Existia abans a les famílies, quan aquestes eren nombroses i convivien en una mateixa casa membres de diferents generacions, una figura, un estatus, que s’anomenava la Tia, a voltes la Tieta. Aquella dona gran, soltera, que s’havia quedat a viure a la casa pairal i que per a tothom era la Tia. En aquesta entrevista a Mercè Arenas i Calle, comprovarem com encara va anar una mica més lluny en aquest paper, doncs va acabar sent a Alella, la tia Arenas. Tieta de la seva família directa i una mica tia de tothom. Paper que li esqueia i es corresponia amb el gran amor pel nostre poble i la seva gent que va anar creixent a mesura que pasaven els anys.

Gran defensora de la revista Alella, també en va ser col·laboradora amb escrits diversos i, sobretot, amb una sèrie que es va anomenar Els nois d’Alella. En cada lliurament recordava personatges alellencs, de la seva joventut, quan era típic fer entreteniment i humor amb les facècies i anècdotes dels veïns. Algun dia haurem de repescar aquest material, segur que val la pena. Us oferim l’entrevista que precisament signen dos dels seus renebots, on mantenen una xerrada amb la seva tia, bo i recordant els temps de la guerra, la postguerra i la memòria d’una vida viscuda en ocasió de que la seva protagonista celebrava els setanta anys.

Entrevista amb la tia Mercè. Revista Alella, núm. 187, Primavera 1984. Autors: Pere Homs i Arenas i Eudald Serra i Arenas. Descarregueu l’arxiu adjunt. 

La sèrie d’estiu Intervius recull les trenta-una primeres entrevistes publicades a la revista Alella des del seu inici l’any 1960, fins a inicis dels 90.