a casa per només 19,50€.

També pots comprar cadascun dels números a la llibreria QuatreCincU, la botiga Tot Dolç (la Pili) i al quiosc de la Porxada.  

Amb la revista Alella, t'assabentaràs de tot el que passa al poble i, a més, donaràs suport a una iniciativa impulsada per voluntaris des de fa 64 anys!