Divendres passat la revista Alella va celebrar el seu desè debat electoral amb els candidats a l’alcaldia d’Alella. Si us el vau perdre, teniu ocasió de veure’l fent clic aquí.

Jordi Prat, col·laborador habitual de la revista, ens ha fet arribar la seva crònica de l’esdeveniment. Prat signa habitualment una columna d’opinió a la revista Alella anomenada “Escapa’t amb mi” on, des del seu humor àcid, critica la política municipal. 

Llegiu la crònica a continuació: 

JO MAI MAI

Sort que va durar poc, una mica com un concert de Coldplay però amb menys llum, molta menys, i moltíssima foscor. El primer que vaig escriure al quadern va ser “alguns haurien de passar un psicotècnic per seure aquí”. I el següent: “qui és la del Partit Popular? No sap on és ibars Meia, i potser tampoc recorda on ha aparcat”. En Zueras ens va tornar a regalar una petita part del núvol Kinton on viu, però en certa manera aquest cop va ser brillant al seu speech final i la senyora de Primàries Alella em va semblar un encant. Sabrà, arribat el cas, aprendre d’errors passats on ERC ha desmantellat forces en un tres i no res?

Però el pastís no era aquest i tots ho sabeu. El pastís del debat es dividia en dues parts: “Ossorio-Almendro” i “majoria absoluta sí o no”. Començaré per l’Esteve Garcia-Ossorio, més alcaldable que mai, més centrat, poc caní, amb aquell deix que dona la pàtina que t’estan a punt de posar però que no saps si tindràs, proposant un model de poble diferent al que hem tingut, més centrat, més de dretes, més com de sempre. L’Ossorio va estar mancat en certs moments d’agressivitat, però qui vol un hooligan com alcalde? Alguns sí, ja que l’hem patit, però li va faltar profunditzar; tampoc, val a dir, va tenir temps per fer-ho. L’altre, en Marc Almendro, tirava de quatre anys de mandat, repetia tot el que han fet (cal reconèixer que és molt) però com sempre obviava que molt d’aquest “bastant” s’ha fet una mica malament. Va llegir moltes vegades i va improvitzar poc, “stick to the plan”, tan segur com estava, i jo també, que 4 anys de majoria absoluta han fet molta destrossa al bàndol contrari. Perè, heus aquí que l’Ossorio va semblar poder ser alcalde, i que vam descobrir altre cop, sols per un breu instant, el deix tant lleig de negar-se a la critica que te l’Almendro. Jo ara que sé que té pírcing al mugró me’l miro diferent, potser aquest cop l’única manera que hauria tingut de guanyar per majoria absoluta, hauria estat traient-se la camisa?

El debat va ser poc àgil, amb poca, poquíssima, intervenció del públic, i sobretot avorrit. El peix estava venut pels assistents i haurien de prohibir les claques que cada grup portava, (crec que la del PP encara esta perduda a algun lloc, i no sap que està buscant el cotxe de la seva candidata per Ibars Meia, però la resta sí).

Em pregunto per què la gent va a aquests debats, però segur que no ho fan per viure l’esperpent que vam viure. Jo vaig marxar a casa, vaig conectar-me a Youtube i el vaig alternar amb el Viva la vida del Chris Martin. Aquest també porta un piercing, però no al mugró.

El matí següent, abans de començar amb tot el que havia de fer, vaig fer un volt per Alella i em va fer por que canviés molt. Sobretot, no les tenia totes amb la majoria absoluta. Potser en Zueras tenia raó, i l’única cosa amb què el poble hi guanyaria seria que cap d’ells guanyés, o que tots perdessin.

Aquest cop el debat no em va  ajudar però almenys no el vaig titular “les 3 hores que vam viure perillosament”, sinó més aviat “jo mai mai” del Dausà:  avorridot, com de sempre i cornut. De fet així va quedar el poble de Alella després del debat.

Per cert debat ve de Battuere en llatí, que vol dir colpejar. Ho hauríem de tenir més present per d’aqui a 4 anys, perquè el que vols quan vas a un circ romà es sang i fetge i no núvols Kinton ni piercings.