El passat dia 15 de juliol va escaure’s el 100è aniversari de Nicolàs Covisa i la família ho va celebrar oportunament. Ahir va tocar aplegar els amics al pati de la Magrana, al carrer de Santa Madrona.
Nicolàs Covisa ha arribat als cent anys en un estat de salut envejable i el cap ben clar, una condició que tothom voldríem per a nosaltres mateixos i per a les persones que estimem.
Testimoni dels temps convulsos de la guerra civil, doncs en plena adolescència ja tenia una edat suficient per copsar el que estava passant. Recordem que els últims nois en ser enviats a files van ser els de les lleves del 40 i 41, nascuts per tant el 1920 i 1921.
La generació d’en Nicolàs va ser doncs la que li tocà viure la joventut en plena postguerra. Temps de gana i repressió. Van haver de treballar de valent i aixecar un país i uns pobles enfonsats.
Aquesta generació també va ser la que, més tard, va viure l’ocàs d’un poble eminentment agrari, amb la conversió dels masovers en industrials i que van protagonitzar el boom econòmic i urbanístic, fins arribar a l’Alella que coneixem en l’actualitat.
Moltes felicitats Nicolàs! Et desitgem que puguis gaudir de força anys més, amb salut, envoltat de fills i nets i de tants amics que t’aprecien!